Medi ambient

La llei del Ter compleix 50 anys amb reiterats incompliments del cabal mínim

Els sectors vinculats al riu continuen reclamant que es respecti una normativa que no ha estat mai derogada

Del cabal que porti el Ter, 1 metre cúbic per segon s'ha de destinar al proveïment de Girona, Salt, Sarrià de Ter i la Costa Brava centre. El riu ha de portar sempre un mínim de 3 m³/s al pas per Girona, i s'han de preservar 150 hm³ l'any per als regants del baix Ter. Si es garanteixen aquestes tres condicions, llavors es podrà transvasar un màxim de 8 m³/s a l'àrea metropolitana de Barcelona. Això és el que diu la llei del Ter, aprovada el maig del 1959 i que marca l'inici del transvasament a Barcelona. Ja aleshores, el territori es va mostrar contrari a aquesta iniciativa. La Diputació va ser molt activa en aquest sentit, i va presentar diverses al·legacions en què assegurava que no es tenien en compte les necessitats de les comarques gironines, tant pel que feia l'abastiment com per al reg o les necessitats industrials. És més, afirmava que el transvasament del Ter seria insuficient al final del segle XX, i que no hi hauria prou aigua per a tothom.

La llei, a judici

El compliment de la llei va ser una de les principals reivindicacions durant la sequera de l'any passat. L'escassesa d'aigua als pantans va fer que no es respectessin els cabals mínims establerts per la llei i pel pla de cabals de manteniment de la Generalitat, i la Plataforma pel Ter va encarregar un informe jurídic sobre aquest afer. Més tard va presentar una denúncia al tribunal contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que està pendent de resoldre's, un cop la plataforma i l'ACA han presentat la documentació pertinent.

Perspectives millors

Les precipitacions d'aquest últim any han emplenat els pantans: a finals de juliol el de Sau estava al 88%, i el de Susqueda, al 82%. El cabal mitjà del 2009 està sent de 16,17 m³ a Girona, quan el 2008 havia estat de 2,12, i de 3,93 el 2007. A més, la millor notícia que ha rebut el riu aquest any ha estat l'anunci del conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, que marcava un calendari de retorn de cabal del riu, amb l'objectiu de reduir el transvasament a la meitat en els pròxims sis anys. Si bé no és la primera vegada que s'anuncia un augment de cabal, sembla que la posada en servei de la dessalinitzadora farà que sigui de debò. El territori ho espera.

La creació de la Comissió de Defensa del Ter

La Comissió de Defensa del Ter va ser un dels primers moviments populars que van sorgir en defensa del Ter. El grup es va crear després dels fets de l'estiu del 1976, quan va haver-hi un episodi de contaminació del riu –que es va vincular a la fàbrica Torras Hostench– que va provocar un desastre ecològic. El Ter es considerava aleshores un dels rius més contaminats d'Europa, i arran de tot plegat es va crear la comissió, que va servir per denunciar el mal estat del Ter, amb protestes i pressió a les administracions. El grup va trobar la col·laboració de persones com ara l'aleshores senador Francesc Ferrer –molt vinculat sempre a la defensa del Ter– i ajuntaments com ara el de Torroella de Montgrí.

Entitats que reclamen el bon estat del riu

Ara com ara, la principal entitat de defensa del riu és la Plataforma pel Ter, amb gairebé un centenar d'adhesions, des de regants fins a ajuntaments, passant per patronals, sindicats i entitats ecologistes. L'objectiu és la recuperació de cabal del Ter, i una de les accions més importants ha estat la manifestació que es va fer el juny del 2008, que va aplegar 2.000 persones. Altres entitats vinculades al Ter són el Grup de Defensa del Ter, creat el 1989, que concentra més l'activitat a Osona, i també Gent del Ter, amb seu a Torroella de Montgrí, que reclama la preservació dels recs històrics. A més, organitza sortides de descoberta de l'entorn del riu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.