Tribunals
Revés judicial per a El Corte Inglés
El TSJC anul·la l’ordenació urbanística per a l’arribada de la superfície a Mataró
El consistori estudia interposar un recurs de cassació al Tribunal Suprem
Nou revés judicial per a l’arribada d’El Corte Inglés a Mataró. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va fer pública ahir una sentència en què declara “nul·la de ple dret” la modificació urbanística de l’Ajuntament de Mataró a l’entorn de l’illa de Can Fàbregas i de Caralt, l’espai on estava projectat l’aterratge de la superfície comercial i que antigament ocupava una fàbrica que es va desmuntar peça a peça. La resolució obligarà ara l’Ajuntament a refer de nou tot el procés urbanístic en aquest àmbit.
La decisió judicial arriba arran del contenciós administratiu que l’Assemblea Pagesa va interposar contra la conselleria de Territori i Sostenibilitat respecte a la modificació puntual del pla general d’ordenació urbana de Mataró, aprovada per l’Ajuntament i la Generalitat, relatiu a aquesta illa situada entre l’antiga ronda Alfons XII i el carrer Biada.
La sentència utilitza un llenguatge molt dur contra el consistori i qualifica el planejament urbanístic d’“irracional” i de “delirant” tot el procés de desmuntatge i trasllat de la nau de Can Fàbregas, catalogada, per alliberar un solar per als grans magatzems. També qualifica d’“excentricitat inversemblant” la proposta de tornar a aixecar peça per peça la nau al cap dels anys “a escassos metres de la seva ubicació inicial”. A més, el TSJC considera que el segon canvi urbanístic impulsat per l’Ajuntament el 2013 es va fer amb l’únic objectiu d’“evitar el compliment” de la sentència del 2012, en què ja es va anul·lar la tramitació urbanística del 2008 per aquest mateix àmbit. A més, retreu a l’Ajuntament que hagi volgut “incomplir” la preservació del patrimoni cultural amb el desmuntatge i el trasllat de la nau a través d’un “intent groller” de descatalogació de l’edifici. En aquest sentit, el document recorda que ja la resolució del 2012 obligava a “tornar” Can Fàbregas “a la seva ubicació original”, ja que el trasllat pretès per l’Ajuntament no tenia “cobertura de planejament”. El TSJC tampoc considera demostrat que aquests terrenys siguin els únics possibles a tot el municipi per fer-hi els grans magatzems.
“Galleda d’aigua freda”
Les reaccions de l’Ajuntament de Mataró a la sentència no es van fer esperar, i ahir a la tarda l’alcalde, David Bote (PSC), i la regidora d’Urbanisme, Núria Calpe (CiU), van sortir a valorar-la. “És una galleda d’aigua freda per a tothom”, va manifestar Bote, que va reconèixer que “aquesta sentència posa ara molt difícil l’arribada d’El Corte Inglés a Mataró”. L’alcalde també va admetre que “les coses no s’han fet bé”, però va reiterar que l’Ajuntament no renuncia a l’arribada dels grans magatzems: “No ens rendim. El Corte Inglés és necessari per a la ciutat”, va comentar Bote, que va anunciar que ja s’ha encarregat als serveis jurídics de l’Ajuntament que s’estudiï la interposició d’un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem. Alhora, el consistori també analitzarà quines possibilitats urbanístiques són viables per fer compatible el planejament de l’àmbit amb la implantació del centre comercial. L’alcalde va recordar que amb la resolució del TSJC “la ciutat veu frustrada també l’arribada d’un nou equipament cultural”, en referència a la Casa de la Cultura Popular que s’havia projectat uns metres més enllà del carrer Biada i que s’havia de construir amb les peces desmuntades de l’antiga fàbrica de Can Fàbregas. Finalment, Bote va assenyalar que ja s’han posat en contacte tant amb la Generalitat com amb El Corte Inglés per trobar-se.
Calpe, per la seva banda, va recalcar que la sentència del TSJC “obliga a tornar al planejament del 2007” i va recordar que “el recurs de l’Assemblea Pagesa es va presentar per uns motius que no tenen res a veure amb El Corte Inglés”. Pel que fa a les possibles alternatives, la regidora va admetre que “s’han d’estudiar perquè encara és tot molt recent”. Amb tot això, queda una vegada més en suspens l’arribada d’El Corte Inglés, i els esforços dels diferents governs de Mataró perquè això es produís han resultat frustrats. Aquesta aposta va fer que el consistori es gastés en el seu moment 1,8 milions d’euros per fer tota l’operació de trasllat de l’antiga fàbrica i el seu emmagatzematge en uns terrenys als afores de la ciutat.
El Corte Inglés va declinar ahir valorar la sentència, però va indicar que els seus serveis jurídics estan estudiant el cas.
LES FRASES
LA XIFRA
Un gran espai comercial que s’havia d’obrir el 2014
Teresa MárquezEl gener del 2012, els representants d’El Corte Inglés signaven la compra del solar de Mataró on la companyia tenia previst aixecar uns grans magatzems. Van pagar prop de 30 milions d’euros, preveient una inversió de 80 milions i l’obertura de l’establiment el 2014. Semblava que el llarg i costerut camí per a l’arribada del centre a la capital del Maresme havia arribat a bon port després d’un crispat procés que va incloure múltiples denúncies i mobilitzacions ciutadanes en contra. La realitat, però, va ser una altra. El desembre d’aquell any arribava la primera galleda d’aigua freda per al govern de CiU amb una sentència del TSJC que considerava “nul de ple dret” el pla de millora urbana aprovat durant el govern del PSC el 2008 i que donava la raó a la plataforma Salvem Can Fàbregas i al grup de la CUP, que van denunciar el desmuntatge de la fàbrica catalogada.
El Corte Inglés va fer un pas enrere i va advertir que no començaria el projecte fins que “tots els detalls jurídics” al voltant de la urbanització del sector s’haguessin resolt. La resposta de l’Ajuntament va ser ràpida. El juny del 2013, Urbanisme aprovava definitivament les modificacions puntuals del pla general i del pla especial del patrimoni de la ciutat, que, segons el consistori, donaven compliment a la sentència assegurant la reconstrucció de l’antiga fàbrica a la vorera del davant convertida en la Casa de la Cultura Popular, que va obtenir el vistiplau de la Generalitat. Prèviament, en un ple sense precedents, tots els grups polítics, inclosa la CUP, acceptaven el nou planejament. Malgrat aquest clima d’entesa en l’àmbit polític, l’Assemblea Pagesa va interposar un nou litigi contra la modificació amb arguments molt semblants als que van donar peu a la sentència del 2012. Amb l’entrada del nou govern es van continuar les negociacions amb el sindicat perquè retirés el contenciós a canvi que l’Ajuntament acceptés dues condicions: eliminar la reserva d’espai que s’ha dibuixat a la zona agrícola de les Cinc Sénies per a la futura línia de tren orbital, que tot i que no té data ni pressupost per executar-se afecta directament els agricultors, i ampliar el catàleg de masies. L’acord no s’ha arribat a tancar.
