Opinió

l'apunt

El bon ull de Millet

L'expresident de l'Orfeó Català i del Palau de la Música, Fèlix Millet, ha demostrat tenir un ull clínic per a això que popularment es denominen martingales. Perquè, tot i que ahir va ser operat de cataractes, els que realment pateixen de la vista són els que havien de vetllar pels calés del Palau –empresa auditora, patronat de la Fundació, administracions, etc.–. Més que miopia, és que estaven tots cecs. Si va aconseguir pagar-se les vacances amb tota la família a les Maldives o a Dubai i ningú no va sospitar res és que els supervisors eren cecs o muts. M'inclino a pensar que ningú es podia creure que un «senyor de Barcelona» tingués tanta barra. Ara el ja confés delinqüent es mostra penedit, demana perdó i torna els quartos. No sabem si tots. Acostumo a desconfiar dels penediments que arriben tot just enxampen el pispa. Perquè si un lladre enxampat en ple atracament a un banc surt de l'oficina dient que es mostra penedit se li tindrà en compte com a eximent? El més lògic és que sigui en el cas que aconsegueixi fugir amb el botí i després es lliuri a la policia penedit i torni els calés robats, per què ha de ser diferent en el cas dels lladres refinats?

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.