municipal
infraestructures
Campanya d'al·legacions contra el pla de la Granvia
Els crítics afirmen que es tracta d'un model especulatiu que omplirà de ciment Bellvitge i eliminarà la zona agrícola de l'Hospitalet
L'Ajuntament prepara una campanya informativa pel setembre
L'assemblea veïnal No Més Blocs-Salvem Cal Trabal, que es va constituir l'any passat amb l'objectiu d'aturar el pla director urbanístic (PDU) Granvia-Llobregat, ha engegat una campanya d'al·legacions massives aprofitant que el projecte és en aquests moments en exposició pública. El col·lectiu proposa que moltes persones presentin al·legacions i que cada persona en faci com més millor. Per facilitar-ho, en el seu web han penjat diversos models d'al·legacions que els ciutadans poden presentar fins al 8 d'octubre a qualsevol registre d'entrada de la Generalitat o ajuntament, adreçades al Departament de Territori i Sosteniblitat de la Generalitat.
El col·lectiu No Més Blocs-Salvem Cal Trabal considera que el PDU és un pla urbanístic “fet de dalt, decidit als despatxos”, que respon a “interessos especulatius que no tenen en compte les necessitats de l'Hospitalet”. Consideren que “els 26 gratacels que hi ha previstos ompliran de ciment el barri de Bellvitge i envoltaran de ciment la darrera zona agrícola i el més gran pulmó de l'Hospitalet”. Reclamen que s'aturi el pla, que s'inclogui la zona agrícola de Cal Trabal al parc agrari del Baix Llobregat i que s'habilitin horts veïnals. També exigeixen la preservació de l'entorn dels hospitals Bellvitge i Oncològic i asseguren que es tracta d'un model urbanístic que fa precàries les condicions laborals.
És una lectura ben diferent de la que fan la Generalitat i l'Ajuntament de l'Hospitalet, agrupats en el Consorci per a la Reforma de la Granvia, responsable de la cobertura del tram més proper a Barcelona i de la construcció de la plaça Europa. Han redactat el pla director que ha de continuar la reforma fins el riu Llobregat.
Les administracions defensen que amb la reforma de l'últim quilòmetre de la Granvia abans d'arribar al Prat es donarà continuïtat urbana al tram ja remodelat, es potenciarà l'activitat econòmica aprofitant les sinergies dels hospitals, es crearà un gran parc al voltant de les masies existents, se soterraran les línies elèctriques i es millorarà la connectivitat entre els barris.
Punts qüestionats
Els opositors al PDU qüestionen aquests punts i proposen que les al·legacions proposin, per exemple, que el pla no preveu el soterrament de la subestació elèctrica del carrer Feixa Llarga i que això actuarà com a barrera entre el barri i el futur parc. O que la previsible arribada de 20.000 treballadors a futurs hotels i centres comercials de la zona farà impossible l'evacuació en cas d'accident greu d'un camió de mercaderies perilloses. Una altra proposta d'al·legació és la que es refereix a la manca de protecció d'una zona catalogada com a molt important per a les aus. I també la que assegura que s'eliminaran les actuals explotacions agrícoles. La sol·licitud comuna a tots els models proposats –tot i que cada persona pot al·legar el que consideri oportú– és la de la paralització del PDU.
Una crítica recurrent del col·lectiu és la manca d'informació que, asseguren, han practicat les administracions. El regidor d'Urbanisme, Francesc Belver, ha avançat que el consistori està dissenyant una campanya informativa per “arribar al màxim de gent i acostar-nos als barris”. Belver considera que el projecte és prou rellevant per a tota la ciutat i alhora complex perquè es faci una bona difusió, i per aquest motiu vol aprofitar els consells de districte que s'han de fer al setembre perquè els regidors l'expliquin. Els sis consells de districte de la ciutat tenen representació de les entitats i estan oberts als ciutadans. Respecte de la campanya d'al·legacions massiva, el regidor assegura que la respecta, però creu que “no es presenten al·legacions fonamentades, sinó el desacord amb el pla director de la Granvia”.
Un projecte que enterrarà un quilòmetre de l'autovia
Rosa M. BravoUna de les principals característiques del PDU Granvia-Llobregat és la cobertura total del quilòmetre de la Granvia entre el tram ja reformat i el límit amb el Prat. D'aquesta manera es vol posar fi a la fractura que l'autovia C-31 representa a l'Hospitalet, i es vol donar continuïtat amb les successives reformes que s'han fet des de la plaça Cerdà.
Aquest tractament permetrà, segons el PDU, crear una nova façana urbana, amb edificis que es podran aixecar en espais ara ocupats per antigues reserves viàries. Segons la Generalitat, s'assignarà el màxim sostre possible d'edificabilitat, tot i que s'ha de concretar la volumetria. Així, no es parla de nombre d'edificis, sinó de metres quadrats de sostre: 366.005 m² al sector més proper als hospitals; 195.450 m² entre la C-31, la ronda Litoral i el límit amb Cornellà, i 70.440 m² a la zona de la carretera del Mig més propera a Cornellà. En tots els casos es tracta d'usos industrials, terciaris, d'oficines, comercials i hotelers, en cap cas residencials, i es pretén aprofitar l'existència dels hospitals per atreure empreses del sector biotecnològic i de la salut.
Una peça destacada és el gran parc públic que es crearà a Cal Trabal, de 28,5 hectàrees. Segons el PDU, es farà sobre terrenys que eren privats, i no només “no va contra de l'ús agrari”, sinó que “es mantindrà part d'aquesta activitat amb una vocació pública”, segons el director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Agustí Serra. També se soterraran les línies elèctriques d'alta tensió.
