Tres estrelles a El Celler de Can Roca

Michelin 2010 també reconeix Les Cols amb dues estrelles i la fonda Xesc, de Gombrèn, i el Botic, de Corçà, amb una

Tenir tres estrelles Michelin és important perquè tothom li'n fa cas, malgrat les absències i la gasiveria dels editors. L'exemple clar i històric és El Celler. Per al sector, per als professionals, eren triestrellats in pectore. I per sector no ens referim només al català. No només a l'estatal. Ni tan sols a l'europeu. Ens referim a tot l'univers gastronòmic mundial. D'aquí al Brasil, dels EUA, al Japó, a Austràlia i al Regne Unit de la Gran Bretanya. Fins i tot ho admetien els francesos amb la boca grossa, que ja els costa.

El sector que hi entén un tros reconeix El Celler de Can Roca com el 5è millor del món, segons la llista que promou la revista britànica Restaurant Magazin i el seu del The world's 50 best restaurants.

Per això, des d'ara hauran de ser tractats com els grans. Perquè també són el segon millor restaurant de l'Estat segons la guia Lo mejor de la gastronomía, de Rafa García Santos. Són entre els millors a la Gourmetour, a la Campsa... Algú en dóna més? Són el restaurant més influent del món després d'El Bulli. I això és colossal.

Tenir la segona estrella no és cap broma. I molt menys per un restaurant que fa una cuina arriscada. Fina Puigdevall i tot el seu equip de Les Cols, d'Olot, han rebut el reconeixement a la seva cuina compromesa amb el territori, amb el quilòmetre zero, amb la tradició, però alhora amb la modernitat. No: amb la postmodernitat. La reforma de Les Cols és d'RCR Aranda, Pigem i Vilalta Arquitectes. I van guanyar el FAD.

Xesc Rovira l'ha esperat molt anys, l'estrella. Feia molts anys que la mereixia. Feia anys i panys que altres guies i els clients ja li havien reconegut el mèrit de treballar en una fonda de Gombrèn, en un carretera secundària del Pirineu! I de fer una cuina treballada, pensada, reflexiva i moderna, però sense haver trencat el cordó umbilical de la seva vella cuina familiar.

Sense cap mena de dubte, la sorpresa ha estat el Botic, d'Albert Sastregener i Cristina Torrent. Ell va ser cap de La Cuina de Can Pipes, que va tancar i deixar la guia el 2009.

El 2010 a les comarques gironines sumen dinou estrelles Michelin, repartides en 14 establiments. A Catalunya hi ha 43 establiments amb estrella a la Michelin. De novetats, cal destacar la segona estrella del Lasarte, de Barcelona, i la primera del Torreó de l'Indià, de Xerta.

«Com en Pep Guardiola: tothom els estima»

«Són com en Pep Guardiola. Tothom els estima, fins i tot els que no són dels seus.» Ho deien ahir al festival de cuina San Sebastián Gastronomika un grup d'empresaris catalans i madrilenys del ram de l'agroindústria. Tenen un carisma que no se l'acaben i una paciència infinita. Són un pou de virtuts.

Guardiola és u. Els Roca són la suma de tres tarannàs diferents: el seny creatiu d'en Joan, el cuiner; el toc rebel d'en Jordi, el pastisser, i el do de la paraula d'en Josep, el sommelier, a la sala. I encara hi afegiria l'herència familiar. L'amor al treball dels pares, Josep i Montserrat. I la cuina de la mare i de l'àvia Angeleta, la seva musa, traspassada el 2006, als 94 anys.

El diumenge de Sant Albert del 2009, d'un cap de setmana de partits de seleccions, Pep Guardiola i la seva dona van dinar a El Celler de Can Roca amb un grup d'amics. La presència de Pep Guardiola va aconseguir asseure Joan i Pitu a la taula d'El Celler de Can Roca nou. Mai abans no ho havien fet. Són culers, però molt.

Van brindar per la sisena d'aquest any i la tercera dels Roca. Es tornaran a veure per celebrar-ho quan el Barça també sigui campió del món.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.