Cultura

CRÍTICA

Imma Merino

Un cineasta observa un museu

En una quarantena d'anys, el cineasta bostonià Frederick Wiseman ha aportat documents sobre una diversitat d'institucions nord-americanes. Des de Titicut follies (1967), que mostra pràctiques com ara la lobotomia dels presos en un centre de reclusió, Wiseman ha mostrat el funcionament d'hospitals, tribunals de justícia, comissaries de policia, escoles i universitats, fàbriques, laboratoris, centres d'acolliment de dones maltractades, etcètera. Wiseman no posa en escena i procura no interferir en la realitat que filma. Tampoc no es fa present a través de la narració en off, però és conscient que el cinema sempre és una elecció subjectiva que, en tot cas, ha de ser honesta i no-manipuladora perquè cada espectador pugui fer la seva observació (i reflexió) sobre les imatges. En qualsevol dels seus documents, però, hi ha impresa la seva experiència d'una realitat mentre la filmava.

Recentment, el gran Wiseman sembla arrelat a Europa per abordar algunes de les seves institucions culturals i artístiques. Després de La danza, a propòsit del ballet de l'Òpera de París, arriba National Gallery, on observa (i fa observar) el món d'aquesta pinacoteca de Londres, que, entre altres obres mestres presents al film, acull La verge de les roques, de Leonardo; l'inacabat Enterrament de Crist, de Miquel Àngel; La Venus del mirall, de Velázquez; Dama dreta davant del virginal, de Vermeer; Noi mossegat per un llangardaix, de Caravaggio; Samsó i Dalila, de Rubens, o L'última singladura d'El Temerari, de Turner. Algunes d'aquestes pintures, i d'altres, es mostren mentre escoltem els comentaris dels guies.

Invitació a pensar

Frederick Wiseman ho enregistra i convida a pensar sobre com mirem les pintures, la relació amb l'art a través de la mediació museística o l'intent que les obres dels vells mestres es facin reveladores a l'espectador actual. Wiseman filma les pintures sense voler fer-ho de manera transcendental i amb una mirada materialista, però no impedeix sentir que l'art és un misteri al qual ens hi podem enfrontar i potser no de manera impune. En la pel·lícula apareix la idea que des dels quadres també ens miren, però esperava que davant de Diana i Acteó, la pintura d'El Ticià sobre la deessa caçadora que produeix una metamorfosi mortal en aquell que l'espia mentre ella es banya, es parlés del fet que mirar (un altre, una pintura, una pel·lícula) pot tenir conseqüències.

En tot cas, Wiseman, que recull l'observació que aquesta galeria va ser finançada amb diners fets amb l'esclavatge, sembla especialment interessat en els processos artesanals. És així que enregistra amb fascinació com un fuster cisella un marc del segle XVIII, com s'envernissa una pintura o com un bastonet de cotó fa que brilli més un cel blau. Fins i tot com algú poleix el terra de les sales. Cap gest humà no li és aliè i això forma part de la grandesa d'aquest cineasta.

National Gallery
Direcció: Frederick Wiseman Gènere: Documental Any: EUA, 2014


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Joan-Lluís Lluís guanya el Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l’Any per ‘Junil a les terres dels bàrbars’

barcelona
Crítica
música

Brams, entre baules al Barnasants

la crònica

Les paraules no fan nosa

Mirador

Cinema a les sales?

‘Dune’ i ‘Mare of Easttown’, millors pel·lícula i sèrie de l’any

Girona

El Terracotta Museu de la Bisbal d’Empordà recupera visitants

La Bisbal d’empordà

Mor als 83 anys el dibuixant Jean-Claude Mézières, creador de la sèrie Valérian i Laureline

París
Crítica
cinema

Millor amagar el monstre

Cultura

El cine que ens interpel·la

BESCANÓ