L'Estat compra deu fotografies d'Agustí Centelles en una subhasta a Barcelona

De nou, el Ministeri de Cultura tindrà l'última paraula en el destí de les fotografies de Centelles. Ahir, una representant de l'Estat va acudir a la subhasta de la casa Soler y Llach per exercir el dret de tanteig i retracte en aquelles fotografies que diverses institucions d'arreu del territori ibèric anhelen custodiar en els seus fons. Com el MNAC, que va enviar un informe al ministeri en què li comunicava quines eren les fotografies, una vintena, que tenia interès a incorporar: fotografies de, per posar dos exemples, Josep Sala i Pere Català Pic, i de, per posar l'exemple més rotund, Centelles.

Al costat de la representant de l'Estat es va asseure el cap del departament de fotografia del MNAC, David Balsells, que en acabar la subhasta explicava que el museu català no havia inclòs les deu fotografies de Centelles en el seu informe, «només en volem algunes», i que no té cap motiu per dubtar que les seves peticions no seran correspostes pel ministeri. «Moltes vegades el ministeri ha comprat en nom del MNAC, avui no ha passat res d'extraordinari», remarcava Balsells. En tot cas, l'Estat ha de prendre la decisió «els pròxims dies», sense que ahir arribessin a transcendir quins són els altres museus, a més del MNAC, que volen les fotografies de Centelles.

Amb uns preus de sortida que anaven des dels 700 euros fins als 2.000, les deu fotografies que es van subhastar ahir, totes còpies d'època però la majoria d'agència i per tant no sorgides directament de l'estudi de l'autor, són dels anys vint i trenta, algunes d'abans de la Guerra Civil espanyola, però la majoria del 1936 i del 1937. Sens dubte la fotografia estel·lar de la subhasta era la dels guardes d'assalt al carrer de la Diputació de Barcelona, una de les grans icones de la Guerra Civil espanyola. Sortia per 2.000 euros i es va acabar adjudicant per 3.500. Pocs compradors; això sí, alguns d'estrangers, ja que pugnaven per telèfon, van intentar aconseguir la fotografia, i sense causar cap enrenou a la sala. Segurament, però, es van quedar ben frustrats quan l'Estat va exercir el seu dret de compra. La majoria de les altres fotografies es van quedar en el preu de sortida. Curiosament, molta més trempera van provocar en la subhasta les fotografies d'Antoni Arisa –que, per més curiositat, l'Estat no va comprar. «El rebombori per la polèmica de l'arxiu Centelles no ha influït en la subhasta. I els que hi entenem ja sabíem que això aniria així», exclamava Balsells.