Maxwell: «No hi ha lloc com al Barça per ser feliç amb el futbol»

—S'havia oblidat del que era jugar regularment noranta minuts?

—«A mesura que passen els partits, vaig augmentant en confiança. Cada vegada em canso menys. El més important és recuperar el ritme, i ho estic fent.»

—No és la millor manera d'entrar en l'equip, però la lesió d'Abidal li ha donat la titularitat...

—«És cert, no és la millor manera. No desitgem aquestes coses a ningú. Però el grup és fort també per això: perquè compta amb recanvis.»

—És la seva gran ocasió?

—«Ho entenc així. Aquests partits són oportunitats. La meva feina és mostrar que amb mi al lateral el nivell de l'equip es manté. He de fer el màxim. És una oportunitat única.»

—Vostè ve del calcio. Forma part de la seva adaptació entendre el fet que, després del 4 a 0 contra el Racing, molta gent pensés que ho estava fent malament?

—«[Riu] Es tracta d'entendre que són dos mons diferents. A Itàlia es juga, bàsicament, a no perdre. Aquí, en canvi, la gent espera que el seu equip ofereixi victòries i espectacle alhora. Després d'un any d'èxits, l'exigència continua sent màxima.»

—Un cas peculiar, el Barça...

—«Estem entrenats per donar espectacle. Sabem que si no som brillants, la gent demanarà més, malgrat que guanyem. L'entorn, la premsa. És molt estrany per a mi, perquè l'eficiència, el fet d'aconseguir el resultat, de resoldre partit rere partit, és molt important.»

—Solia veure el Barça de les sis copes per televisió?

—«Quan ens concentràvem amb l'Inter i jugava el Barça, ens reuníem per veure'l tota la plantilla. Era increïble. Dèiem: ‘Com pot jugar tan bé un equip?'»

—I un dia li diuen que cap al Barça. Por? Felicitat?

—«No, por mai. Felicitat i la confiança que podia fer-ho. Sabia que l'adaptació seria dura, però hi tenia molta fe.»

—Se suposa que a Itàlia es va doctorar en temes defensius...

—«Vaig sortir del calcio com un futbolista molt més format defensivament. Allà es treballen molt les tàctiques i estratègies per defensar-se. Era terrible perquè t'entrenaves molt poc amb la pilota.»

—Tots els exdeixebles de Mou tenen alguna cosa a dir sobre ell...

—«Un gran entrenador que em va ensenyar moltes coses. Vaig tenir sis mesos bons i uns altres sis més complicats, però em van servir per aprendre coses.»

—Per proposta, Mourinho sembla a les antípodes de Guardiola...

—«No obstant això, tenen una cosa en comú, molt característica: tots dos són molt detallistes. A més, són gent exigent i guanyadors. Després és cert que hi ha diferències, com la manera de parlar als jugadors i, principalment, la filosofia.»

—El portuguès sembla molt més sergent...

—«No, aquesta és una sensació molt estesa, però no és real. Deixa moments en els entrenaments per fer les seves bromes i crear bon ambient. Però és diferent a Guardiola, és clar.»

—Parlant de vostè, tot i la seva qualitat amb la pilota, marca pocs gols. Té un compte pendent?

—«És veritat, no marco gaires gols, però m'ho prenc amb naturalitat. No em sembla un deute. Miro de fer assistències i el fonamental, que és defensar bé.»

—Més enrere encara de la seva etapa a Itàlia, hi ha l'Ajax. Ha hagut de recórrer a la memòria d'aquella filosofia per adaptar-se al Barça?

—«L'etapa de l'Ajax m'ha servit moltíssim. Des que sóc aquí, no paro de recordar coses que com a jugador feia a l'Ajax, des de la manera d'entrenar-me fins al tipus de plantejament dels partits. M'ha servit repescar l'aprenentatge que vaig fer a l'Ajax. Em sento més feliç vivint segons aquesta filosofia. Per algú a qui agrada el futbol, no hi ha un lloc més alegre que el Barça.»

—Holanda, Itàlia, ara Barcelona. L'any vinent farà deu anys que és en el futbol europeu. S'ha forjat com a professional a Europa. Què li queda de l'ADN brasiler?

—«Al Brasil vaig aprendre coses importants, però bàsiques, qüestions tècniques que m'han servit. A Europa, m'he acabat de forjar, m'he format tàcticament i he tingut gairebé totes les experiències professionals. Del Brasil conservo records bàsicament com a juvenil.»

—Li seria difícil dir quin company l'ha sorprès per la seva qualitat?

—«Sergio Busquets. No l'havia vist gaire l'any passat i ara, tenint en compte la joventut, el fet que fa poc jugava en el futbol de base, com s'ha adaptat ràpidament al primer equip, el triaria a ell. Després hi ha les grans estrelles. Què pots dir? Són figures mundials.»

—Quin objectiu personal creu que podrà complir amb el Barça?

—«He guanyat molts títols, però la Champions està allà, com un deute pendent en la meva carrera. Des que vaig arribar a Europa és el torneig que més he desitjat. La lliga estatal també em sedueix, perquè és un títol que tampoc tinc.»

—Arriba el València, després l'Stuttgart, moments decisius de la temporada...

—«És la recta final. L'equip està motivat, concentrat. El Barça té jugadors que en aquesta mena de situacions, quan hi ha tant en joc, no deixen passar l'ocasió de fer-ho bé, de mostrar la seva qualitat. Estem tranquils en aquest sentit.»

—El Madrid ha caigut en la Champions, però la lluita en la lliga continuarà, pensa que fins al final?

—«Sense dubte. En la lliga, no regalen punts i això mantindrà l'equilibri fins al final. Requerirà la màxima concentració i estem preparats per afrontar-la amb garanties.»

entRevista a Scherrer Cabelino MaxwelL Andrade.