«El català a la Universitat Pompeu Fabra està en un clar retrocés»

–«Ens hem preocupat per fer entendre als professors estrangers que calia que fessin la docència en català; hem editat guies recollint la realitat sociolingüística de la universitat; hem promogut un major ús social del català a la universitat i hem vetllat pel compliment del Pla d'Acció pel Multilingüisme a la UPF, entre moltes altres coses.»

–«Actualment, que es dediquin exclusivament a la promoció i protecció de la llengua, no. Les associacions d'estudiants tenen, però, com a un dels temes centrals la promoció del català. Possiblement som un cas únic, perquè la Pompeu és la universitat on el català està més maltractat.»

– «L'any passat vam promoure la campanya Estudiantspelcatalà.cat que buscava el suport de les associacions d'estudiants més representatives del país i d'entitats de la societat civil per defensar el català en l'àmbit universitari. Vam mobilitzar força gent.»

–«A la UB i a la UAB la mitjana de classes en català és del 60% i a Girona supera el 80%, mentre que a la UPF és del 52,4%. A la Pompeu s'ha apostat per la internacionalització, tot renunciant a la llengua catalana. Hi ha un Pla d'Acció pel Multilingüisme, el PAM, que hauria de vetllar per la llengua, però a l'hora d'aplicar-lo perjudica el català. No s'exigeix prou competència lingüística al professorat. El català ha perdut terreny en favor del castellà.»

–«És una aposta més aviat política. En primer lloc, perquè no respon a la realitat sociolingüística de la UPF. Aquesta clara aposta pel castellà s'evidencia en la política estratègica de contractació de professorat, que mai no té en compte el coneixement del català. Això comporta que la Pompeu contracti molt professorat estranger per fer docència en castellà. A aquests nous professors no se'ls demana fer cap curs de català ni se'ls incentiva a fer la docència en aquesta llengua. A més, el rectorat està apostant per duplicar els estudiants provinents de l'Estat espanyol.»

–«Sí. Ara hi ha en vigor fins al 2013 el PAM, que és un pla que reconeix el català com a llengua pròpia de la universitat i que contempla l'ús del castellà i l'anglès. En principi tothom hauria de tenir un domini dels tres idiomes i això permetria als docents fer les classes en la llengua que vulguin i als estudiants expressar-se a l'aula també en la llengua que els sigui més còmoda. El mestre, abans que comenci el curs, ha d'anunciar en quina llengua farà les classes i aquesta decisió és vinculant, ningú no pot demanar que s'imparteixin les classes en un idioma diferent. A la pràctica, la llengua de docència no sempre és la que s'anuncia, o es canvien mestres a última hora. A més, la majoria dels professors que vénen de fora no entenen el català. Per tant, el que proposa el PAM queda en paper mullat.»

–«No expressen la seva resistència explícitament, és més una qüestió implícita, et fan repetir la pregunta diverses vegades si la fas en català i diuen que no t'entenen. El Pla Bolonya ho agreuja perquè s'incrementen els seminaris en grups reduïts impartits per professors estrangers amb mancances en competència lingüística, sobretot en català, però també en castellà.»

–« El català a la Pompeu està en un clar retrocés i les xifres ho avalen. El català no arriba a usar-se ni en un 50% a dret, per exemple.»

–«Demanar que es compleixi el PAM, i en cas que no es compleixi recórrer al Serveis d'Intermediació per la Llengua, que és una eina per solucionar aquests conflictes. Això i demanar a la Generalitat que, mitjançant decret de govern, desplegui l'article 6.4 de la Llei d'Universitats de Catalunya, que estableix quina ha de ser la competència lingüística del professorat.»

–«La majoria s'adapta a les imposicions lingüístiques del professorat, normalment no favorables al català. Els més conscienciats dels seus drets i actius en la política universitària són els que reclamen.»

–«Els materials majoritàriament estan en castellà i anglès, fins i tot en les classes que es fan en català.»

–«La Pompeu és percebuda pels estudiants com una de les universitats més catalanes. Als passadissos es parla, sobretot, català i anglès.»

–«Sí, perquè la majoria dels alumnes són catalanoparlants o parlen anglès perquè són estudiants d'Erasmus.»

–«El que diuen no s'ajusta a la realitat. La universitat és un termòmetre de l'ús social del català. Si la bibliografia i la documentació de dret és majoritàriament en castellà, quan aquestes persones es llicenciïn s'expressaran en castellà en el seu àmbit professional. En molts àmbits el castellà té massa bona salut.»

–«Hauria de ser més proteccionista i fer complir allò que legisla.»

–«Crec que sí. Tard o d'hora les universitats hauran de rectificar. El futur de la llengua està garantit amb les noves tecnologies.»