Medi ambient

La disminució del fòsfor a l'aigua de l'Ebre és la causa de les algues

L'IRTA proposa l'increment del cabal del riu fins a 227 m³/s per millorar-ne l'estat ecològic

A mitjan dècada dels 90 va disminuir dràsticament la quantitat de fòsfor dissolt a l'Ebre com a conseqüència de la directiva europea que obliga que els detergents siguin baixos en fòsfor i perquè comencen a funcionar les depuradores a Saragossa i a Lleida. «És bo que hi hagi menys fòsfor per a la qualitat de l'aigua, però juntament amb uns cabals baixos i sense aportació de sediments s'ha convertit en un còctel», va explicar ahir Nuno Caiola, un dels investigadors de l'IRTA. Amb menys fòsfor disminueixen també les microalgues verdes (ja que s'alimenten de fòsfor) i, per tant, l'aigua passa a ser més clara. «La llum arriba fins al fons i creixen els macròfits, l'hàbitat de la mosca negra», va dir Caiola.

A més de les causes que han motivat els canvis al riu, l'IRTA ha analitzat l'efecte que han provocat i ha conclòs que hi ha una relació directa entre el baix cabal i la proliferació de macròfits i l'augment de les espècies invasores. I per invertir la tendència i millorar l'estat ecològic del riu sosté que s'ha de millorar la gestió dels embassaments i garantir un règim de cabals adequat. Uns cabals que no són altres que els proposats per la Comissió per a la Sostenibilitat de les Terres de l'Ebre, que en anys secs el fixa en 227 m³/s. «Per complir la funció ambiental i afavorir les espècies natives és necessari aquest cabal i el transport de sediments», va dir Caiola.

Tres anys d'investigació

Els investigadors de la unitat d'ecosistemes aquàtics de l'IRTA de Sant Carles de la Ràpita van fer públic ahir a la Casa de l'Aigua de Tortosa el resultat de l'estudi sobre l'estat ecològic del riu Ebre. Un estudi que es va iniciar a final del 2006 i que ha estat finançat pel Ministeri de Ciència, Tecnologia i Innovació. Durant aquests tres anys s'ha analitzat la comunitat d'algues bentòniques, la de macroinvertebrats i la dels peixos. «Vam fer mostrejos estacionals a tot el tram baix de l'Ebre», va explicar un dels autors de l'estudi. Concretament, els mostrejos es van dur a terme en catorze punts del riu, entre Flix i la desembocadura, i també es van tenir en compte les sèries de dades històriques de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE) i l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) sobre qualitat de l'aigua.

Espècies invasores

L'estudi de l'IRTA també ha posat de manifest el predomini de peixos invasors per sobre dels nadius, així mentre que hi ha 8 espècies autòctones se'n quantifiquen 12 d'introduïdes. Aquestes darreres 12 espècies, però, representen un 80% del volum total de peixos de l'Ebre. La proliferació d'espècies invasores de peixos està relacionada amb els canvis hidromorfològics (cabal, proliferació de macròfits, bosc de ribera, embassaments, etc.), i a cabals més baixos corresponen més zones de les vores del riu amb velocitats de corrent més baixes, la qual cosa afavoreix la proliferació d'espècies invasores, segons l'estudi. És per això que proposa que s'executen plans per al control i la prevenció de l'establiment i proliferació d'espècies foranes.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.