Medi ambient

Lloret i altres municipis de la Selva passen el dia sense llum ni telèfon

La normalitat va anar tornant a la majoria de carreteres a mesura que va anar avançant el matí

La Selva es va despertar encara amb molts problemes per culpa del temporal de neu, però a mesura que van anar passant les hores la situació va millorar força. A migdia la majoria de les carreteres ja estaven obertes, fins i tot les que no eren principals. Als nuclis de Susqueda, per exemple, on van caure noranta centímetres de neu, ja s'hi podia accedir, tot i que per arribar al veïnat del Coll s'havia de passar pel pantà.

A Sils, on es va haver de donar refugi a la Laguna a unes quatre-centes persones atrapades pel temporal, a primera hora de la tarda tothom ja havia marxat. El consistori va donar entrepans per sopar, esmorzar i dinar als afectats. A la veïna Riudarenes es va haver de treballar el dia de la nevada intensament per impedir que Can Fornaca quedés aïllada. En aquest nucli va morir un home d'un atac de cor, però no està relacionat amb la nevada. L'alcalde, Narcís Colomé (CiU), lamentava que pel que fa a nivells supramunicipals no havia funcionat «res».

A Riells i Viabrea, l'alcalde, Josep Maria Bagot (Esquerra), que havia quedat incomunicat el dia abans a Fogueres de Montsoriu, on viu, comentava ahir a primera hora de la tarda que fins ben entrat el dia no s'havia aconseguit l'accés total als nuclis de Riells i Fogueres, on, d'altra banda, no hi havia llum.

A Lloret, sense llum, la majoria de les gasolineres van romandre sense poder oferir servei, mentre que, igual que a Tossa, era gairebé impossible contactar-hi telefònicament.

Temporal marítim

El temporal de mar que va picar fort ahir a la Selva Marítima no va fer cap mena de mal. Hi havia especial preocupació pel port de Blanes i el passeig de s'Abanell, però al final no es va produir cap dany.

la crònica

Un dia a l'oficina (amb tracció al davant)

JORDI DANÉS

Els calçots del dia abans, potser la salsa, o segurament tot plegat, devien provocar un curtcircuit en les poques neurones que ens quedaven sanes. Si no, no s'explica la decisió d'agafar una Kangoo a mig matí per anar, com cada dilluns, a Barcelona. Val a dir que l'únic pla Neucat que teníem activat eren les advertències d'alguns companys que arriben al diari abans que posin els carrers. Durant l'anada vam constatar que la gent possiblement exagerava: de neu, la justa per enfarinar el paisatge. I malgrat el trànsit dens a les rondes, l'horeta i poc de camí de costum.

El temporal de neu, per descomptat, però sumem-hi també una successió inacabable de decisions mal preses, la penúltima de les quals va ser agafar una camí sense asfaltar a Caldes, ens van conduir a passar el dia a l'oficina dins un habitacle d'un parell de metres quadrats amb tracció a les rodes de davant. Això sí, ja que no havíem fet cas als companys de feina, vam seguir fil per randa els anuncis dels panells de l'autopista (vam sortir, com borregos, a Maçanet de la Selva) i les recomanacions de Joan Boada, que cada mitja hora per Catalunya Informació ens advertia que no ens acostéssim al mar perquè les onades podien arribar a vuit metres. I us prometem que vam deixar la platja ben lluny! Potser per això només vam invertir 12 hores en la tornada. O 9 entre Maçanet i Caldes, quatre de les quals aturats just a sota un pi d'uns 8 metres (com les onades) que amenaçava d'esclafar-nos com vulgars ninots de neu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.