Nova oportunitat per revifar el Vapor Gran de Terrassa
La urbanista Itziar González, tècnics, veïns i comerciants proposen nous usos d'espais amb finalitats juvenils i socials, més verd, fer una illa escolar i una borsa de locals
Els partits les hauran d'estudiar, validar i prioritzar
Onze anys han passat des que Terrassa va visualitzar amb l'estrena de la plaça Nova de Terrassa el que havia de ser la punta de llança de la transformació dels 40.000 m² de l'antic Vapor Gran per ampliar el centre urbà. L'operació urbanística promoguda per les immobiliàries Aterba i La Clau, que va tenir la col·laboració de l'urbanista Manuel Solà Morales, ha acabat aquest temps amb un èxit de venda de pisos –320 habitatges–, però sent una rèmora per a la ciutat, lluint modernitat, disseny i grans espais, però sense poder d'atracció comercial, de serveis ni per al passeig.
L'estiu de l'any passat, i després de comprovar que havien fracassat diversos pegats i idees per dinamitzar la zona, es va contractar com a tècnica eventual –ara ja com a comissionada per a la cooperació ciutadana en el territori– la urbanista i terapeuta de l'espai urbà, Itziar González, per sortir de l'atzucac fent un diagnòstic de col·laboració amb veïns, tècnics municipals, comerciants, promotors, entitats socials i econòmics per poder aportar algunes solucions.
Catorze mesos després, i amb dos processos electorals pel mig que ho han alentit, González, conjuntament amb una refundada i ampliada Associació d'Amics del Vapor Gran, va presentar als partits polítics els resultats d'aquesta diagnosi i les actuacions que ara hauran de pressupostar, estudiar i decidir si es volen tirar endavant i, en cas afirmatiu, quines es prioritzen. La urbanista assegura que s'hauran d'incloure en el pla de mandat i també parteix de la idea que “és millor fer poca cosa, però que en aquestes hi estiguem tots d'acord”, defensant la signatura d'un conveni entre l'administració i l'associació per poder retre comptes, auditar i fer un seguiment de les actuacions.
Un dels objectius, com confessa González, és que aquest model de solucions i diagnosi comuna “sigui replicable” en altres punts de la ciutat amb espais urbans que tampoc funcionen, com els ha fet arribar la ciutadania consultada, substituint el concepte de processos participatius ciutadans que s'han fet fins ara per temes puntuals. A banda de les iniciatives d'urbanització dividides en set àmbits que recullen el gràfic que acompanya l'article, el pla d'actuació fins al 2019 inclou que l'estudi de mobilitat parteixi de la premissa que els carrers Portal Nou, la Rutlla o Sant Genís siguin d'ús exclusiu per a vianants.
Illa escolar
La intenció és crear el que González va batejar com a illa escolar segura, ja que al voltant hi ha diversos centres educatius, habilitant un o diversos punts on els pares que van amb vehicles puguin deixar i recollir els seus fills. Altres idees recollides durant el procés plantegen repensar i reformular amb un concurs d'idees els espais a tocar com són els vapor Ros i Freixa –al nord i al sud–, que actualment no tenen activitat.
Les actuacions d'urbanització volen reforçar el caràcter cívic dels carrers Portal Nou, passeig del Vapor Gran i carrer Baldrich, millorant la il·luminació amb captació d'energia renovable, a més de donar a conèixer i donar ús a espais com ara la plaça Comte Guifré, on s'hi proposa habilitar el reivindicat parc de patinatge que va sortir d'un procés participatiu l'any 2010 per decidir part de les inversions. Però també hi ha propostes amb vocació educativa i social, com ara crear un mercat del tercer sector i de l'activisme amb papers protagonistes de l'Associació Local d'Entitats per a la Inclusió (Alei) o buscar un local per al restaurant de temps La Trobada.
Un Bon Preu a l'antiga Caixa Terrassa, primer escull
La presentació del pla d'actuacions va coincidir la setmana que es va formalitzar, després d'un any negociant, la compra del grup Bon Preu de l'antic local de quatre plantes i 5,272 m² de la central de Caixa Terrassa propietat de BBVVA, en venda per 2,9 milions d'euros. El problema és que està ubicada al carrer Portal Nou, que està previst fer-lo de pas exclusiu per a vianants. Al ple, el tinent d'alcalde de Desenvolupament Econòmic, Miquel Sàmper (CiU), va admetre que ja havien demanat llicència –Bon Preu vol obrir supermercat a la primavera del 2016–, però que no ha estat concedida. Sàmper ho supedita a la presentació d'un estudi de mobilitat i al compromís que estigui “inserit en la projecció que es faci al Vapor Gran” i respectant el que es decideixi fer a la zona.
La voluntat de la comissionada, manifestada abans que es formalitzés la compra i de la qual no era gaire partidària, és que Bon Preu s'incopori a les taules de participació de la dinamització de la zona perquè aporti les seves idees i conegui la posició de la resta d'integrants.
El procés de diagnosi del Vapor Gran ha implicat un treball per radiografiar el nombre de locals en planta baixa, una de les queixes recollides pels preus elevats que es demanen, donant com a resultat que de 40 la meitat estan buits. La intenció és fer un cens i una fitxa de cadascun d'ells i demanar als propietaris que es ”coresponsabilitzin”, inverteixin en millores i facin una cessió temporal a una borsa de locals gestionada pel consistori per posar-los a lloguer segons les demandes d'espais que es recullin a la zona.
