Tancada de cinemes contra la nova llei el mateix dia que es lliuren els premis Gaudí

Els exhibidors radicalitzen el seu discurs apocalíptic i denuncien que la norma que ha aprovat el govern arruïnarà el sector

Un estudi econòmic del Gremi d'Empresaris de Cinemes assenyala que el sector, a Catalunya, ha deixat d'ingressar 25 milions d'euros en els darrers quatre anys. Com en tots els àmbits, la crisi es nota i les dades empitjoren els anys 2007 i 2008. El professor de la UB José María Gay de Liébana y Saludas, autor de l'estudi, destaca la important inversió dels empresaris en un sector que «no costa ni un cèntim a l'Estat», i critica que amb la llei «es destrossen les regles del joc per art de màgia». Segons dades del gremi, el 2009 es van recaptar 130 milions d'euros, amb 20 milions d'espectadors a les sales. Amb el primer esborrany de la llei, que marcava l'obligatorietat al 50% en català en els films amb més de quinze còpies, es passaria a 70,5 milions i 10,6 milions d'espectadors; mentre que amb la versió definitiva, que no marca nombre de còpies, els resultats serien de 27,6 milions de recaptació i 3,8 milions de públic. «Hi ha hagut molta intoxicació mediàtica de la conselleria», etziba Tarrazón. Assegura que «el català no és el problema» i que els motius de la protesta són purament econòmics, però que per normalitzar la situació primer «la còpia catalana ha de ser rendible, s'ha de crear una demanda que no existeix». La llei, diuen, serà una llosa que s'afegeix als mals del sector: la pirateria, el canvi d'hàbits dels espectadors i el fet que bona part de la producció autòctona es fa d'esquenes al públic.

El president de l'Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan, en declaracions a Europa Press, va insistir que la llei «és coixa» perquè hauria d'«abolir» el doblatge, però defensa que la meitat dels subtítols estiguin en castellà i l'altra meitat, en català: «No entenem el pànic que la traducció al català faci fugir la gent del cinema. Animem que els exhibidors vegin la llei com l'oportunitat de tenir més gent a les sales, perquè el català no treu espectadors: l'entenen a la perfecció i és líder en la ràdio i la televisió», sosté.

La culpa és del txa-txa-txa i no del català

Jaume Vidal

el contrapunt

jaume vidal


El fet que els cinemes es buidin no és degut a la crisi del cinema. Mai com ara la gent veu cinema i té una àmplia cultura cinematogràfica; el que succeeix és que, com es repeteix diàriament (fins a cansar) en els mitjans, en les tertúlies i en les converses privades, la manera de veure cinema està canviant (com la manera d'escoltar música, de llegir i fins i tot de disfrutar de l'òpera). Els canals digitals de cinema, els reproductors de Blu-ray, el home cinema, internet, el top manta han creat una mena de txa-txa-txa que ha fet minvar l'assistència física a les sales de projecció. Això fa que el sector pugui entrar en una certa crisi que és lògic que els empresaris vulguin afrontar. El que no és lícit és aprofitar la llei del català per carregar el mort de la crisi al doblatge en català. Ans al contrari, com el cinema en 3D, el català pot ser una via que ajudi a recuperar espectadors. L'experiència del català de la ràdio i la televisió així ho demostra.

Josep Maria Forn, premi Gaudí d'honor

El cineasta Josep Maria Forn rebrà la setmana que ve el premi Gaudí d'honor, un reconeixement instituït per l'Acadèmia del Cinema Català per honorar una trajectòria rellevant en l'àmbit cinematogràfic del país. En la primera edició, l'any passat, el guardó va ser per a Jaime Camino. Forn (Barcelona, 1928), acumula un bagatge de més de 250 pel·lícules, entre les quals hi ha El coronel Macià (2006), Companys, procés a Catalunya (1979) i La piel quemada (1967). Els dos últims títols es van reposar a la pantalla gran l'any passat. L'acadèmia va convocar ahir tots els nominats en la segona edició dels premis Gaudí en un acte a la Pedrera. Les pel·lícules més ben situades són Trash (amb tretze nominacions), The Frost (El Gebre) i Xtrems (amb onze cadascuna). Ahir també es van donar a conèixer els nous membres d'honor de l'acadèmia: l'actriu Montserrat Carulla, el director Antoni Padrós, el crític Arnau Olivar, el director de cinema i exhibidor Fermí Marimón i el tècnic Jesús Pérez.

A Girona només obrirà el Truffaut i a Palamós no tanquen

C. RIBERA

La protesta del gremi serà seguida majoritàriament a les comarques gironines. A la ciutat de Girona, un representant de l'empresa Ocine va confirmar a aquest diari que «com a agremiats» se sumaran al tancament, la qual cosa inclou els cinemes de la ciutat i també els de Castell-Platja d'Aro. En total, aquesta empresa té 27 pel·lícules en pantalla entre els dos complexos. També va confirmar l'adhesió a la mesura de pressió contra la nova llei el responsable dels cinemes Albéniz, Josep Maria Pallàs, que va anar més enllà en les seves valoracions: «Tancarem, tot i que estic a favor de la llei, però hi estic a favor sempre que la compleixi tot el sector i no només afecti els cinemes.» En aquest sentit, Pallàs va qüestionar que no s'exigeixi la mateixa proporcionalitat lingüística a les televisions que emeten a Catalunya. «Les televisions també trepitgen els drets lingüístics dels catalans, però només ens pressionen a nosaltres», va concloure aquest responsable.

L'altre cinema de la ciutat, el Truffaut, que està gestionat pel Col·lectiu de Crítics de Cinema de Girona, mantindrà la seva sala oberta, en línia amb la seva posició favorable a la subtitulació en català.

A la resta de les comarques gironines, fonts dels cinemes d'Olot (9 sales) van confirmar ahir que s'afegiran a la tancada, una situació que també es podria donar a Figueres, tot i que ahir no va poder ser confirmada per aquest diari, com tampoc en el cas dels cinemes Lauren de Blanes.

Paral·lelament, entre els empresaris que tenen previst mantenir les sales obertes el dia 1 de febrer hi ha els dels cinemes de Roses, segons van explicar ahir, i especialment contundent va ser la resposta del responsable dels dos cinemes de Palamós, el Kyton i l'Arinco. «Som a Catalunya i tenim un govern elegit democràticament, i si hi ha aquesta llei s'haurà de complir», va manifestar ahir el responsable d'aquestes sales, Josep Xarnach, que no tancarà cap sala i que hi va afegir que a les comarques gironines no hi ha cap problema per fer cinema en català.

Al Cinebox de Salt, ahir encara no els havien comunicat cap decisió sobre el tema, segons van explicar a aquest diari fonts del mateix complex multicinema.

A les comarques gironines hi ha cinemes amb programació diària en vuit municipis, amb més d'un centenar de projeccions en cartellera. D'aquest centenar, aquesta setmana només hi ha en pantalla tres pel·lícules en català, una en versió original i les altres dues doblades de l'anglès.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.