Cultura

Art entre les runes

La Primera Biennal d'Art de Corbera d'Ebre sobre els Drets Humans reobre el debat de tancar l'accés lliure al Poble Vell

Deu exposicions i unes dues-centes obres d'uns quaranta artistes d'arreu del món. Aquest és el contingut de la Primera Biennal d'Art sobre els Drets Humans de Corbera d'Ebre, una experiència artística que se suma a la que fa quinze anys es va impulsar amb l'Abecedari de la Llibertat i que ja s'ha quedat com a exposició permanent al Poble Vell de Corbera. Els objectius d'aquesta biennal, impulsada per l'Ajuntament i el Patronat del Poble Vell i coordinada pel col·lectiu Zero i Mig Partit pel Mig, són similars als de l'Abecedari de la Llibertat: utilitzar l'art per donar a conèixer Corbera d'Ebre i alhora fer una crida a la pau i als drets humans en un dels escenaris més malmesos de la Batalla de l'Ebre, el Poble Vell de Corbera, conegut com el Gernika de Catalunya pels estralls que hi van provocar les bombes durant els 115 dies de la Batalla de l'Ebre.

En total s'han muntat deu exposicions, comptant la de l'Abecedari de la Llibertat, la majoria de les quals al Poble Vell, on emergeixen i es camuflen peces artístiques entre les runes del poble ensorrat. Fins i tot algunes vegades aquestes runes formen part de l'obra i li donen la seua raó de ser. «Aquestes peces en un altre lloc no tindrien la força que tenen aquí», explica Josep Cañada, de Zero i Mig Partit pel Mig i un dels artistes participants en la biennal. Així, al Poble Vell les 27 lletres de l'Abecedari de la Llibertat comparteixen espai amb una seixantena més d'obres de diferent format. Destaquen els deu cubs metàl·lics de 4 metres quadrats de Prou, l'exposició que denuncia els conflictes bèl·lics d'arreu del món i en la qual han participat, entre altres, Inés Borràs, Xavier Magalhães, Carme Pons o Rubén Boré. També agrupades apareixen les obres d'Entendre l'altre, vuit peces metàl·liques, fàcilment distingibles, de 2 metres d'alçària per 1 metre d'amplada, que s'han col·locat en forma de cercle en un racó del que era l'antic cementeri del Poble Vell. Més desapercebuda passa la proposta Dones ocultes. En aquesta exposició escampada per tot el Poble Vell i mig oculta entre les runes de les cases, sis dones artistes (Puri Cervera, Encarna Pons, Inés Borràs, Carme Pons, Magda Zaragoza i Lluïsa Cases) plasmen el que per a elles és la realitat quotidiana de moltes dones arreu del món: des d'una teranyina que simbolitza la falta de llibertat fins a una pilota de boxa amb la cara d'una dona dibuixada, que pretén denunciar el flagell dels maltractaments. També és interessant la proposta Àfrica: sis artistes que reflexionen a partir de les sis lletres del nom del continent sobre l'amnèsia, la fam, el racisme, la immigració, la cultura i les arrels. Destaquen per la seua contundència els pans negres de Jesús Pedrola per simbolitzar la fam al continent africà.

Fora del Poble Vell, hi ha l'exposició Drets humans, al vestíbul del centre 115 Dies de Corbera d'Ebre, seu del Comebe, on també s'ha instal·lat un mural a mida real del Guernica de Picasso, però amb color. En aquest espai és també on trobem Mirades, una exposició fotogràfica en què tres fotògrafs (Enric Asensio, Magda Zaragoza i Francesc Freixa) exposen les seues mirades sobre els fumerals, les portes i els empedrats del Poble Vell. L'altre escenari de la biennal és la carretera de Gandesa a Móra d'Ebre, que creua el nucli de Corbera. Allí és on pengen les banderoles promocionals de la biennal. N'hi ha una trentena que mostren dissenys amb la paraula Pau escrita en 30 llengües diferents: des de l'anglès fins al sioux o al zulu.

Actes vandàlics

Durant les vuit setmanes que ha estat oberta, la Biennal de Corbera ha estat objecte de diversos actes vandàlics: peces tombades o la desaparició dels cartells amb el nom de l'autor i l'obra. El més greu ha estat, però, el robatori a plena llum del dia d'un quadre Dones ocultes d'Encarna Pons. Aquest robatori ha obert el debat sobre la necessitat de tancar l'accés lliure al Poble Vell de Corbera. «És una direcció cap a la qual hem d'anar, i, de fet, ja hi ha alguns punts on s'han instal·lat tanques», va manifestar l'alcalde, Sebastià Frixach. Potser de cara a futures biennals, ja que aquesta naix amb voluntat de futur. Organitzar-la ha costat 40.000 euros i en un primer moment es va plantejar fer pagar una entrada simbòlica. Proposta inviable fins que l'accés al poble deixi de ser lliure.

L'Ajuntament vol convertir en centre d'informació l'antiga escola del Poble Vell i Cultura la vol tombar

R.ROYO

Aquests dies de la primera Biennal d'Art de Corbera d'Ebre, l'antiga escola del Poble Vell –l'únic edifici que s'hi va construir després de la Guerra Civil espanyola i l'únic que hi continua més o menys dempeus–, s'està utilitzant com a centre d'acollida de visitants. Allí es distribueixen els fulls explicatius amb mapa inclòs del recorregut de la Biennal d'Art i fins i tot s'hi venen productes típics com ara oli i vi de la Terra Alta i samarretes del Poble Vell. A més, s'hi ha condicionat un petit espai amb cadires, on es projecta un audiovisual d'Aureli Monge que també forma part de l'exposició Exili. De fet, l'Ajuntament fins i tot està instal·lant en aquest espai fins ara desaprofitat uns lavabos per donar servei als visitants. «Entenem que trenca l'estètica de la resta del conjunt del Poble Vell; però és l'únic edifici que hi continua sencer i voldríem convertir-lo en centre d'informació i de serveis», explica l'alcalde del municipi, Sebastià Frixach. Una possibilitat que el Departament de Cultura no veu de gaire bon ull, perquè es tracta d'un edifici cons-truït amb totxanes que poca cosa té a veure amb la resta d'edificacions del Poble Vell, declarat d'interès històric pel Parlament. «La lògica patrimonial recomana tombar-lo, perquè és un element estrany dins del conjunt i si no ha anat a terra encara és perquè l'Ajuntament ens ho demanat», va explicar el responsable territorial de Cultura a l'Ebre, Xavier Vega, que va precisar que és un tema sobre el qual el Departament de Cultura està reflexionant i encara no té una decisió presa.

La restauració de l'església vella

La primera Biennal d'Art de Corbera d'Ebre s'ha impulsat amb voluntat de futur, tot i que abans caldrà analitzar si surten o no els números. De fet, aquest certamen ha costat uns 40.000 euros i s'han rebut subvencions de diferents administracions. El que és clar és que de cara a futures biennals el Poble Vell disposarà d'un equipament de luxe que enguany ha hagut de mantenir tancat i barrat: l'església del Poble Vell, on es podran instal·lar exposicions i celebrar concerts i altres actes públics. És l'edifici més característic d'aquest poble destruït durant la Batalla de l'Ebre i està pendent de la tercera i última fase de restauració. Un projecte valorat en 600.000 euros i que consistirà a grans trets a instal·lar-hi una coberta de plàstic d'última generació. L'ús d'aquest plàstic permetrà, d'una banda, tancar el sostre del monument i paralitzar el procés de degradació que experimenta, i, de l'altra, mantenir l'aspecte ruïnós de l'església. Però per dur a terme aquest projecte de restauració que es va presentar el mes de març passat, cal finançament. En aquests moments l'Ajuntament està pendent d'una subvenció que té demanada a Madrid a través de l'1% cultural dels ministeris de Foment i Cultura. «Creiem que ens la donaran però encara no sabem quants diners», va assenyalar l'alcalde, Sebastià Frixach, que va precisar que en aquesta línia de subvencions es pot rebre un màxim del 70% del pressupost global; el 30% restant l'haurien d'aportar l'Ajuntament o altres administracions. Ara bé, el consistori també té confirmat un pessic important de diners per a la rehabilitació els propers mesos del Poble Vell: es tracta dels 586.060 euros que rebrà a través del programa Viure al Poble, cofinançat per la Unió Europea i gestionat pel Departament de Governació i Administracions Públiques.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.