La Borsa
Més valors
Economia

Un 6,7% menys d’empreses el 2020

El Gironès, la Selva i el Baix Empordà van ser les comarques amb més tancaments per la Covid

Els serveis i la indústria perden prop d’un de cada deu negocis

L’informe permet conèixer el tipus d’activitat que tenim al territori

La demarcació de Girona va perdre el 2020 a conseqüència de la pandèmia un total de 1.912 empreses, una xifra que suposa un 6,7% menys que l’any anterior. I, per comarques, les més afectades per aquests tancaments van ser el Gironès, la Selva i el Baix Empordà. Aquesta és una de les conclusions de l’informe territorial de la demarcació de Girona que la Diputació de Girona va donar a conèixer ahir.

L’estudi subratlla que el 2019 a la demarcació de Girona hi havia un total de 28.259 empreses i que, en canvi, a finals del 2020 es va passar a les 26.617. El tancament d’empreses es va estendre al llarg del territori, però hi va haver comarques que pel seu pes econòmic es van veure més afectades. En concret, allà on es van registrar més tancaments va ser a la comarca del Gironès, amb 438 empreses menys; la Selva (-423) i el Baix Empordà (-403). En part, també, pel pes que hi tenen el sector turístic i el de serveis. Pel que fa a la resta de comarques, l’Alt Empordà va perdre 385 empreses; la Garrotxa, 229; el Pla de l’Estany, 160; la Cerdanya, 142, i el Ripollès, 111.

La situació canvia, però, si en comptes de prendre com a referència les xifres globals s’estudia la pèrdua del teixit productiu en percentatges. És a dir, les empreses que han desaparegut en relació amb les que hi ha a cada comarca. I en aquest cas les comarques de muntanya i el Pla de l’Estany són les que en surten més perjudicades: la Cerdanya va perdre un 13,2% de les empreses; el Ripollès, un 12,1%, i al Pla de l’Estany el percentatge de pèrdues es va situar en el 12,8%.

Per sectors, els que es van veure més afectats pels tancaments derivats de la pandèmia van ser els dels serveis (comerç i turisme) i la indústria. Segons l’estudi, cadascun d’aquests va perdre gairebé una de cada deu empreses. En concret, la Covid va fer desaparèixer 1.527 empreses del terciari (un 7%) i 253 de la indústria gironina (un 9,4%).

El treball també posa en relleu el pes que els serveis tenen a les comarques gironines, perquè aglutinen fins a un 76,5% de les empreses del territori. De les 26.617 que hi havia el desembre del 2020, fins a 20.306 eren d’aquest sector. I, per comarques, aquelles que durant l’any passat van perdre més empreses del terciari arran de la Covid-19 van ser la Cerdanya (-15,3%) i el Pla de l’Estany (-10,5%).

Pel que fa a la indústria, allà on la pandèmia va impactar més de ple va ser al Ripollès i, novament, al Pla de l’Estany. Perquè, segons recull l’estudi de la Diputació, una i altra comarca van arribar a perdre fins al 35,4% i el 22,2% del seu teixit industrial.

Les dades de mortalitat empresarial, de retruc, també es traslladen al mercat laboral. I es fan evidents amb la destrucció de llocs de treball derivada de la Covid. Durant el 2020, a les comarques gironines, el sector que concentra més pèrdua d’ocupació és el del serveis. I, dins d’aquest, allà on s’ha destruït més ocupació és en l’hostaleria (els serveis de menjar i begudes perden 3.452 llocs de feina), l’allotjament (1.973) i el comerç al detall (745).

Per contra, però, també hi ha sectors que van guanyar ocupació. Això sí, en molts casos això s’explica, també, per les necessitats derivades de la pandèmia. A la demarcació, l’administració pública va sumar 858 llocs de treball, les activitats sanitàries, 744; la indústria alimentària, 334; els serveis socials amb allotjament, 201, i la indústria farmacèutica, 163.

L’informe recorda que el nombre d’aturats registrats a la demarcació l’any passat va ser de 49.672 persones. Pel que fa al nombre d’afiliats a la Seguretat social segons residència del treballador, va disminuir l’any 2020 de manera generalitzada en totes les comarques respecte a l’any anterior, excepte a la Garrotxa, on va augmentar un 4%. Pel que fa als treballadors autònoms, la Garrotxa i el Pla de l’Estany van ser les úniques comarques en què van disminuir (0,8% i un 0,4%, respectivament), mentre que a la resta de comarques gironines va créixer.

El vicepresident de la Diputació, Pau Presas, afirmava ahir que l’informe ajuda “a conèixer en detall quin tipus d’activitat econòmica tenim al territori”. “El sector serveis té un pes molt important dins l’economia gironina, i hem de ser-ne conscients a l’hora d’emprendre polítiques per a la recuperació”, va cloure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El preu de la llum puja un 12,7%, fins als 227 euros/MWh

Barcelona

Giró es troba amb el nou president de FemCat

barcelona
COMERÇ

Mobalpa obre la seva primera botiga a Girona

COMERÇ

Botiga per internet de Consum a Girona

L’augment de costos, risc de les granges avícoles
AGRICULTURA

L’augment de costos, risc de les granges avícoles

El preu de la llum puja aquest diumenge i supera els 200 euros per MWh

Barcelona

Lagarde afirma que la inflació es moderarà

GINEBRA

El ‘hub’ rep l’aval per reactivar Nissan sense descartar altres projectes

barcelona
economia

Mercadona aplica el 6,5% d’augment del sou per al 2022