Cultura

«El gran dia de Girona» se sotmet a una restauració sense precedents

El quadre de Martí Alsina presidirà la seu de la Generalitat a Girona

La Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) bullia ahir al matí amb gent tot al voltant d'aquest quadre de dimensions úniques al país (5,4 per 11,9 metres). El quadre havia estat desplegat i estès en aquest espai pels equips tècnics del MNAC, per sotmetre'l a una sessió fotogràfica minuciosa que permetrà fer el seguiment de tota la restauració.

Les feines, d'una complexitat extrema a causa del delicadíssim estat del conjunt, costaran 200.000 euros i duraran set mesos. L'oli serà recuperat al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, a Valldoreix, i quan la feina estigui enllestida, probablement la tardor de l'any vinent, serà dut al seu emplaçament fix: la sala Irla (antiga capella) de la seu de la Generalitat a l'antic hospital de Santa Caterina de Girona.

Cadena de complicitats

El que va començar inicialment com una inquietud intel·lectual de la professora d'història de l'art de la UdG Lluïsa Faxedas, regidora de Cultura de l'Ajuntament gironí, ha acabat generant una cadena de complicitats que culminaran amb la recuperació d'El gran dia de Girona en una operació finançada per Caixa Girona en què estan implicades un bon nombre d'administracions i centres públics, entre els quals el Museu d'Art de Girona.

Una delegació d'autoritats gironines, amb el president del patronat del MNAC, Narcís Serra, com a mestre de cerimònies, van assistir ahir a la presentació d'aquests treballs de restauració. Tant el president de Caixa Girona, Manel Serra, com el delegat del govern a Girona, Jordi Martinoy, van destacar la importància que el quadre tingui com a destinació la capital gironina.

La restauradora Mercè Doñate va destacar el fet que El gran dia de Girona és el quadre més gran pintada mai per un pintor català, tot i que va remarcar que no és només una obra rellevant per les seves dimensions, sinó també per la seva significació en la història de l'art català.

La cap de l'àrea de restauració del MNAC, Mireia Mestre, va explicar la minuciosa feina de restauració que se seguirà amb aquesta pintura, sens dubte una feina sense precedents en la restauració catalana. «Es farà una intervenció mínima, només la imprescindible per evitar al màxim l'afegit de materials aliens a la mateixa obra», va assegurar Mestre. Una tasca difícil, ja que la tela presenta uns estrips importants (com un de més de set metres que la travessa en bona part) fruit, segons es creu, del bombardeig que va afectar el Palau de Belles Arts, on era la peça llavors.

El gran dia de Girona no només ha tingut una existència dissortada (ha estat enrotllat als magatzems del MNAC des del 1939) sinó que va convertir-se en un maldecap per al seu autor. Martí Alsina, principal representant del realisme català del XIX, va començar l'empresa (inspirada en una jornada de resistència gironina heroica durant el setge de la guerra del Francès, del qual demà passat es commemora el bicentenari) com el projecte de la seva vida i va acabar perdent bous i esquelles en una pintura que no va firmar perquè, tot i destinar-hi dos anys de feina, no la va arribar a acabar mai.

at

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.