Cultura

Mazoni

MÚSIC

“He recorregut a Beethoven tal com fa anys vaig recórrer als sintetitzadors”

Pensava com la música dels compositors morts fa temps esdevé la música de tots

Dos anys després de Desig imbècil, un disc irat i elèctric del qual, per culpa de la pandèmia, no va poder treure en directe gaire suc, Mazoni reapareix amb Ludwig (Bankrobber / Seed Music), un disc amb dotze cançons construïdes a partir de samplers de Beethoven que li ha valgut el tercer premi de suport als projectes de creació musical de l’Espai Ter de Torroella de Montgrí, on, avui, farà el primer dels concerts de presentació del disc.

Quin és el motiu d’haver fet un disc com ‘Ludwig’?
Tot plegat, com ja havia passat en altres discos meus, va ser molt accidental. Estava un dia a la llibreria Calders buscant la biografia d’algun músic que no fos la d’un músic de rock, ja que, d’aquestes, amb les típiques històries de drogues i groupies, n’he llegit mil, i vaig comprar-ne una sobre Beethoven de Jan Swafford, editada per Acantilado. Poc després va arribar la pandèmia i aquell llibre que em pensava que ja llegiria algun dia tranquil·lament va convertir-se en un llibre de lectura diària. Vivint sol, quan llegia aquell llibre era, d’alguna manera, el moment de relacionar-se amb algú i, amb tants detalls que s’hi diuen, gairebé em sentia com si, per uns instants, fos al segle XVIII. Quan estava a mig llibre vaig pensar com la música dels compositors que s’han mort fa temps passa a ser patrimoni de la humanitat, com, aquesta música, esdevé música de tots. I, sobre això, vaig decidir fer un disc.
Què va sorprendre-li, de Beethoven?
Moltes coses. Així com Mozart, per exemple, era el mag de la melodia, Beethoven es movia per fragments petits que anava desenvolupant. Més enllà del pop havia escoltat coses de clàssica, o jazz, però la veritat és que mai no hi havia aprofundit.
Miguel Ríos va triomfar amb l’‘Himno de la Alegría’, de la ‘Cinquena Simfonia’ se’n va fer també una adaptació a ‘Saturday Night Fever’... Fins i tot els Beatles, que vostè adora, van crear ‘Because’, un dels temes d’‘Abbey Road’, a partir del ‘Clar de lluna’. Ha tingut present aquestes, o altres, incursions en l’obra de Beethoven des del pop?
No, gens. Sí que vaig mirar, a l’hora de triar les peces, que de Beethoven hi hagués coses evidents i coses que no ho fossin gens. Per a Elisa, per exemple, no hi és perquè, a part que no m’agrada, és massa coneguda: La Cinquena l’he tallat per la meitat i l’Himne de l’Alegria no volia fer-lo cantat. Com més conegut era el fragment de Beethoven que utilitzava, més el remenava. I, com més desconegut, menys hi intervenia.
S’oblida força de Beethoven, però, en molts moments del disc. Era la idea?
Sí. Quan deia a la gent que faria un disc amb músiques de Beethoven les reaccions eren de sorpresa, curiositat o, directament, por. Però, al final, crec que ha quedat natural, amb una filosofia molt Mazoni i cançons que considero defensables. Tenia clar que això havia de ser el nou disc de Mazoni, no pas un experiment aïllat. He recorregut a Beethoven tal com fa anys vaig recórrer als sintetitzadors.
Tenia riscos i perills, l’aventura.
Sí, és clar. Al principi potser tenia més la sensació d’estar-me ficant en un merder, però quan, després d’haver estat mesos seleccionant trossos de la música de Beethoven i construint una biblioteca amb dos-cents samplers, vaig començar a fer les melodies i les lletres, me’n vaig adonar que funcionaven. Si hagués notat que trontollaven, però, t’asseguro que m’hauria retirat ben ràpid...
Una gira amb 31 concerts en 31 dies, una residència de 31 dies component al Centre d’Art Santa Mònica, un altre disc en anglès quan ja ningú se l’esperava, ara un disc amb ‘samplers’ de Beethoven... Una trajectòria plena de salts mortals, la seva.
Sí, i n’estic una mica tip, la veritat [riu]. Fa dos dies hi rumiava i vaig pensar que el meu pròxim disc serà un disc normal de pop sense res estrany. Cançons com les de tota la vida amb guitarra, baix i bateria.
‘ Zombies ’ la canta en falset. ‘És veritat perquè és bonic’ la recita. A ‘Davant la pantalla’ fa un rap. I, a ‘No pateixis’ fins i tot sembla un cantant melòdic. Per què ‘Ludwig’ és el seu disc amb més registres diferents de veu?
És culpa dels samplers. Quan fas una cançó teva a l’habitació de casa normalment las fas en do perquè no vols despertar els veïns i, l’endemà, quan t’adones potser que, de veu, et queda baixa, la passes a fa. Amb les cançons de Ludwig, però, si modificaves massa els tons de partida, es degradava el sampler, de manera que, si la cançó era molt aguda, havia de recórrer al falset i, si era greu, a un rapejat, per exemple. Treballar amb samplers m’ha obligat, doncs, a cantar d’una altra manera i, al final, crec que aquest és el disc en què millor canto i en què millor sona la meva veu.
Li hem descobert maneres de cantar que desconeixíem!
Sí, i es deu, també, a una cosa que vaig llegir en un altre llibre, en aquest cas sobre Stravinsky, també d’Acantilado. Defensa que, com més estricte és la premissa, més llibertat acabes tenint, perquè les cotilles d’aquesta mena són el que t’empenyen a buscar-te la vida de maneres diferents. Els alumnes, a Stravinsky, li preguntaven com havia aconseguit ser tan modern, tan revolucionari, i la resposta era: “Heu d’agafar allò clàssic, cenyir-vos-hi al màxim i, allà, hi trobareu la llibertat per fer altres coses.” Cenyir-me, doncs, a les exigències d’aquests fragments de la música de Beethoven, doncs, és el que m’ha dut a provar noves formes de cantar.
A ‘On vull estar‘canta: “Tot és soroll i confusió, i gent que no sap on va, però poc a poc he trobat qui soc jo. [...] M’ha costat però ara estic on vull estar”.
Si l’edat té res de bo és que se te’n refumen moltes coses i, si tens ganes de fer una cosa, la fas, sense capficar-se gaire en si agradarà o no. A nivell musical... i a nivell vital!


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.