La «Gerunda» comença a fer el túnel urbà del TAV que travessarà tot Girona

de vestíbul tindrà la futura estació de Girona. D'aquests 11.000 metres quadrats, uns 8.000 es correspondran al vestíbul de l'estació de ferrocarril, mentre que els altres 3.000 formaran part del vestíbul de l'estació d'autobusos. Aquests dos vestíbuls estaran aixoplugats per una gran coberta que introduirà la llum natural a tot el recinte. Sota dels vestíbuls hi haurà dues plantes d'aparcament, una de 14.300 metres quadrats i l'altra de 14.200. Aquestes plantes oferiran, respectivament, 523 i 489 places de pàrquing. L'estació ferroviària disposarà de dues andanes centrals, de 18.800 metres quadrats, i quatre vies i andanes de més de 400 metres quadrats. El complex també tindrà 29 dàrsenes de 13.300 metres quadrats. Més de nou-cents dispositius de control vigilaran que les obres de la Gerunda vagin bé.

El coordinador europeu del TAV, Ettiene Davignon, deia en un informe que no comptava que la infraestructura del TAV es posés en marxa fins al 2013. Però aquesta perspectiva ha estat sempre negada per Adif, i ahir el mateix ministre Blanco va ratificar el 2012 com la data prevista perquè tota la infraestructura del TAV entre Barcelona i la connexió amb Europa a través del tram fronterer de TP Ferro estigui a ple rendiment. El ministre va avançar que la previsió és que la infraestructura tingui cada any una mitjana de tres milions de passatgers. En aquesta mateixa línia, Blanco va posar en relleu que la infraestructura també servirà «per vertebrar Catalunya, quan les quatre capitals catalanes estiguin connectades amb el TAV».

Només de baixar al pou d'atac, un s'adona de les magnituds desproporcionades de la tuneladora i de seguida pensa que els 125 metres de màquina s'hauran d'obrir pas per sota terra de la ciutat. Però tothom tranquil: en acostar-nos-hi, tota la premsa i les personalitats vam trobar l'antídot als dubtes de la seguretat. En una petita capella, una imatge de santa Bàrbara observava impertèrrita davant les primeres voltes gratant el subsòl de la Gerunda. Un treballador ens va explicar que es tractava de santa Bàrbara, patrona dels miners, artillers o pirotècnics, i, per extensió, ara ho serà dels «tuneladors». No és l'única que hi ha; pel que ens va explicar un dels operaris, hi ha una altra estatueta similar a l'interior de la tuneladora amb finalitats protectores. Esperem que, a banda de la santa, s'hagin pres moltes altres mesures de seguretat per evitar que la Gerunda es rebategi com a Inunda com diuen en algun barri de la ciutat. Això sí, potser algun ateu es farà devot de santa Bàrbara i tots els sants del santoral quan vegi la gran màquina que ha de passar per sota de casa seva. Sigui com vulgui, ja no ens podran dir que només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona.

pesa la tuneladora Gerunda, dissenyada i fabricada específicament a la factoria que l'empresa Herrenknecht té a Schwanau (Alemanya) per a la perforació mecanitzada del túnel urbà de Girona. La màquina fa una longitud de 125 metres i té un diàmetre de 12,2 metres. La longitud de l'escut és d'11,2 metres i el diàmetre de l'interior del túnel en fa 11. Els motors que fan treballar la màquina són 18, amb un potencial total de 10.500 kVA. La tuneladora té una velocitat màxima d'avançament de 80 mil·límetres per minut, i un volum d'excavació de 335.000 metres cúbics. La Gerunda disposa d'un capçal giratori equipat amb instruments de tall, una sèrie d'obertures per on s'extreuen les terres excavades per a la seva evacuació, i uns cilindres hidràulics que, recolzats en l'estructura ja construïda, empenyen el capçal giratori contra el terreny, avançant la perforació.

El ministre de Foment, José Blanco, va avançar ahir en el seu discurs la voluntat del govern estatal de posar a licitació l'any 2012 el projecte de cobriment del tren convencional a la ciutat de Girona per un valor de 350 milions d'euros. L'anunci de Blanco va arribar precisament quan l'alcaldessa Pagans li havia demanat que es posés fil a l'agulla en el projecte del tren convencional i que ben aviat es pogués presentar. Des de fa setmanes, l'Ajuntament de Girona assegura que el projecte de cobriment del tren convencional es troba en la fase final, com sembla confirmar l'anunci de Blanco. Malgrat que la ciutat havia sol·licitat en diverses ocasions que les obres del TAV i del tren convencional poguessin coincidir durant un temps per escurçar el temps d'obres, queda clar que el ministeri preveu que s'enllacin els projectes però no pas que es facin de manera simultània. Sobretot, perquè si l'obra es posa a licitació el 2012, quan els trens TAV ja circularan per les vies de la nova infraestructura i les obres encara tardaran uns mesos més a començar de veritat.

El que ja està descartat és que la tuneladora Gerunda pugui executar el cobriment del tren convencional, perquè el túnel que es farà serà d'una mesura diferent que el del TAV i per tant la tuneladora serà incompatible amb l'altre projecte. Cal recordar que la línia coberta del tren convencional resseguirà el viaducte actual, per bé que després de les negociacions amb l'Ajuntament es va acceptar que la línia s'allunyés una mica del Barri Vell i de l'església de Sant Feliu, per on passava inicialment la línia, en els primers esbossos que el consistori va poder veure en les primeres reunions amb Foment.

L'alcaldessa de Girona va demanar que el projecte del tren convencional inclogués el cost de la demolició del viaducte, però Blanco va esquivar aquesta petició deixant aquest debat per al conveni que hauran de subscriure la Generalitat, l'Ajuntament i el Ministeri de Foment, un conveni que el ministre socialista va garantir que «s'ha de concretar aquest mateix any». Això sí, Blanco va reconèixer que l'espai alliberat pel viaducte servirà per «completar la integració del ferrocarril a la ciutat i generar nous espais». El conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, va recordar que fins ara el govern estatal ja ha previst una inversió per finançar la redacció del projecte de demolició del viaducte. L'Ajuntament fa temps que demana l'assumpció del cost de l'enderroc per part del govern estatal, perquè assegura que el consistori no se'n podria fer càrrec.