La Borsa
Més valors
Economia

Un impost al CO2 té més acceptació social si la recaptació es destina a finançar projectes climàtics

Un estudi d’ICTA-UAB que la societat valora destinar els diners a projectes climàtics, com ara subsidis a l’energia renovable, plantar arbres o invertir en transport públic

La creació d’un impost al carboni tindria una acceptació més gran entre la ciutadania si els ingressos recaptats es destinessin a finançar projectes climàtics. Així ho determina un estudi realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza com influeix l’ús que els governs fan de l’import recaptat en l’acceptació i la percepció de l’impost. També explora com influeixen el coneixement previ de la gent sobre els impostos al carboni i proveir informació sobre el funcionament.

L’estudi, publicat recentment a la revista científica Nature Communications, determina que destinar els diners a projectes climàtics, com ara subsidis a l’energia renovable, plantar arbres o invertir en transport públic, contribuiria que els ciutadans el percebessin com a més efectiu i equitatiu. Per dur a terme l’estudi, en què també han participat els investigadors de l’ICTA-UAB Stefan Drews, Ivan Savin i Jeroen van den Bergh, es va fer una enquesta a 2.004 ciutadans de l’Estat espanyol durant el 2019.

Segons els resultats de la investigació, utilitzar la meitat dels ingressos per donar suport al desenvolupament de projectes climàtics i l’altra meitat per compensar les llars de baixos ingressos és la segona opció preferida, així com la segona millor valorada en termes d’efectivitat i equitat . “Cal tenir en compte que un impost al carboni tendeix a ser regressiu, ja que les llars pobres gasten una part relativament més gran dels seus ingressos en béns de subsistència intensius en carboni”, explica Sara Maestre, investigadora de l’ICTA-UAB i primera autora de l’estudi.

La recerca també descobreix que proporcionar informació sobre els impostos al carboni augmenta l’acceptabilitat quan no s’especifica l’ús dels ingressos. L’impost també és millor rebut entre les persones amb més coneixement previ sobre els impostos al carboni. “Un resultat també molt rellevant és que l’acceptació social de l’impost està més fortament relacionada amb el fet que les persones percebin que l’impost és socialment just i equitatiu que amb la seva percepció de l’efectivitat de l’instrument”, afegeix.

Els impostos al carboni es consideren un instrument clau per fer front a l’emergència climàtica, ja que potencien la reducció de les emissions de CO2. Són molts els països i regions que han implementat un impost al carboni, però és freqüent que aquest instrument sigui polèmic i generi resistència social i protestes. Com a exemples tenim les protestes franceses de les “armilles grogues”, la cancel·lació d’un impost australià el 2014 i el rebuig d’un impost al carboni en referèndums repetits a l’estat de Washington.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
economia

Llum verd a la revaloració d’un 2,5% a les pensions

Xavier Casas deixa la secretaria general de la UGT a Girona

GIRONA

Premien el projecte de Tossa Blaudeblaus

santa coloma de farners

Els nivells de microplàstics al Mediterrani són superiors als estimats

barcelona

Amiblu inverteix tres milions a la seva planta de Camarles

barcelona

Catalunya capta més de deu milions de turistes el 2021, un 72,6% més que l’any passat

BARCELONA

Silence veu “molt difícil” el procés de reindustrialització de Nissan

Barcelona

Els preus de la indústria a Catalunya tanquen l’any amb un creixement del 20,7%

BARCELONA
ECONOMIA

Nou mecanisme per al pagament a proveïdors d’ajuntaments