Urbanisme

municipal

urbanisme

Nous usos per a les torres de l'Horta

La Paeria comença a tramitar el catàleg d'edificacions en sòl no urbanitzable i tria 115 construccions com a singulars

Permetrà obres per a usos turístics, artesanals i agroalimentaris si complementen l'activitat agrària

L'Ajuntament de Lleida ha elaborat un catàleg de construccions en sòl no urbanitzable del municipi de Lleida amb l'objectiu d'afavorir la conservació del patrimoni edificat rural, incentivar la reactivació econòmica del sector primari i facilitar el desenvolupament del món rural. En una primera proposta, s'han inclòs 115 construccions de l'Horta de Lleida, que reuneixen algun dels criteris per ser incloses al catàleg i poder-les destinar a diferents usos com a habitatge familiar, establiment hoteler o de turisme rural, activitats artesanals, artístiques, de restauració, equipaments o serveis comunitaris.

El tinent d'alcalde d'Urbanisme, Fèlix Larrosa, va explicar que “aquest pla especial té l'objectiu de facilitar actuacions de rehabilitació i de millora per posar en marxa, també, altres usos que tinguin la característica de ser complementaris a l'activitat agrària existent”.

El tipus de construccions que s'inclouen en el catàleg, que s'han triat entre més de 9.000 que s'han identificat, són torres, masies i cases rurals anteriors al 1957. Les raons per incloure aquestes 115 construccions en el catàleg responen a criteris arquitectònics, històrics, ambientals, paisatgístics i socials, segons la proposta elaborada pels experts de la Universitat de Lleida (UdL) i d'una assessoria mediambiental per encàrrec de la Paeria.

El tinent d'alcalde va posar en relleu que el fet de pertànyer al catàleg comporta uns deures, com ara respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original, rehabilitar i reduir el volum de les construccions o de la part de les construccions que generen un impacte ambiental o paisatgístic negatiu, i també comporta uns beneficis, ja que es podran reconstruir i rehabilitar les construccions catalogades. També hi haurà la possibilitat d'ampliar-les entre un 10% i un 20%, en funció d'uns requisits tècnics.

Tot i que el catàleg incorpora d'ofici aquestes 115 construccions, a partir del moment en què s'obri el període de la seva tramitació, el document restarà obert a tots aquells propietaris que estiguin interessats a afegir la seva construcció a la llista a partir dels criteris de valor afegit que hi aportin.

La primera presentació del nou catàleg es va fer dimecres al local social de la partida de Butsènit de l'Horta de Lleida. Desenes de veïns van participar d'aquest acte i van demostrar que hi ha interès per la iniciativa i possibilitats d'usos nous i ampliacions.

De fet, els veïns de l'Horta de Lleida fa anys que lluiten per minimitzar els requisits que les normes urbanístiques imposen per poder construir en sòl no urbanitzable de l'Horta. Els veïns, al marge de construccions amb finalitats d'usos agrícoles, reclamen facilitats per afavorir que els fills es puguin quedar a viure a l'Horta i que puguin continuar el negoci familiar.

Una realitat complexa

Els redactors del catàleg expliquen que Lleida és un dels municipis més complexos pel que fa a les construccions que té en sòl no urbanitzable i ho justifiquen dient que el terme de Lleida té un total de 212 quilòmetres quadrats, el sisè més gran de Catalunya, i que la ciutat o zona urbana només ocupa un 10% d'aquest territori. Igualment, dels prop de 140.000 habitants que té la capital de Ponent, només uns 5.000 viuen a l'Horta o en aquest 90% del terme municipal no urbà. L'Horta de Lleida, i això implica la superfície agrícola de regadiu, inclouria més de 9.000 construccions, i aquesta complexitat d'espai i edificacions és el que esgrimeixen els autors del catàleg per demostrar la dificultat de triar-ne les més singulars o significatives.

L'Horta singularitza Lleida, i tot i que fa anys i panys que es parla de conservar i preservar l'Horta i els seus usos tradicionals, no ha estat fins ara que sembla que es generen les eines administratives, urbanístiques i polítiques per fer-ho efectiu.

Del catàleg, en destaquen elements singulars com les ermites de Grenyana i Butsènit, les antigues instal·lacions militars de Raimat o Rufea, la Casa Gran de Sucs, que es vol reconvertir en hotel, i elements històrics importants com el molí de Cervià, medieval, i l'antic monestir romànic de Sant Ruf.

Els redactors del catàleg han tingut més dificultats per triar les torres o masies que esquitxen tota l'Horta, ja sigui per dimensions, antiguitat o activitat agrària.

La llista recorre la cinquantena de partides de l'Horta i obre una fitxa tècnica complerta de cada una de les 115 edificacions triades inicialment.

Un espai sensible i molt oblidat

L'Horta és un espai sensible de Lleida, hi dona caràcter agrari i n'és el pulmó verd principal. Tot i així, és objecte de la forta pressió urbanitzadora d'una ciutat amb demanda de sòl residencial, terciari i per a noves infraestructures. També ha tingut cert oblit institucional i inversor i, a més, la crisi del sector primari i la manca de relleu generacional han fet que hi hagi disminuït activitat i població.

Els que hi viuen fa anys reclamen accions, com ara aquest catàleg, així com la definició dels usos. Francesc Rosselló, veí de l'Horta i vicepresident de la Federació d'Associacions de Veïns de Lleida (Favll), reclama diàleg i consensos “per conviure-hi tots, i no serà fàcil acordar uns usos perquè hi ha moltes activitats diferents, però la prioritat ha de ser preservar l'activitat agrícola”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona