Opinió

L’APUNT

Més detalls sobre la regressió del català

Aquests dies s’ha comentat el retrocés crònic de l’ús del català en tota mena d’àmbits. Cada cop llegim textos amb un català menys genuí (no calen proses refistolades, però si es pretén fer literatura, mirem-nos-hi una mica) i, a més, hi ha una tendència perillosa que de mica en mica va arrelant. He llegit dues novel·les recents en què hi ha pàgines senceres de diàlegs en castellà perquè un interlocutor és català i l’altre de l’Amèrica del Sud o Central. Soc partidari dels diàlegs amb barbarismes, si cal, per afavorir la versemblança, però estic en contra d’aquest criteri en què si dos parlen en castellà, tot i que la novel·la sigui en català, es transcrigui en aquella llengua. Si la conversa fos en rus, mandarí o àrab, es transcriuria en català, oi? Doncs això.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.