Cultura

entre amics

«Ens queden quatre bugades»

El lingüista Pau Vidal vaticina la defunció del català: «El bilingüisme és la mort»

A Catalunya el fenomen de fans va començar amb el Duo Dinámico. I va tenir episodis d'infausta memòria amb les actuacions dels Pecos a l'auditori del desaparegut Parc d'Atraccions de Montjuïc. Amb Sau i Sopa de Cabra la història es va catalanitzar, i, ara, el grup Manel té fans amics, seguidors i simpatitzants.

El que fins ara és totalment inèdit i sorprenent és el fenomen de fans aplicat a un lingüista. «Tinc un club de fans», em diu el filòleg Pau Vidal (Gràcia, 1967). Monia Presta, la noia que l'acompanya m'ho confirma. La xicota és italiana. I tots dos em diuen que el club de fans és a Itàlia. Ningú és profeta a la seva terra, tot i que Vidal diu que és «profeta lingüista; el que vol dir ensenyar al poble el recte camí de la llengua», em diu. La llengua l'uneix, a més de amb les fans d'Itàlia, amb la literatura italiana, especialment amb Andrea Camilleri. És el traductor en català d'algunes de les aventures del comissari Salvo Montalbano com ara Foguerada d'agost, que acaba de treure Edicions 62.

Amb Vidal (Pau) parlo dels temps que em va patir com a corrector del Set Dies d'El Observador i del Quadern d'El País. Certifica que em va patir i diu que renega de la seva etapa com a corrector. «No tornaré a fer mai més de corrector, és la pitjor forma de ser filòleg.»

Com que ha patit tant li torno la part que em toca: al llibre Rodamots, en el qual ha col·laborat amb Jordi Palou, cita un text en què vaig utilitzar la paraula «petricó» (segons se cita en el llibre, petricó és una mesura de capacitat per a líquids, equivalent a la quarta part d'un porró). De tota la vida m'ha agradat la paraula petricó, i també malaguanyat, sempre em recorden la meva iaia Maria. El llibre Rodamots. Deu anys fent «Cada dia un mot» (Biblioteca Universal Empúries) neix del desig de donar forma de llibre al treball virtual de la web www.rodamots.com, creada per Jordi Palou el 1999, i ofereix als subscriptors un mot comentat cada dia.

Vidal ha participat en programes que fan de l'aprenentatge de la llengua un espectacle. Amb Elisenda Roca va fer a BTV Joc de paraules. Això encaixa amb el que diu que posaria a la seva targeta, «si en tingués»: filòleg recreatiu. De fet, un dels seus vessants professionals més destacats, els mots encreuats, té com a raó de ser l'entreteniment formatiu. «Sóc massa frívol per fer de lingüista frívol, però també sóc massa seriós per prendre'm la feina de filòleg seriosament.»

El seu primer llibre, El parevostre, em va fer molta ràbia. Segons ell perquè o no el vaig entendre o no el vaig llegir. Recordo perfectament un llistat de personatges als quals desqualificava pel fet de ser pares. Aleshores vaig pensar que Pau Vidal patia el típic complex de Peter Pan, amb 30 anys estrenats. Jo amb 40 i la paternitat també estrenada, pensava que el temps li trauria la raó. No em semblava lògic trobar-me en el mateix llistat de Franco pel fet de ser pare. Em vaig calmar fent la meva llista dels que no havien tingut fills i la vaig encapçalar amb Hitler. He de reconèixer que segurament ni ara, ni abans, jo havia entès res.

Després d'haver publicat el 2003 un llibre de relats curts centrat en Ciutat Vella (Home les), Vidal es va llençar a la novel·lística. Novel·lística negra i lingüística. El seu protagonista és el lingüista Camil. D'on deduïm que Camilleri és a Camil, el que Montalbano és a Vázquez Montalbán. Ara, ja en prepara una segona entrega.

Pel que fa al futur de la llengua, Pau Vidal veu molt clar el no-futur del català. Creu que «el bilingüisme mata; el bilingüisme és la mort». I remata: «Ens queden quatre bugades.» Pau Vidal té aquestes coses, pot ser apocalíptic, però amb simpatia, com si fos un dimoni entremaliat de bon cor.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.