Cent mesos empanTAVnegats

Les obres del TAV a la ciutat de Girona van començar avui fa cent mesos rodons. Va ser el 18 d'agost del 2008 que es van endegar unes obres que havien de durar menys de tres anys, però que s'allargaran, si aquest cop es compleixen les previsions actuals, fins a gairebé triplicar aquest període. Pel camí, Girona ha guanyat una infraestructura important i, diuen, amb capacitat per absorbir els creixements demogràfics i les necessitats futures de la mobilitat durant molts anys. Guanyarà també una estació de busos intermodal per a la Girona del futur. Situada al subsòl del parc –primera planta subterrània a la banda més propera al passeig d'Olot–, que està a mig construir –en aquest cas, l'obra la impulsa la Generalitat–. Aquests cent mesos, però, també han aportat maldecaps constants. Per sobre de tot, molts gironins, amb especial èmfasi en el cas dels de Sant Narcís, han perdut la paciència a causa dels incompliments del calendari, el soroll diürn i nocturn de les màquines –quan s'hi treballava a fons–, la pols, els desperfectes en alguns habitatges a causa dels moviments del terreny, la mobilitat alterada, els projectes aturats (el del túnel del tren convencional, per exemple, que, amb les obres del TAV a mig fer, l'Estat va desestimar executar-lo), els perjudicis econòmics, etcètera. I, en un altre rang de greuges, ha fet perdre la paciència a veïns i governs locals la falta de sensibilitat, que en alguns moments ha vorejat l'arrogància, per part de l'impulsor de l'obra, l'Estat espanyol, encarnat en Adif (acrònim d'Administrador d'Infraestructures Ferroviàries), empresa pública dependent del Ministeri de Foment.

S'ha assenyalat el 18 d'agost del 2008 com l'inici oficial de les obres, ja que va ser el dia que es va barrar el pas al carrer de Rafel Masó, i als voltants del parc Central. Feia temps, però, que els gironins ja podien notar la imminència de les obres –tot i que ben segur que no la magnitud de la incidència que han acabat tenint–. A principis del 2006, ja es feien prospeccions al parc per definir el traçat, que es van intensificar els primers mesos del 2008. El juny del 2008, l'antiga plaça Europa –encara amb l'escultura de l'artista Andreu Alfaro, que es va treure al cap d'un mes, al bell mig– ja era objecte d'obres, amb la retirada de terra.

Han estat unes obres plenes d'incidències, molèsties, incidents i accidents (vegeu la pàgina 8). I la lentitud de la restitució del parc ha portat el consistori a avançar-ne algunes parts gens menyspreables. En concret, el carrer Bisbe Sivilla i la transició fins a l'anomenada llosa (obert de nou als veïns el 12 de febrer del 2015), la plaça de Josep Brossa (7 de gener del 2015) i la plaça Montserrat (octubre del 2014). Queda pendent, però, una inversió relacionada amb el TAV que pagarà, per ara, la ciutat: el passadís que connecta l'estació del convencional amb la del TAV. Tot i que la ciutat ha reclamat que es tregui aquesta barrera física i visual al cor del parc, Adif s'ha negat a fer-ho perquè no hi veu la necessitat. Al final, doncs, el consistori, d'acord amb els veïns, va decidir fer-ho amb fons municipals. El consistori pagarà el desmuntatge del finger i la construcció d'una marquesina entre les dues estacions. Ha calgut, però, el vistiplau d'Adif, que ni tan sols ha volgut estalviar a l'Ajuntament de Girona els 4.500 euros que li cobra, en concepte de taxa, per poder entrar a la zona de la llosa a fer l'obra que ells no volen fer. Un últim greuge que s'afegirà, econòmicament, al cost total de les obres avançades pel consistori i que es reclamarà –si cal, judicialment– un cop Adif marxi, suposadament d'aquí a cinc mesos. Tothom en té ganes.

16-12-2016

14-08-2008