Opinió

L'Ebre torna a ser un clam

Les Terres de l'Ebre van alçar ahir la veu en una jornada de teràpia col·lectiva homologable a les multitudinàries mobilitzacions contra el PHN d'Aznar, que van marcar el canvi de segle d'un territori que ha demostrat que sap reaccionar davant d'amenaces determinants per al seu futur. El tancament de la planta de Lear a Roquetes, que farà incrementar la taxa d'atur del Baix Ebre i el Montsià d'un 5%, és un fet molt greu en termes quantitatius, però al cap i a la fi potser només ha estat el detonant d'un malestar estructural que ara veu el moment de descarregar una disconformitat latent. Després de digerir com l'aigua de l'Ebre mateix permetia el desenvolupament i la industrialització del Camp de Tarragona a principis dels 90, sense gaire més incidència en les comarques del sud que algun agraïment de paraula, ara la crisi global ha fet trontollar els fonaments d'una activitat industrial sense valor afegit. El futur de les Terres de l'Ebre passa pel campus universitari i la redefinició a mitjà termini d'una part del seu model econòmic, però els més de 500 desocupats de Lear i d'altres empreses que han fet fallida necessiten solucions urgents que els polítics estan obligats a prioritzar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.