De suec, no en té gaire

Ibrahimovic sempre ha estat un suec atípic. Fill de refugiats balcànics –de pare bosnià i de mare croata–, la seva sang sempre ha bullit a molta més temperatura que la dels seus compatriotes. Amb unes condicions innates, una tècnica exquisida i un físic imponent, va fer els seus primers tocs a la pilota al seu Malmö natal. El seu debut en la lliga sueca no va passar inadvertit i Leo Beenhakker va ser el primer que va tenir clar que tenia al davant un diamant per polir. Després d'una dura pugna amb l'Arsenal –el mateix Wenger es va desplaçar a Suècia per intentar convèncer-lo–, se'l va endur a Amsterdam després de pagar nou milions d'euros. Allà va aprendre ràpidament. L'exentrenador del Real Madrid va ser el seu gran avalador, però va ser un exblaugrana, Ronald Koeman, qui el va convertir en un jugador pretès per l'Europa futbolística.

Indiscutible per a l'heroi de Wembley, Ibrahimovic va fer eclosió a l'Ajax i als 21 anys a Suècia ja el van batejar com el gran hereu de Larsson. Eternament comparat amb Van Basten –a la fàbrica ajaccied aviat el van comparar amb el gran Marco–, Koeman li va fer veure que a banda del cap havia d'utilitzar els dos peus. Amb una voracitat insaciable, la seva eclosió va ser meteòrica. Va estar tres temporades a Amsterdam, on va ser peça clau en la consecució de dues lligues, una copa i una supercopa. A banda dels gols d'exquisida bellesa, a l'Ajax va deixar clar que el seu caràcter poc tenia a veure amb els suecs. Al cap de poc d'haver arribat va ser sancionat per donar un cop de colze a un rival i Koeman va haver d'intercedir per controlar un ego que li va començar a donar problemes. La seva ambició no té limits i l'últim any a Amsterdam va començar a ser complicat. Per això quan l'estiu del 2004, el Juventus va venir a buscar-lo, l'Ajax no va dubtar a enviar-lo a Torí per 19 milions d'euros. Encotillat en el tacticisme de Capello, diuen que al Juventus Zlatan mai va ser feliç. Tot i això, Ibrahimovic mai va deixar de marcar. Va ser peça activa –especialment el primer any, en què va fer setze gols– en les dues últimes lligues del conjunt bianconero i indiscutible per a un Capello que aprofitava el seu físic i el seu joc d'esquena per obrir els partits. Tot i això, la seva marxa de la Juve també va ser traumàtica. Estava cantada després del descens –pels escàndols de corrupció– als despatxos, però els aficionats mai el van considerar un dels seus. De fet, el 2007 el conjunt torinès va ser greument sancionat econòmicament per una pancarta dels seus aficionats contra Zlatan –«Ibrahimovic, maleït gitano»–. El descens del Juventus li va obrir les portes de l'Inter –va pagar 26 milions d'euros– i un contracte multimilionari. Amb Mancini va continuar marcant gols, però ha estat aquesta temporada amb Mourinho a la banqueta quan més ha explotat el vessant golejador. Ha arribat a una xifra impensable a Itàlia: 25 gols que han permès als neoazzurri guanyar un altre scudetto i a ell, el seu primer premi com a màxim golejador d'Itàlia. Tot i això, la relació amb Mourinho mai ha acabat de ser bona. El suec fa quatre mesos que es deixa estimar per la lliga estatal, s'ha barallat amb algun company, no té una bona relació amb la premsa i va obsequiar amb una botifarra als seus aficionats el dia que l'Inter revalidava el títol de lliga. El seu entrenador, malgrat l'excel·lent rendiment, ha donat l'OK perquè sigui traspassat. El suec, atret pel joc blaugrana, està convençut que fora d'Itàlia encara brillarà més. Guardiola valora els riscos del fitxatge, però sap que Ibrahimovic té moltes qualitats que li permetrien perfeccionar el seu sistema.