Turisme a la carta per frenar l’alta freqüentació
Turisme Garrotxa treballa en un projecte per personalitzar l’estada dels visitants
Volen treure pressió en punts del parc natural i desestacionalitzar la demanda
Turisme Garrotxa va iniciar fa 23 anys el model de qualitat actual
Turisme Garrotxa, que aplega el sector públic i privat de la comarca, ha posat en marxa el projecte Turisme per a tothom, amb què l’ens està preparant el sector per a una oferta a mida –si cal, individualitzada– per als visitants. És una de les apostes per desestacionalitzar el turisme, per evitar l’alta freqüentació que hi ha puntualment en alguns dels indrets més emblemàtics i, sobretot, per consolidar el model de qualitat i sostenible iniciat ara fa 23 anys per aquest organisme.
L’aposta pel senderisme i el cicloturisme, per un turisme de natura, és una de les línies en què treballa des de fa anys. Tot i que ni de bon tros a la Garrotxa hi ha un turisme massificat, sí que, encara a hores d’ara, es concentra en les èpoques de vacances i ponts. Només molt puntualment, es produeixen problemes de massificació, coincidint amb els caps de setmana de la tardor, moment en què la fageda d’en Jordà rep milers de visitants. En altres reserves naturals del parc natural, com els volcans Santa Margarida i Croscat, aquesta problemàtica no és tan important.
Per això, Turisme Garrotxa també fa anys que promou les reunions i els petits esdeveniments en espais singulars i per a grups reduïts com ara trobades de treballadors d’una empresa, reunions familiars…, i també estades de grups esportius i escolars. Tot plegat, ho promou a través dels anomenats OPC, treballadors especialitzats a organitzar aquesta mena d’esdeveniments per encàrrec.
Un total de 215.603 persones van visitar l’any 2018 la Garrotxa, però són només les que van passar per alguna de les oficines de turisme garrotxines. És un turisme familiar o de grup, amb molt de pes del turista català i de l’internacional. Un 45,3% dels visitants van demanar informació sobre els itineraris senderistes i un 18,1%, sobre el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es tracta d’un percentatge sostingut en el temps, després de superar una davallada coincidint amb els anys de la crisi econòmica.
El sector turístic representa el 8% del total del PIB de la Garrotxa i recapta 134.160 euros de taxa turística. A la comarca, hi ha 500 allotjaments reglats amb 10.059 places, 17 càmpings, 170 restaurants, 32 empreses d’activitats i dues agències receptives acreditades.
LES XIFRES
L’actiu de la Carta de Turisme Sostenible
El Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa ha estat un factor determinant en el model turístic de la comarca. Ha promogut l’adhesió a la Carta Europea de Turisme Sostenible, també per l’espai d’interès natural de l’Alta Garrotxa, a banda d’altres petits trossos del territori inclosos en el PEIN. El nombre d’empreses turístiques compromeses amb la sostenibilitat i que treballen per un territori socialment responsable –reben formació per obtenir l’acreditació– creix cada any i ja arriba a les 38. A part dels espais del parc i de l’Alta Garrotxa i dels 1.037 quilòmetres de senders, la comarca ofereix un total de dotze boscos terapèutics.
El turisme internacional va guanyant pes
La gerent de Turisme Garrotxa, Turina Serra, assenyala que l’elevada presència de turistes internacionals és fruit d’una estratègia iniciada l’any 2004, quan el sector va decidir apostar pel senderisme i el cicloturisme. Segons ella, es va voler treballar des de la Garrotxa aprofitant, a més, la creació de la Via Verda Olot-Girona i de propostes en la mateixa línia. Es va començar a treballar amb operadors turístics especialitzats i, més recentment, amb bloguers. Paral·lelament, es va crear la xarxa Itinerànnia, que ha posat a l’abast dels usuaris 1.037 quilòmetres de senders, que, a més, connecten amb les xarxes veïnes del Ripollès i part de l’Alt Empordà: 7.000 quilòmetres en total.
Avaluar la càrrega social i ecològica i millorar el transport públic
J.C
La càrrega social i ecològica i la mobilitat són les dues principals problemàtiques que, a criteri del Centre per la Sostenibilitat Territorial de Catalunya, que forma part del comitè de la Carta Europea de Turisme Sostenible, no ha abordat encara ara el sector turístic de la Garrotxa. El portaveu d’aquesta entitat, Llorenç Planagumà, remarca que els reptes del turisme garrotxí van més enllà de les dades d’ocupació i lamenta que, a hores d’ara, encara no s’hagi analitzat la capacitat de càrrega dels indrets més emblemàtics de la comarca, especialment els del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Segons ell, no se sap quina és la capacitat de càrrega ecològica d’indrets turístics com la fageda d’en Jordà, que rep una allau de visitants els caps de setmana de tardor, o, per posar-ne només un altre exemple, de les gorgues de Sant Aniol d’Aguja i l’àrea de bany fluvial de Sadernes, molt freqüentada a l’estiu. Planagumà hi afegeix que tampoc s’ha avaluat la capacitat de càrrega social de les àrees turístiques. “No sabem quins són els límits per no molestar els veïns i no fer canviar de vida les persones que viuen en aquestes zones”, lamenta.
La mobilitat és l’altra problemàtica que, segons el Centre per la Sostenibilitat Territorial, s’hauria d’abordar. Llorenç Planagumà subratlla que la mobilitat del turisme a la Garrotxa és molt dependent del vehicle particular. “És veritat que hi ha alguns pactes entre el sector i l’empresa Teisa, que porta el transport regular a la comarca, però es tracta només de pedaços”, assenyala. En aquest àmbit, Planagumà considera que s’hauria de fer una aposta decidida per la mobilitat sostenible. Per ell, caldria articular un bon servei de transport públic amb els indrets que els turistes volen visitar.