El Montsec fita el parc natural
Comencen els treballs per a la tramitació, el 2016
Un total de 18.000 hectàrees de la Noguera i el Pallars Jussà
Afavorir el sorgiment d'iniciatives econòmiques
El territori el reivindica, però també en reclama compensacions
La Generalitat i els agents del territori ja han posat fil a l'agulla perquè el massís del Montsec sigui declarat parc natural. Aquesta muralla de pedra calcària prepirinenca ja disposa d'una figura de protecció mediambiental, la inclusió en el pla d'espais d'interès natural (PEIN). De fet, la Generalitat parteix de les 18.000 hectàrees del PEIN per delimitar l'abast territorial del futur parc. Abastarà 13 municipis. Del Pallars Jussà, s'hi inclouen Sarroca de Bellera, Castell de Mur, Llimiana, Gavet, Isona i Conca Dellà, Tremp, Talarn. I de la Noguera, Àger, Camarasa, Alòs de Balaguer, Vilanova de Meià, Artesa de Segre, i les Avellanes i Santa Linya.
El projecte no és nou. Se'n parla des de mitjan anys 80, i ja ha rebut el suport del Parlament en diverses ocasions. El 2010, el conseller de Medi Ambient Francesc Baltasar va presentar-ne els treballs preliminars, però la iniciativa no va tirar endavant per l'oposició del territori. Per això, ara, el govern prioritza l'obtenció del suport dels agents locals. Marta Subirà, directora general de Polítiques Ambientals, afirma: “El territori se l'ha de fer seu. Si no hi ha consens, com ja ha passat en alguna ocasió, no té sentit tirar-lo endavant.” La conselleria de Territori ja s'ha reunit amb el Consell Comarcal i els alcaldes afectats de la Noguera per tal de presentar-los el projecte. Molt aviat ho farà amb els del Pallars. N'ha sortit la constitució d'una comissió amb tècnics de la Generalitat i dels consells comarcals que, en primer lloc, identificaran els agents implicats del territori. En el procés de debat hi participaran des dels caçadors fins a les entitats que gestionen patrimoni cultural i el sector turístic. “La resposta és favorable”, assegura Subirà.
Lluís Ardiaca, alcalde d'Àger, explica: “En aquests darrers anys, la mentalitat s'ha obert una mica i potser és una oportunitat per al turisme; sempre que no sigui una imposició.” L'alcalde de Tremp, Victor Orrit, també considera que “és una oportunitat per donar a conèixer el Montsec i els seus valors, i per protegir-lo i fomentar-hi activitats”. Malgrat això, Orrit adverteix: “Hi som favorables, però hi ha d'haver una dotació pressupostària, estructura per mantenir-lo i les compensacions oportunes; com a altres llocs.”
Fins després de les eleccions municipals del maig, la major part del treball serà tècnic. “No volem que esdevingui una arma electoral. Tothom entén que hem d'anar a l'una per acabar trobant el consens”, diu Subirà. El calendari amb què treballa el govern suposa fer reunions individuals amb els ajuntaments afectats i redactar-ne el projecte enguany. El tràmit de declaració de parc natural començaria el 2016.
El parc natural suposa compatibilitzar la conservació del patrimoni natural i cultural amb l'aprofitament dels recursos turístics i les activitats tradicionals de la zona. Subirà assenyala: “Amb la declaració, pretenem impulsar el sorgiment d'iniciatives econòmiques i socials”, que aprofitin de manera sostenible els recursos del Montsec. El turisme verd és el sector més evident a desenvolupar. De valors no en falten i el sector turístic veu amb bons ulls poder disposar d'una marca comuna que rellanci la zona, el parc natural, el senderisme i l'espeleologia. Creuada i excavada per la Noguera Ribagorçana, la Noguera Pallaresa i el Segre, la trama de congostos i muntanyes atrau milers de senderistes, escaladors i espeleòlegs. Àger és la capital catalana del parapent i concentra algunes empreses i activitats turístiques. També a Àger, el Parc Astronòmic ha esdevingut un actiu turístic important, sense oblidar els dinosaures de la conca Dellà.
LES FRASES
“Els parcs han de valorar les inversions fetes”
Del parc natural, el territori també n'espera inversions: “Sense diners, no és viable. Cal recuperar camins i miradors, etc. I això, en una primera fase”, afirma l'alcalde d'Àger. En el govern, però, recorden que “la Generalitat no està en les seves millors èpoques pressupostàries. Hi haurà un pressupost, però també cal un compromís d'inversions des del territori; com en el cas del parc de les capçaleres del Ter i el Freser”, diu Subirà. I hi afegeix: “Partim d'una realitat diferent. En els anys de la bonança, ja es van fer equipaments. Els parcs naturals han de contribuir a valorar-los per tal d'atraure visitants.”
Fa un any el conseller Santi Vila va traçar el full de ruta dels futurs parcs naturals fins al 2017. El primer, el del Ter i el Freser: “El projecte està molt més avançat, perquè han estat molt proactius.” El de les muntanyes de Prades, que inclouria en les seves 22.000 hectàrees el paratge del bosc de Poblet, és el tercer a la llista, però encara no han començat les reunions entre les diferents administracions. Tot i que és una reivindicació històrica de part del territori, a Prades ja li va passar al davant el Montsant. Fins ara, les disputes entre municipis per veure on se situarien els principals accessos han paralitzat les iniciatives governamentals.
