Urbanisme

CARME RIBAS

GERENT DEL CONSORCI DEL BESÒS

“Als barris del Besòs hi ha un dèficit històric que cal resoldre”

Els cinc municipis de l’eix Besòs: Barcelona, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs i Montcada, han encetat aquest mandat un treball conjunt per reivindicar i dignificar el territori

Fa un any es van presentar les actuacions estratègiques de l’Agenda Besòs. Què s’ha concretat?
A Barcelona, totes les accions dels plans de barris del Besòs. També hi ha hagut actuacions als ajuntaments del marge esquerre del Besòs en temes urbanístics. Gran temes estratègics, com ara l’impuls dels campus universitari del Besòs, estan funcionant. Estem fent un estudi amb Barcelona Regional sobre el futur dels polígons industrials del marge dret per veure com es pot consolidar l’activitat econòmica. També treballem amb el parc de la llera del Besòs. Hem fet un pla de gestió integral on apareixen els nous usos que cal potenciar i les zones de reserva de flora i fauna per preservar el creixement de la biodiversitat. En l’àmbit més social, al consorci estem impulsant una taula social del territori del Besòs.
En les primeres reunions de les alcaldesses i l’alcalde de l’eix Besòs es parlava de la importància de l’accent social.
No és un tema fàcil, però hem estat treballant amb els cinc ajuntaments establint prioritats. S’han elaborat tres plans de treball en funció dels temes més urgents, que són l’habitatge d’emergència, la seguretat i la salut en l’espai públic, i l’altre era obrir-nos més a l’àmbit cultural i educatiu i fer actuacions als instituts. Estem treballant per aspirar a una subvenció de fons europeus. Si aconseguim els fons serà fantàstic i, si no, ja tindrem un treball conjunt previ fet per anar buscant fons en altres administracions.
Quin és el paper del Consorci del Besòs?
Impulsar les activitats i donar suport. Al consorci no tenim fons propis per invertir en grans programes. La feina del consorci és teixir, una tasca invisible, però si es fa bé pot tenir molt bons resultats. Bàsicament treballem en temes transversals de diferents municipis per ajudar a pensar en global i crear un espai compartit.
Asseguren que el Besòs ha estat un territori oblidat. Quina importància estratègica té?
És un territori amb grans potencialitats. Només la recuperació del riu i la transformació de l’entorn han estat espectaculars. Pel que fa al front litoral, tenim una assignatura pendent. Tenim la peça de les Tres Xemeneies que ha de permetre que el front marítim de la ciutat metropolitana faci un salt. L’altre repte és no deixar perdre les àrees d’activitat econòmica, perquè és un luxe tenir-les dintre de la ciutat. Aquest territori ha de ser ara prioritari per les grans potencialitats però també pels problemes. Als barris del Besòs hi ha un dèficit històric que cal resoldre per revertir els nivells negatius. Cal compensar els anys en què la zona ha acollit tot allò que Barcelona no volia.
Els veïns denuncien alts índexs de contaminació. És cert que la zona té riscos ambientals?
Això se sabrà. A partir de les reclamacions de la plataforma AireNet s’han activat els protocols de mesurament en aire i en terra de la contaminació i s’ha fet un estudi epidemiològic. Encara no tenim les dades definitives. L’altre tema és el de les olors. La pudor hi és i segurament les conclusions indicaran que caldrà prendre mesures.
Al setembre comença un nou procés participatiu per definir l’entorn de les Tres Xemeneies. Quines són les línies vermelles d’aquest procés?
Hi ha uns límits com a punt de partida. Es descarta que les 32 hectàrees siguin un gran parc que envolti les Tres Xemeneies perquè no existeix prou capacitat d’inversió pública per fer això. També queden fora altres opcions, com ara urbanitzar un barri que arribi fins al mar, com deien algunes propostes inicials. És un tram de la costa metropolitana molt significatiu, no podem perdre l’oportunitat de fer-hi una actuació exemplar i ambientalment sostenible que no reprodueixi el patró d’edificis, passeig marítim i sorra.
Quin marge de decisió tenen els participants en el procés?
S’han plantejat temes de debat com ara el futur de les Tres Xemeneies per definir si ha de ser un equipament públic, si pot tenir usos que donin rendibilitat econòmica. També s’abordarà la connectivitat d’aquest nou barri per fer-lo permeable. Hi ha una altra qüestió que és quin tipus de parc ens imaginem. El darrer punt és el model d’ordenació, com s’organitza l’edificabilitat: si són només habitatges, si hi ha un hotel o superfícies comercials; quin tipus d’activitat econòmica es pot plantejar...
Què es farà amb les conclusions del procés?
Es recollirà el que en surti però no es podrà fer tot. Els límits són la viabilitat del planejament i els límits legals.
Quant durarà el procés?
Començarà el 27 de setembre, es farà durant la tardor i culminarà en una sessió de retorn on s’especificarà, de tot el que ha sortit, què recollirà el planejament. En principi la idea és que el planejament inicial es pugui aprovar el 2019.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Núvols alts i algunes boires per dimarts

Barcelona

L’ACA obre les comportes de l’embassament de Darnius-Boadella per alliberar cabal després de la llevantada del novembre

Boadella i les Escaules

Barcelona inverteix 45 milions en tres anys en ampliar i rehabilitar 50 km de la xarxa de clavegueram

barcelona

Les sancions als bancs pels pisos buits, al TC

Terrassa

Tret de sortida a l’ampliació del polígon Logis Empordà

El far d’empordà

Protegeixen la façana de Sant Esteve d’Olot

Olot
Medi Ambient

Quan els residus són recursos

barcelona

Superar fronteres amb bicis

Girona

Blanes posa al mínim les inversions per al 2019

blanes