El 30% dels ajuts de la llei de barris són per al Barcelonès
La Generalitat ha finançat des del 2004 una vintena de projectes a la comarca, la majoria dels quals, a la capital catalana i a l'Hospitalet
El govern es va veure obligat a aturar les convocatòries el 2010 per la crisi
Un 30% dels 443 milions que s'han destinat a la llei de barris des del 2004 han servit per finançar projectes al Barcelonès. Dels 125 milions que s'han concedit a la comarca, Barcelona és la ciutat que n'ha resultat més beneficiada, ja que ha aconseguit subvencions per tirar endavant dotze projectes de reurbanització de la ciutat.
L'obra quantitativament més important que s'ha finançat a la capital catalana és la de remodelació de Trinitat Vella, el 2006. En total, pel gros del projecte, el govern va atorgar una subvenció de 8,7 milions d'euros. L'ajuda no va ser l'única que va rebre la ciutat aquell mateix any, ja que també hi van concedir una subvenció de 8,3 milions per millorar-hi l'espai urbà de Torre Baró-Ciutat Meridiana.
Pel que fa a l'Hospitalet de Llobregat, en el mateix període de temps la ciutat s'ha vist beneficiada de només tres subvencions. La primera és del 2004, quan el govern va concedir una ajuda de 9,3 milions d'euros per remodelar la zona de Collblanc-La Torrassa. Es tracta de la subvenció més important que s'ha donat per la llei de barris.
Dos projectes més de Badalona i Santa Coloma, i un de Sant Adrià de Besòs també han rebut ajuts de la Generalitat. D'entre totes les obres destaquen els 17 milions d'euros que el govern va concedir per actuar sobre els turons de la Serra d'en Mena. Nou d'aquests milions els van atorgar a Badalona, i els 8 restants es van destinar a Santa Coloma de Gramenet. Per la seva banda, a Sant Adrià la Generalitat va destinar-hi 3 milions d'euros per a actuacions al barri de Sant Adrià Nord.
A la resta de la demarcació de Barcelona destaquen les subvencions atorgades al Vallès Occidental -–Terrassa, per al districte II, 8,5 milions d'euros i Sabadell, per al parc fluvial del riu Ripoll, 8,9–, el Baix Llobregat –Cornellà de Llobregat, per al barri de Sant Ildefons, 8,3 milions– i el Maresme –Mataró, per al barri de la Cerdanyola, 3,7 milions.
Cap ajuda des del 2010
Segons va explicar recentment a una pregunta parlamentària la nova consellera de Governació, Meritxell Borràs, fins al 2010 el govern va destinar, entre obligacions i pagaments, més de 443 milions d'euros a la llei de barris. Des de llavors, coincidint amb el canvi de govern a la Generalitat i l'arribada de la crisi, no s'ha convocat cap més ajuda. Malgrat que el decret continua vigent, sembla que les retallades han ferit de mort el projecte que tenia l'objectiu de millorar les condicions de vida dels ciutadans que
resideixen en els entorns urbans més fràgils.
Segons va afegir la consellera a la mateixa resposta parlamentària, per pal·liar aquesta situació, la Generalitat ha destinat els últims quatre anys 245 milions d'euros a programes d'emergència social i habitacional.
LES XIFRES
Descens en picat de subvencions
El projecte de la llei de barris és un clar exemple de les dificultats que les administracions tenen per finançar iniciatives que depenen gairebé exclusivament de la bona salut de les arques públiques.
El decret, aprovat el 2004, estipulava la creació del govern d'un fons financer adreçat a subvencionar el 50% del cost total de projectes de rehabilitació de barris del país. L'altra meitat de la despesa va a càrrec dels ajuntaments. Entre el 2004 i el 2006 la Generalitat va concedir subvencions per a una seixantena de projectes. De totes aquestes iniciatives, només tres van situar-se per sota del milió d'euros. La
resta d'ajuts van superar aquesta xifra amb escreix.
Des del 2007 fins al 2010, amb la progressiva arribada de la crisi, el ritme de convocatòries de projectes es va mantenir –entre 20 i 30 per any– però els ajuts de la Generalitat es van anar reduint de manera gradual. Durant aquest període, l'obra més ambiciosa es va fer al barri del Coll de Barcelona (2007), que es van pressupostar per poc menys de 8 milions d'euros. En canvi, les subvencions de menys d'un milió d'euros es van anar generalitzant fins al punt que del 2009
al 2010 la immensa majoria dels ajuts no sobrepassaven els 600.000 euros.
