El Mas Nou, a Platja d'Aro, i el Mas Pere de Calonge: dos serials de dècades
Les dues urbanitzacions es van començar al final del franquisme i encara són dels veïns
Molts propietaris es resisteixen a pagar les obres pendents en solitari
Carrers empantanegats, voreres trencades, fanals arrencats i fosses sèptiques com a mecanisme habitual per abocar les aigües fecals. Explicat així, el paisatge pot suggerir un suburbi deprimit, però són algunes de les mancances que presenten urbanitzacions amb habitatges luxosos, en el cas de l'exclusiva Mas Nou, entre els nuclis de Platja d'Aro i Romanyà de la Selva, o el Mas Pere, sortint de Calonge per la sinuosa carretera del coll de la Ganga.
Planejades a les acaballes del franquisme, a cavall de les dècades dels anys 60 i 70 del segle passat, la majoria de llicències per aixecar els nous xalets es van concedir a banda del desenvolupament dels serveis bàsics. L'enduriment de les normatives i el fet que els dos àmbits no fossin tècnicament recepcionats com a zones urbanes pels respectius municipis –sense el consegüent manteniment– han fet que el pas del temps anés malmetent el paviment dels carrers i, al llarg de l'últim mandat, els dos municipis han tirat endavant projectes d'urbanització per resoldre els dèficits abans d'assumir la tutela dels espais públics.
En tots dos casos, però, hi ha hagut polèmica. Al Mas Nou de Platja d'Aro, amb 28 quilòmetres de carrers a millorar, el pressupost de les obres voreja els 36 milions d'euros, a pagar entre prop de 600 propietaris amb el mecanisme de quotes urbanístiques. Al Mas Pere, l'últim pressupost, amb l'IVA inclòs, és d'uns 11 milions d'euros. I també topa amb l'oposició de molts parcel·listes, part dels quals agrupats en l'associació de propietaris de Mas Pere.
Batalles judicials
En el cas del Mas Nou, fa quatre anys va arrencar un projecte d'urbanització i reparcel·lació econòmica, instat per una sentència judicial arran de les demandes perquè se solucionessin els dèficits a tot l'àmbit. La llei imposa que les càrregues recaiguin en els propietaris quan els terrenys no estan recepcionats. I alguns propietaris es van querellar contra l'alcalde, Joan Giraut, en una denúncia arxivada, perquè consideraven que el disseny de l'obra els perjudicava. Al consistori, igual que argumenten els responsables municipals de Calonge respecte al Mas Pere, interpreten els moviments judicials com argúcies dels disconformes per frenar les obres.
Al Mas Pere, però, el president de l'associació de Mas Pere, Pedro Gil, defensa que una sentències judicial del TSJC decretava la urbanització com a zona urbana. I sosté que les obres s'haurien de fer amb el sistema de contribucions especials amb una aportació superior de l'Ajuntament, que sempre insisteix que hi posarà dos milions d'euros.
Els dos projectes avancen lentament
Després de quatre anys de tramitació i al·legacions, el regidor de Planificació Urbanística de Castell-Platja d'Aro, Josep Maria Solé, creu que la reparcel·lació econòmica –el repartiment de costos per propietari– del Mas Nou es podria aprovar definitivament a final d'any.
Pel que fa al Mas Pere, en el govern municipal asseguren que també estan en el tram final per enllestir el projecte de reparcel·lació i que, un cop n'estigui aprovada definitivament la reparcel·lació, caldrà fer l'adjudicació de les obres d'urbanització i fer posar les màquines a treballar, “en un termini relativament breu”. Contràriament, Gil diu que la reparcel·lació del 2009 ha caducat i “s'ha de repetir el procés de notificacions propietari per propietari i la resolució de noves possibles al·legacions. I la seva entitat no afluixa en els plans de mantenir la pugna judicial per defensar la seva posició. El serial, doncs, continua.
