Successos

Els acusats de voler atemptar al metro arriben a judici sense cap prova material

La fiscalia demana penes de presó de 9 a 18 anys per als onze processats, que van ser detinguts al Raval el gener del 2008

«Constituïen un grup organitzat amb una clara i especialitzada divisió de funcions, cohesionats ideològicament per la seva adhesió a una visió extremista de l'Islam», assenyala el jutge de l'Audiencia Nacional Ismael Moreno en la interlocutòria de processament. Segons la investigació del cas, l'objectiu d'aquesta organització, establerta al barri del Raval de Barcelona, era atemptar imminentment al metro i aquest va ser el motiu pel qual l'operació policial es va precipitar la matinada del 19 de gener de l'any passat. Els primers interrogants de l'operació van aparèixer quan la Guàrdia Civil no va localitzar enlloc els 100 quilos d'explosius que el Centro Nacional de Inteligencia (CNI) els havia advertit que tenien els detinguts per dur a terme els atemptats suïcides. La informació els havia arribat dels serveis d'intel·ligència francesos, que havien estat alertats pel testimoni protegit, que s'havia infiltrat entre els detinguts tres dies abans que esclatés l'operació. El mateix ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, va admetre una setmana més tard que hi havia «dubtes» que la cèl·lula islamista tingués previst atemptar imminentment al transport públic de Barcelona, perquè ni disposava de la infraestructura necessària per executar-ho ni s'havien trobat els explosius per dur a terme l'acció. La Guàrdia Civil va trobar en els escorcolls 18 grams de nitrocel·lulosa, filferro, sis piles, cables, quatre temporitzadors, cinta aïllant, entre altre material elèctric, «diversos components amb els quals es podria arribar a fabricar un artefacte explosiu», explica l'informe policial, però afegeix que aquest no hauria tingut «prou potència trencadora per cometre un atemptat amb garanties de causar estralls».

La pena més alta que demana el fiscal, de 18 anys de presó, és per als suposats líders de la cèl·lula terrorista, Mahroof Ahmed Mirza i Mohammad Ayud Elahi Ayud, pels delictes d'integració o col·laboració en organització terrorista i tinença d'explosius. A més, la fiscalia acusa Ahmed Hafeez, Qadeer Malik i Shaib Iqbal de ser els encarregats de fabricar els artefactes i demana que siguin condemnats a 16 anys de presó, excepte Malik, per a qui sol·licita una pena de dos anys més per un delicte de falsificació documental –tenia el permís de residència falsificat–. Per als processats Mohamed Tarik i Roshan Jamal Kahn demana una pena de 16 anys perquè pertanyien a l'organització per haver participat en les reunions en què es preparaven els atemptats. Finalment, per a Mehmooh Khalid, Inram Cheema i Aqueel Uhr Rehman Abassi, els suposats suïcides, el fiscal Vicente González Mota sol·licita 9 anys de presó i per a Cheema, 7 anys més per tinença de material explosiu. Segons el ministeri públic, els processats havien planejat l'atemptat sota les ordres d'un dirigent pakistanès, Mehsud Amir Baitullah, líder dels talibans a l'Afganistan.

El fiscal aporta el que considera una prova clau en el cas: un vídeo en què es reivindica l'intent d'atemptat que va fer a internet el moviment Tehrik i Taliban Pakistana, en què el seu portaveu, Maulvi Omar, afirma: «Allò de Barcelona va ser conduït per 12 dels nostres homes». El vídeo d'Omar es visionarà en el judici, que s'allargarà durant la setmana que ve a l'Audiencia Nacional.

El precedent d'aquest any

L'Audiencia Nacional va absoldre al maig 10 dels 14 acusats de pertànyer a una cèl·lula islamista desmantellada el 2005 a Santa Coloma de Gramenet que reclutava mujahidins per enviar a l'Iraq i que hauria ajudat a fugir diverses persones vinculades amb els atemptats de l'11-M, en l'anomenada operació Tigris. L'Audiencia, que va condemnar a penes de dos a nou anys de presó quatre dels processats, va anul·lar una part de la instrucció dirigida pel jutge Baltasar Garzón perquè el va acusar d'haver restringit els drets fonamentals dels processats intervenint els seus correus electrònics. La sentència criticava també la fiscalia perquè no tenia proves concloents per fonamentar l'acusació contra els processats.

«Tenim fe en la justícia»

Els familiars dels processats en el cas estan esperançats que amb la celebració del judici es demostri que els seus familiars són innocents i que siguin absolts del cas, tal com demana la defensa, exercida per l'advocat Benet Salellas. Nabid Ayub, fill de Mohammad Ayud, considerat pel fiscal el líder religiós de la cèl·lula, explicava ahir a aquest diari: «Tenim fe en la justícia, i en el judici es demostrarà que són innocents. El meu pare i la resta de detinguts estan tranquils perquè estan convençuts que seran absolts.» Mohammad Ayud, de 65 anys, va arribar a Catalunya procedent del Pakistan fa uns trenta anys i el seu fill Nabid és conegut al barri del Raval perquè regenta una pastisseria al carrer Hospital. Els detinguts també han tingut el suport de la comunitat pakistanesa de Catalunya: el Consell Islàmic de Catalunya, el Centre Islàmic Camí per la Pau i la Federació d'Associacions Pakistaneses d'Espanya han reclamat diverses vegades la posada en llibertat dels detinguts perquè consideren que no hi ha proves que els incriminin amb els delictes pels quals se'ls acusa. A banda, la comunitat pakistanesa ha denunciat el mal que fan aquestes operacions al món islàmic, perquè contribueixen que la societat associï l'islamisme amb el terrorisme gihadista.

Seguidors del «tabligh»

En la interlocutòria de processament, el jutge recull que els processats són seguidors del grup religiós musulmà tabligh, el qual defineix com «una versió rigorosa de l'islam», «una forma més radical que justifica l'ús indiscriminat de la violència com a eina lícita per aconseguir els seus objectius politicoreligiosos». A Catalunya, la comunitat tabligh –que es pot traduir com «grup de propagació de la fe»– té la seu a la mesquita Tariq ben Zyad, al carrer Hospital del Raval, un local que la Guàrdia Civil va escorcollar en l'operació. El moviment va néixer a l'Índia l'any 1926 a partir de Maulana Muhammad Ilyas, que proposava la reafirmació de la fe i d'una identitat religiosa en contextos en els quals els musulmans viuen en minoria. Actualment és present arreu del món, i des dels anys setanta té implantació a Catalunya. Segons experts en el món islàmic català, el moviment tabligh ha estructurat una part del col·lectiu musulmà a Catalunya. Malgrat que fa una lectura tradicionalista i rigorosa de l'islam, els que en formen part no són considerades persones integristes. La manera de vestir és un dels trets característics: porten vestits llargs i barba. Tot i així, la comunitat tabligh viu un moment de reorganització a Europa per consolidar els principis originaris del grup.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.