medi ambient
Un laboratori a cel obert
creació ·
El Life Pletera és ja ara mateix un espai que va més enllà de la restauració ambiental
Ciència, art, investigació s'hi donen la mà en una iniciativa inèdita a Europa
Un projecte pràcticament sense precedents a Europa
El projecte Life Pletera (2014-2018) de Torroella de Montgrí-l'Estartit ha arribat a l'equador sent ja un referent, en el marc d'una iniciativa que no té pràcticament precedents a Europa, si més no per la seva ambició de voler anar molt més enllà de la restauració d'un espai natural. Precisament ara fa uns dies ha aparegut ressenyat al bloc oficial de la Unió Europea de Geociències (EGU), la més important xarxa internacional d'experts al voltant de la recerca en ciències de la Terra.
La regidora de Medi Ambient de l'Ajuntament de Torroella de Montgrí, Sandra Bartomeus, ho sintetitza així: “L'actuació té molt valor per al nostre municipi, però també és objecte de l'atenta mirada d'Europa, de l'Estat i del món científic, perquè es tracta d'una actuació molt innovadora, sense pràcticament referents similars. Estic segura que en el futur serà un exemple a seguir per a la recuperació d'espais naturals.”
La part científica queda també molt clara, com
destaca Xavier Quintana, professor de la UdG i director científic del projecte: “La intenció del projecte ha estat la restauració
integral i definitiva del sistema de llacunes costaneres, amb la retirada de totes les infraestructures i amb la voluntat de recuperar-ne la funcionalitat ecològica.”
Però un dels grans mèrits del Life Pletera, i ara ja se'n poden començar a veure els fruits, és el seu caràcter multidisciplinari, ja que abasta la comunicació, la investigació i divulgació, mesures de preservació de fauna i flora i, també, la reflexió artística de l'espai a través de l'art. Un treball documentat per la tenacitat dels Amics de la Fotografia de Torroella.
Amb un pressupost de 2.528.148 euros (75% a càrrec de la UE), pràcticament el 80% de les actuacions de desurbanització i restauració ambiental programades ja estan fetes, de manera que la franja litoral que ocupava el passeig marítim, el vestigi de la inacabada urbanització, ha estat substituïda per una banda de llacunes, formada per sis basses, que tenen un règim d'inundabilitat variable. També s'han generat espais que seran ocupats per la vegetació pròpia d'aquests ecosistemes i s'està treballant en la restauració de les dunes litorals. Però, a més, i a través del Life MEDACC es vol demostrar que l'aplicació de mesures preventives en els àmbits de l'agricultura, la gestió forestal i la gestió de l'aigua constitueixen eines útils per a l'adaptació als impactes observats i previstos del canvi climàtic a Catalunya i, en concret, a les conques de la Muga, el Segre i el Ter.
Més enllà de recuperar
El projecte Life Pletera representa, segons Bartomeus, “un exemple d'intervenció multidisciplinària, entre administracions i diferents camps científics, que permet contribuir al desenvolupament d'una nova manera d'entendre la gestió del territori”. I, a més, obrint la porta a molts àmbits, cosa que fa que aquest espai sigui un singular laboratori a cel obert: científic i, també, artístic.
Una zona de ciència per fer un gran seguiment
El Life Pletera és un espai on estudiants i investigadors –i d'aquí la implicació de la UdG– podran fer un seguiment de l'evolució del projecte. I amb aquests estudis es podrà anar fent un seguiment de com ha evolucionat la Pletera i què cal fer i què no cal fer a l'hora de restaurar maresmes litorals. Els exemples són molt diversos, com ara: el model hidrològic de la maresma; la valoració de l'estat ecològic de les noves llacunes i la comparativa de la composició d'espècies de les noves llacunes amb les ja existents; millores en l'estat ecològic després de les obres de restauració, en especial els efectes sobre la llacuna de Fra Ramon, de la retirada de les motes que la volten i el paper de la maresma i les llacunes costaneres com a embornals de carboni. També la millora de la fixació de carboni amb l'increment de superfície de maresma; el comportament del sistema dunar, així com la capacitat de fixació del medi aquàtic, de la vegetació i del sòl i de recolonització dels nous espais restaurats per part de la vegetació de maresma, així com la recolonització del fartet –espècie endèmica de la península Ibèrica– a les noves llacunes i la influència del tipus de substrat sobre la salinitat de la llacuna i sobre la composició de peixos que en resultin.
Cinc artistes ajuden a reflexionar sobre l'espai
El projecte Lloc, memòria i salicòrnies –iniciat el maig del 2015– inclou intervencions artístiques per afavorir una aproximació a les memòries del lloc, reflexionar sobre la idea de regeneració i contribuir a la difusió d'una intervenció paisatgística amb vocació pública.
Els artistes són cinc: Isadora Willson, amb Miratges, un vídeo 40 minuts, aquarel·les i edició de postals, en què reflexiona sobre la idea de la memòria i l'especulació. Ivó Vinuesa, amb Human Nature, també amb un vídeo, de 40/60 minuts, en què documenta els usos de l'espai en l'entorn de la Pletera. Jordi Morell, amb La Pletera. Històries d'entretemps, fa una mirada sobre l'espai específic de temps on coincideixen processos de desaparició –la urbanització– i aparició –la regeneració–. Esteve Subirah hi participa amb Forma 26 Pletera; aquesta és una intervenció en què es conserva un paviment original de 15x6 m. I finalment el treball de Joan Vinyes: S/T. Intervenció in situ, amb la instal·lació de columnes i barana recuperades de les restes de la ja desapareguda urbanització. Tot plegat per fer un diàleg sobre el passat, sense renegar-ne, però pensant en l'ara i el futur.
Un pla general del 1983 va obrir la caixa de Pandora
El pla general de Torroella de Montgrí, que es va aprovar l'any 1983, va declarar com a sòl urbanitzable el sector de la Pletera. Es va obrir, doncs, la caixa de Pandora amb l'inici d'una urbanització que més tard va quedar inacabada, amb la ferida d'un gran passeig de formigó a primera línia de mar. El pla general del 2002 va transformar el sector en no urbanitzable. Des del 2004 tota la superfície de la Pletera forma part del domini públic maritimoterrestre. A la zona no es realitza cap tipus d'ús o aprofitament de recursos i les activitats agrícoles ja s'hi van abandonar. L'any 2006, la secretaria general per al Territori i la Biodiversitat, del Ministeri de Medi Ambient, va encarregar a l'enginyeria ABM el projecte de restauració ambiental. Fins i tot, l'Estat va anunciar que la desurbanització de la Pletera començaria la tardor del 2008. Malgrat el compromís, els ajustos i les retallades van impedir tirar-ho endavant. L'alternativa per fer-lo viable, atès l'advers context econòmic, passava per aconseguir un projecte Life, com finalment va ser possible. Aquest pas va ser el gran impuls.
