municipal
mobilització
Salvem la Devesa busca la complicitat de tot Girona
La plataforma, que ja ha recollit 3.000 firmes, va començar ahir a fer trobades amb associacions a la recerca de suport ciutadà a la seva reivindicació que aquell espai sigui un parc urbà
La plataforma Salvem la Devesa va celebrar ahir la primera d'una sèrie de trobades informatives que té previst organitzar les pròximes setmanes amb entitats i associacions de Girona, per tal de convèncer-les que el futur d'aquell espai no ha de preocupar tan sols els veïns de la rodalia, sinó que és un tema de ciutat i de la zona metropolitana. En la trobada d'ahir, amb una setantena d'assistents, les entitats convidades van ser les associacions veïnals de la Devesa i de Bonastruc.
Salvem la Devesa –integrada per unes 14 entitats– sosté que el pla especial urbanístic –que el govern municipal està acabant d'elaborar– ha d'incloure el corresponent pla d'usos, i que aquest s'ha de consensuar. D'altra banda, consideren necessari que, abans que el pla especial arribi al ple municipal, se'n faci pública la memòria definitiva.
Activitats impròpies
Com a idea general, la plataforma reclama que sigui un parc urbà alliberat d'activitats que no en són pròpies. “Algú s'imagina que al parc de la Ciutadella de Barcelona o al parc Nou d'Olot hi fessin el mercat o hi posessin les atraccions de fires?” es va dir en una de les intervencions. Tot i que no concretaran alternatives fins que l'Ajuntament posi sobre la taula una proposta de pla d'usos, els representants de la plataforma van indicar en aquesta primera trobada que s'hi hauria de poder “passejar, jugar, festejar, anar-hi a llegir el diari...”, i que hi hauria d'haver unes zones de gespa lliures de gossos, d'altres condicionades per a mascotes, jocs infantils i un escenari per a espectacles compatibles amb un entorn natural.
Molts dies ocupada
Segons les dades recollides per la plataforma, la Devesa està ocupada 223 dies a l'any, principalment per activitats de Fira de Girona, pel mercat que s'hi munta dos cops a la setmana o bé per les fires de Sant Narcís. Aquests esdeveniments –es queixen– generen deixalles i abandonament de materials que repercuteixen negativament en la imatge del recinte. “Volem que la Devesa deixi de ser la deixalleria d'activitats que la ciutat no sap on posar”, va dir el president de la plataforma, Jaume Santana.
Reunió amb el govern
Dilluns tindrà lloc per primer cop una reunió entre diversos regidors de l'equip de govern municipals (inclosa l'alcaldessa) i representants de la plataforma, segons es va anunciar ahir. A la trobada, Salvem la Devesa hi va amb la intenció d'exposar els seus arguments.
La reunió es va celebrar en una sala del centre de negocis CINC. A banda de representants de la plataforma, hi van intervenir l'editor Quim Curbet i l'escriptor Josep Maria Fonalleras. Tots dos van fer costat als plantejaments de Salvem la Devesa, a la seva manera; el primer, a partir de cites de La Devesa, paradís perdut, de Narcís-Jordi Aragó, i de textos que ell mateix ha publicat a Diari de Girona, i el segon, amb evocacions de vivències de joventut sota els famosos plàtans.
LA FRASE
LA DATA
Conciliar la protecció mediambiental amb l'aprofitament ciutadà
Jordi Nadal
La naturalització del parc de la Devesa, la seva protecció i alhora la seva reintegració a la ciutat són els principals propòsits del pla especial de la Devesa, que el govern està preparant. Aquest projecte, però, implica una regulació dels usos que els veïns reclamen en paral·lel al pla especial, i que el govern considera que ha de venir després. L'avanç del pla especial preveu millorar la transició entre l'àmbit més urbà i el parc en si. Pel sud del parc, el propòsit és facilitar que els ciutadans facin ús de la Devesa, alhora que el parc es reincorpora a la ciutat, i que no hi visqui, com ara, d'esquena. Pel nord, es preveu suprimir el vial perimetral, on ara es fa el mercat, a fi de fer una transició naturalitzada cap al Ter, a semblança de la riba esquerra, just per sota el pavelló de Fontajau i tot el sector. El projecte preveu un espai per a activitats més massives, com ara el camp de Mart. I aquí és on govern i veïns van xocar. El regidor de Paisatge i Hàbitat Urbà, Narcís Sastre, va admetre que s'havia equivocat en parlar de situar-hi les activitats més agressives, que no era la seva intenció. Però va generar la desconfiança dels veïns, que es volen assegurar que activitats com ara el mercat, les atraccions de fira i els concerts i festes ocasionals no s'hi acabin instal·lant.
