Girona ultima la diagnosi sobre l’estat de l’habitatge
L’alcaldessa, Marta Madrenas, avança que d’aquí a un mes estarà enllestit l’estudi sobre el qual girarà el futur pacte local
El govern proposa que els locals comercials es puguin transformar en habitatges
L’Ajuntament de Girona vol posar fil a l’agulla al futur pacte local d’habitatge 2019-2029. L’alcaldessa, Marta Madrenas, posa de termini un mes per tenir enllestida la diagnosi sobre l’estat de l’habitatge a la ciutat. “Tenim sobre la taula, quasi a punt, la diagnosi”, avançava ahir en una entrevista a Televisió de Girona l’alcaldessa de la ciutat. Es preveia que l’estudi estigués redactat l’estiu del 2018, però les dificultats tècniques per elaborar-lo, a causa del gran volum d’informació de què es disposa, han fet que el text final es retardi més d’un any. La diagnosi de la situació de l’habitatge a la ciutat és el punt de partida per a la definició del pacte local d’habitatge 2019-2029. “Estem a punt de donar el tret de sortida a les propostes d’actuació”, sosté Madrenas, que afirma que, “a partir de la diagnosi, tots plegats, amb les diferents sensibilitats polítiques i les entitats, treballarem conjuntament per determinar quins són els objectius i quines polítiques s’han d’implementar”. En tot cas, l’alcaldessa referma que aquesta aposta disposarà “dels recursos que calguin”.
El document de diagnosi inclou l’anàlisi de l’estructura territorial de l’àrea urbana, el parc d’habitatges existents, el tipus d’ús dels habitatges i el seu règim de tinença (propietat o lloguer), el planejament, les projeccions de població, el mercat de l’habitatge i els recursos i instruments municipals, entre altres elements. Segons fonts municipals, aquesta diagnosi s’entregarà a les formacions polítiques i als actors implicats, i es farà públic a mitjans d’octubre. A partir d’aquí, es crearà una mesa entre partits i entitats per decidir, a través d’un màxim consens possible, tirar endavant mesures fent servir aquest estudi com a eina per actuar.
Pel govern municipal de JxCat, el pla d’habitatge hauria de preveure i garantir l’accessibilitat a l’habitatge en tres contextos. En primer lloc, els pisos d’emergència en situacions socials que així ho requereixin. En segon lloc, els pisos per a lloguer social o per a famílies en situació de vulnerabilitat. I, finalment, els pisos de lloguer accessible. En aquest darrer cas, l’objectiu és generar un mercat per a col·lectius específics amb menys poder adquisitiu.
Un compromís de ple
En el ple municipal del 22 de juliol, i a proposta de la formació Guanyem Girona, es va aprovar una moció en què es va fixar un calendari per a l’elaboració del pla local de l’habitatge que inclou un procés participatiu. Si tot va segons el termini, d’aquí a menys de mig any podria estar enllestit. El document, a més, tindrà un estudi d’impacte dels habitatges d’ús turístic en el mercat de l’habitatge de lloguer.
A banda de l’imminent estudi sobre habitatge a la ciutat, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, també va avançar en l’entrevista a Televisió de Girona que el govern municipal té previst tirar endavant una iniciativa perquè es puguin transformar els baixos de locals comercials en habitatge. Això es faria a través d’una revisió puntual del pla d’ordenació urbanística municipal (POUM). La intenció és no haver d’esperar a la redacció d’un nou POUM, que tardaria uns sis anys, sinó fer-ho a través d’una modificació puntual que s’allargaria un any.
Satisfacció per la mesura d’allunyar els busos turístics
L’alcaldessa de Girona es mostra satisfeta amb la mesura que va prendre el seu govern al març d’allunyar els busos turístics de la zona centre. Assegura que s’ha aconseguit l’objectiu que el govern municipal buscava, que era diversificar l’entrada dels fluxos turístics al Barri Vell, on a vegades hi havia aglomeracions, ja que la ubicació de l’estacionament a Canalejas feia que la gran majoria entressin pel pont de Sant Feliu. El govern municipal defensa que així es poden dinamitzar comercialment altres zones. “S’ha aconseguit l’objectiu, que no tots els visitants entrin per la mateixa porta”, defensa Madrenas, que insta a fer una valoració global final en la reunió que es té previst fer amb tots els actors turístics implicats.
Comerciants i restauradors del Barri Vell asseguren que el fet que els autobusos turístics estiguin obligats a aparcar al pavelló de Fontajau o a l’estació d’autobusos ha perjudicat la seva recaptació. De fet, són molts els sectors que han criticat la mesura. Els darrers, l’Associació de Guies Turístics, que veuen “inhumà” deixar els turistes a Fontajau. “Hi ha pros i contres, però hem de mirar pel bé global de la ciutat, i tenim la certesa que en el conjunt de tot Girona ha augmentat un 3% el benefici en els comerços”, conclou Madrenas.
