“Això està millor del que pensava”

Sí, fa mesos el regidor Aguado ja em va fer una consulta i ja li vaig dir que no ho veia només com un problema d'espai públic només físic. Els meus treballs en urbanisme sempre han anat a demostrar que el que passa en l'esfera pública denota conflicte en l'esfera privada. No m'agrada problematitzar l'espai públic, perquè acaba sent una càrrega per a una alcaldia o un ajuntament i deixa de banda el que el regenera, que és la iniciativa i la vivència ciutadana. Primer hem d'estar tots d'acord en la percepció que això no funciona, veure si realment no funciona i què hi passa. Però hem de fer-ho junts, perquè pensar sol és pensar de manera equivocada. Ja tenia contacte amb Terrassa per al pla de barri, he treballat per a un despatx a Sabadell i conec l'activisme de Terrassa, com ara la PAH, les noves energies socials, la nova creativitat i les organitzacions econòmiques socials.

Un bon diagnòstic. Terrassa té una classe econòmica amb una tradició que podríem tornar a reprendre i una ciutadania amb una capacitat molt ràpida per fer grups i per aglutinar coses. Això està millor del que pensava i hi ha més actius del que creia. Hi ha to muscular per fer coses.

Un dels exercicis serà esbrinar com es poden hibridar en forma d'espais cooperatius... Si hi ha voluntat col·laborativa és més fàcil. Estic agraïda que els terrassencs em paguin un sou de tècnic ras per viure aquesta experiència en un moment únic en què la ciutadania que està activa ho està més que mai, i la classe econòmica, que era l'activa, ara està molt passiva. Tot s'està dissolent, i per a una terapeuta és perfecte, ja que és quan el pacient plora i reconeix que sol no pot.

La resposta és que ho faran els tècnics amb una persona que estarà al seu servei i que n'intentarà extreure tot el que saben per compartir-ho. I el que ho dinamitzarà i ho farà tirar endavant serà el risc i la capacitat ciutadana. Jo sóc la terapeuta que ha vist un espai en conflicte i que fa preguntes amb afecte... Sóc la que hi pinto menys, però l'especialitzada que pot anar lligant el fil.

Terrassa té un centre amb poca densitat, però s'han format espais molt potents i la ciutat ha crescut molt per fora. S'ha de veure quines complicitats entre el centre i el territori tornem a generar. Es tracta de reindustrialitzar Terrassa, perquè ho porta a la genètica, hem de veure com tornem a posar en marxa la seva consciència treballadora i col·laborativa. S'ha de produir ciutadania per a la indústria, persones conscients que són clau per enriquir l'entorn i transformar les coses. I si Terrassa ha fet el parc de Vallparadís, un símbol de democratització de la ciutat, pot fer el que li doni la gana.