Societat

el reportatge

Vint anys de Moixiganga

La representació de Diumenge de Rams suma dues dècades a l'església de Santa Maria de Badalona

a l'altar de santa maria. La representació de la Moixiganga s'ha fet des dels seus orígens, ara fa vint anys, a la parròquia de Santa Maria on, amb els anys, s'ha convertit en una tradició vinculada a la festa de Diumenge de Rams. Es podrà veure demà a dos quarts de deu de la nit.


L'església de Santa Maria acollirà demà la representació número vint de la Moixiganga, una dansa tradicional que representa amb figures acrobàtiques la passió de Crist. Ja han passat dues dècades des d'aquell 1991, quan tot va començar arran d'una conversa entre Ferran Cebrián, Joan Soler i Jaume Aymar. En aquell moment, va sorgir la possibilitat de poder representar la Moixiganga a la parròquia de Santa Maria i l'esbart Albada es va posar a treballar perquè aquell mateix any, per Diumenge de Rams, el projecte arribés a bon port, tal com expliquen els responsables de la Moixiganga badalonina en el seu lloc web www.lamoixigangabadalona.com. L'única diferència de les representacions tradicionals és que entre figura i figura es llegia un passatge de la Bíblia. El projecte es va anar fent gran i ja l'any següent es va demanar la col·laboració dels Estaferms de la Confraria de Sant Anastasi per fer més lluïda la Moixiganga. Els soldats romans es van convertir en els protagonistes de la primera part de la representació, en què Jesús és empresonat. L'any 1998, quan es portaven vuit edicions, es recupera el quadre de la Verònica i s'hi sumen onze quadres i es van anar afegint anys i experiència fins arribar el 2000, el desè aniversari de la recuperació de la representació, que coincideix amb la creació del Grup de la Moixiganga, que un any després es formalitza com associació amb el nom de Colla Badalonina de la Moixiganga, i la incorporació de l'Escola de Música Tradicional, que s'encarrega de posar en directe el so de les gralles, el sac de gemecs i altres instruments que fan que l'escenificació sigui encara més majestuosa. L'any 2002 se suma un altre quadre, el que porta per títol La Solitud de Maria, i s'estrena la música de l'entrada, composta per Ricard Molina i interpretada per l'Escola de Música Tradicional. També és l'any de la incorporació de dues entitats més, la Colla de Castellers de Badalona i la coral Gavina dels Pares Carmelites. Dos anys després, la Moixiganga badalonina passa a tenir música pròpia gràcies a un concurs de música tradicional organitzat per la Bossa Verda que guanya Àngel Vallverdú.

Després de tots aquests anys d'incorporacions i creixement, la Moixiganga es presenta aquest any sense grans novetats però amb la mateixa essència de sempre. Ferran Cebrián, un dels responsables del grup, explica que el que fet sigui el vintè aniversari farà que hi hagi més persones que actuïn per fer més lluïda la representació. No serà l'única activitat del grup enguany, ja que per celebrar les dues dècades de la Moixiganga i pel fet que Badalona exerceix com a Capital de la Cultura Catalana, s'organitzarà una trobada de colles de Moixiganga el mes d'octubre, que en un principi està prevista fer a l'església de Sant Josep.

Prova de la consolidació de grup badaloní és que té previst actuar el gener del 2011 a una trobada de colles a Valls, amb motiu de la festa decennal que organitza la colla de la capital de l'Alt Camp.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.