Reclamen 8,3 milions d’euros a l’Ajuntament de Blanes
La Fundació Privada Carl Faust vol l’expropiació forçosa de dues finques declarades zona verda el 1989
El consistori ofereix terrenys a canvi per no haver de pagar
La fundació no vol uns terrenys municipals oferts lluny del jardí
La Fundació Privada Carl Faust de Blanes reclama 8,3 milions d’euros a l’Ajuntament de Blanes. L’ens que gestiona el Jardí Botànic Marimurtra considera que té dret a reclamar una expropiació forçosa de part d’uns terrenys de la muntanya de Sant Joan que l’Ajuntament va incloure en el sistema de parcs i jardins urbans en el pla general del 1989.
El litigi va començar el 2008 quan l’entitat blanenca va advertir que demanaria l’expropiació forçosa de les dues finques que van passar a ser zona verda. El planejament del 1989 encara és vigent, afirmen els assessors de la fundació, que van iniciar el procediment per veure compensats els perjudicis causats per la decisió “unilateral” de l’Ajuntament, afirma l’advocat de la fundació, Francesc Sánchez. El conflicte és viu i la resolució no serà immediata [vegeu la plana següent].
El gerent de la fundació, Josep Borrell, afirma que el fet que set hectàrees del bosc de Sant Joan, propietat de l’entitat –fora de la zona visitable–, fossin declarades “zona verda, zona pública visitable”, els ha impedit accedir a subvencions per al manteniment de zones boscoses i els ha obligat a instal·lar un sistema intern de tancament.
La regidora d’Urbanisme de Blanes, Pepa Celaya (PSC), lamenta la posició de la fundació, que es basa en taxacions fetes per perits judicials. “No tenim aquests diners per donar en líquid a la fundació Carl Faust. A part, considerem que el jardí botànic existeix perquè existeix Blanes. És com un emblema per a Blanes, ens en sentim orgullosos.” En un ple municipal recent, Celaya va qualificar de “barbaritat” la demanda dels gestors del Marimurtra.
Sant Joan-Molí d’Avall
A l’hora d’intentar satisfer la petició dels gestors del jardí botànic, l’equip de govern, del PSC, ofereix un polígon discontinu, és a dir, terreny edificable repartit en dos punts: un a la mateixa muntanya de Sant Joan, seu del jardí botànic, i l’altre al sector Molí d’Avall, a prop de la terminal d’autobusos, un supermercat i el barri de la Plantera. Aquest polígon discontinu va ser inclòs en la modificació del pla general que va fer l’Ajuntament el 2010. El polígon Sant Joan-Molí d’Avall incloïa 80.000 metres quadrats de la fundació –aquella zona verda del 1989– i els 995 m² que tenia l’Ajuntament a prop de la terminal.
Inicialment, l’equip de govern oferia 80.000 metres quadrats de sostre edificable a la zona coneguda com a Molí de Vall, darrere del Consum. Aquest terreny tindria un valor de 5,8 milions d’euros i s’hi hauria d’afegir una parcel·la urbanitzable a la muntanya de Sant Joan, que té un valor de 220.000 euros, assenyala la regidora.
Però en el pla general de l’any passat, aprovat inicialment, el consistori va variar l’oferiment, segons afirma l’advocat Francesc Sánchez. “En aquest POUM, ens torna a incloure un nou polígon, similar a l’anterior, d’uns 60.000 metres quadrats i més metres de sostre [edificabilitat a la muntanya]. La idea és la mateixa: [definir] un polígon per no haver de pagar aquests diners.”
Desacord
Però els terrenys oferts per l’Ajuntament no cobririen els 8,3 milions d’euros. El consistori assenyala que la fundació tindria la possibilitat de construir un equipament privat “vinculat al món científic”, és a dir, un espai o un centre per a la divulgació, explica Celaya. Però la fundació no té interès en aquest centre.
Abans de l’estiu els responsables del Marimurtra es van reunir amb els tècnics i polítics de l’Ajuntament, incloent-hi el nou alcalde, Mario Ros. L’equip de govern –4 regidors de 21, amb el suport extern del PP– admet que la reclamació de la fundació “és un cop per a Blanes”. “Com que és una fundació, ells diuen que tenen dret a demanar-ho”, diu Celaya.
La fundació va néixer el 1951, un any abans que morís el seu gran artífex, el botànic i empresari alemany Carl Faust. Té 22 empleats en temporada alta i un pressupost anual d’un milió d’euros.
