Lloret té 900 habitatges d'ús turístic sense registrar
L'allotjament reglat ofereix 14.000 places de les 54.000 del total del municipi
Per l'alcalde, els HUT fan que la comercialització dels hotels canviï
El municipi de Lloret de Mar treballa en la gestió de l'arribada de turistes al municipi, sobretot en temporada alta, i en la regularització dels 900 habitatges d'ús turístic (HUT) que no estan registrats en el reglament de la Generalitat de Catalunya. L'alcalde de Lloret, Jaume Dulsat (CiU), explica com treballa l'Ajuntament a l'hora de combatre les irregularitats en aquesta oferta “menys identificada”.
Lloret de Mar lidera la demarcació en habitatges d'aquest tipus. Segons dades facilitades ahir per l'Ajuntament, n'hi ha 2.358 de registrats –un 12% del total de la demarcació–. Segons explica Dulsat, el municipi té 14.000 places reglades en aquest tipus d'allotjament, a les quals cal afegir-ne 40.000 entre hotels, càmpings i apartaments turístics. Els pisos d'ús turístic no regularitzats oscil·len “entre 800, 900 i 1.000”.
Gestionar els HUT és un desafiament de les poblacions turístiques, i Lloret n'és un clar exemple. “En els propers anys, el gran desafiament de gestió turística ciutadana urbanística és amb els HUT. És l'oferta menys identificada, i obliga els hotelers a comercialitzar d'una altra manera”, assenyala Dulsat, que és diplomat en turisme i màster en direcció i gestió d'empreses per la UdG.
Hotel, “més estàndard”
L'alcalde de Lloret, que governa amb un pacte amb ERC-Avancem, sosté que l'hoteler haurà de variar la seva manera d'oferir el producte. “Si sóc un client alemany, què m'interessa més, una habitació d'un hotel de 4 estrelles de 14 metres quadrats, o bé, si viatjo amb la família, llogar una casa amb piscina i tenir una intimitat que no tinc en un hotel?”
Per Dulsat, en un apartament d'aquest tipus hi ha usos que un hotel no permet, com ara una barbacoa. “L'ús de l'hotel és més estàndard. Aquí, hi ha des de cases de luxe fins a un pis [...]. L'Ajuntament no ho incentiva ni ho deixa d'incentivar. És una comercialització publicoprivada, i ja està.” La federació catalana que agrupa les associacions d'apartaments turístics diu que en el termini de dos anys aquests allotjaments estaran del tot registrats.
Els HUT ofereixen a Lloret una gamma molt àmplia d'oferta, des d'un pis fins a casa de gran luxe. “El càlcul que fem és que, de mitjana, hi ha sis persones a cada HUT. N'hi ha on n'hi ha quatre o cinc, i d'altres que tenen 8 habitacions i on hi ha 16 persones”, sosté Dulsat, professor d'intermediació i comercialització turística a l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme de Sant Pol de Mar, centre adscrit a la UdG.
Dulsat compara els habitatges d'ús turístic amb les aplicacions de mòbil que ofereixen serveis de taxi. “És impossible anar-hi al davant. Primer hi ha les noves tecnologies i la realitat, i després l'administració. Però a Barcelona, els taxis privats s'hauran d'afrontar i regular-ho.”
LES XIFRES
‘Descoberta' policial, i dos mil euros a la setmana
El desafiament “fort” de què parla Dulsat es refereix, entre d'altres coses, a la descoberta que fan els membres de la policia local del seu propi municipi. “Hi ha alguna urbanització [de Lloret] que té 25 km de carretera. De vegades la policia ha d'anar a un lloc a 3 km del centre. Allà no se sabia que hi hagués algun establiment. Això passa perquè abans a la urbanització només hi havia cases unifamiliars amb jardí i no s'hi havien hagut de fer actuacions i no s'hi anava mai.”
“En els hotels –explica el mateix alcalde de Lloret– l'oferta és clara. Hi ha, per exemple, hotels de quatre estrelles amb 200 habitacions i d'alguna manera pots controlar els clients. Als HUT és molt diferent, perquè Lloret té una extensió molt gran i hi ha 42 urbanitzacions, i a totes hi ha aquest tipus d'allotjaments.”
A Lloret hi ha casos en què el propietari decideix que al juliol o a l'agost llogarà la casa i se n'anirà viure amb algun familiar o bé en una altra de les seves propietats. “Ara hi ha agències que es dediquen a això i que proposen de fer-ho, [de mediador entre el llogater i l'amo]. En dos mesos, un propietari pot arribar a cobrar dos mil euros a la setmana”, detalla l'alcalde.
Dulsat considera que la gent ha superat el temor o els escrúpols a l'hora de deixar entrar turistes a casa. “Abans hi havia aquesta por de llogar casa teva, però ara està molt estès.” Cal tenir present que uns 11.600 lloretencs viuen en urbanitzacions, és a dir, un 30% del total de població: uns 38.624 habitants, segons el padró del 2014.
L'accident a la piscina o el soroll del veí donen l'alerta
J. Ferrer
La policia local de Lloret vetlla per controlar els establiments on s'ofereixen serveis d'allotjament sense l'autorització legal i treballa per prevenir-ho. L'alcalde, Jaume Dulsat, explica que sovint les incidències que reben els posen en alerta. “De vegades cau un nen holandès en una piscina d'una urbanització i es fa un trau. I hi va la policia i, a banda d'atendre la incidència, demana el número de registre.”
Altres exemples viscuts d'irregularitats s'han descobert pels sorolls inhabituals d'algun veí (client). Tant en un cas com en l'altre, els agents comproven si aquell establiment té l'activitat legalitzada.
Unes 150 denúncies
L'any passat, l'Ajuntament de Lloret va denunciar uns 150 HUT perquè no eren legals. No se'ls va sancionar a tots, perquè alguns dels amos van regularitzar la situació de l'establiment.
El 3 de febrer de 2014 el ple municipal de Lloret va aprovar expulsar els clients incívics dels pisos d'ús turístic. Els amos dels establiments que no estiguin legalitzats podrien rebre sancions d'entre 1.500 i 3.000 euros, segons el canvi introduït aquell dia en l'ordenança municipal de civisme.
En l'últim ple municipal, el dilluns 3, el síndic de Lloret, Joaquim Teixidor, ha reconegut que algun HUT de la urbanització de Roca Grossa ha provocat queixes dels veïns. Teixidor ha recomanat que es concentrés en punts concrets del municipi.
La Generalitat de Catalunya ha impulsat el registre d'aquests allotjaments des de fa un any i mig. Quan el pis o l'habitatge es registra, obté la cèdula d'habitabilitat. En un altre municipi de la Selva, a Tossa de Mar, tenen la intenció de regular aquests habitatges amb un pla especial i aplicar una moratòria d'obertura de nous establiments.