«Els jugadors catalans ens resistim a marxar d'aquí»

FINAl DE PARÍS
«És un honor guanyar un campionat que molts catalans desitjaven»
TOLOSA
«És l'equip que més ràbia ens fa; és una rivalitat històrica i quan juguem es nota»
BARCELONA
«Ens fa molta il·lusió jugar-hi, però costa molt traslladar-hi molts aficionats»
EL FUTUR
«Quan plegui no em dedicaré al rugbi, me n'aniré a fer de paleta amb el meu pare»

— S'acaba l'any i tots tenim encara al cap el record de la gran final de Top 14 a París.

— «Feia molt temps que volíem ser campions i, en certa manera, molts de catalans també ho esperaven. És un honor guanyar el campionat perquè tothom vol el planxot i ara el tenim nosaltres, aquí, a Perpinyà. No ho pensava ningú que podíem ser campions; menys nosaltres, és clar.»

— Quins són els millors records de la final?

— «Sobretot tota aqueixa gent que eren a l'estadi. Moure tants seguidors fins a París i poder tocar el planxot després de 54 anys va ser magnífic. Ens va costar moltíssim i per això ara ho valorem més.»

— La tradició del rugbi a Perpinyà és ben especial.

— «Vaig començar a l'escola i des de benjamins que jugo; és el gran esport que tenim. El 2000 ja vaig pujar al primer equip de la USAP i, des de llavors, aquí estic.»

— I ara, a més, és el capità?

— «El cos tècnic em van venir a veure per ser capità. Jo d'entrada m'hi resistia perquè no m'agrada el protagonisme excessiu. No és el meu temperament. Sóc tímid, per dir-ho d'alguna manera, però sóc català i sento la força d'aquest club i no m'hi podia negar.»

— És l'encarregat, doncs, d'explicar als jugadors que vénen de fora què significa la USAP?

— «Els jugadors que arriben ja saben on vénen i, si no, se n'informen. Som un club esportiu, però també un equip que ens identifiquem amb Catalunya.»

— A la nostra Catalunya, però, l'esport que compta és el futbol. Aquí això és diferent.

— «El rugbi és un fenomen social, no només dels jugadors, sinó de tota la gent. Els partits que juguem a casa són tot un esdeveniment.»

— Us considereu uns resistents?

— «Una cosa és certa: els jugadors que som d'aquí ens costa molt marxar. Els diners no ho són tot; volem ser part de la història de la USAP.»

— Històricament, quin és el vostre gran rival?

— «El Tolosa, sense cap dubte. Els tenim molta ràbia, sobretot els nostres seguidors. Hi ha molta rivalitat esportiva amb altres equips, com ara els de Clermont o París, però no tanta com amb el Tolosa.»

— Us van guanyar a la final de la copa d'Europa del 2003. Aquell partit és la principal decepció en la seva carrera?

— «Sí. Havien de ser precisament ells [riu]. Espero que tindré una altra oportunitat. Crec que en aquell partit vam tancar un cicle i en vam començar un altre, l'actual, amb jugadors molt joves que ara ens estem fent valer.»

— Aquest any tampoc hi haurà copa d'Europa.

— «La derrota en la primera jornada, a Treviso, ens va deixar tocats. Els italians cada any es gasten més diners i es nota.»

— Recorda algun partit especialment dur?

— «Al començament, quan tenia 20 anys, i havia de jugar contra pilars de 30 tots els partits, eren molt difícils. Se'm feia molt dur.»

— Per als que no siguin uns grans experts en rugbi, quina és la funció d'un pilar dins l'equip?

— «Sobretot treballar molt en les melés. És una feina fosca que no tothom sap fer. No som els jugadors que sortim en els titulars, però és una tasca imprescindible.»

— Sou jugadors bastant maltractats per les lesions.

— «És una posició dura. M'he fet mal de veritat dues vegades en el clatell i costa molt tornar després al mateix nivell. És una posició tan delicada que ara la federació francesa ha fet una acadèmia de primera línia. Els pilars més veterans ensenyen els secrets de les melés als joves, perquè aquesta és una posició en la qual a França hi ha problemes i això es nota en els partits internacionals contra les altres grans seleccions. A més, cada vegada hi ha més estrangers en el Top 14 i els entrenadors no s'arrisquen a posar de titulars nois joves, perquè prefereixen l'experiència.»

— Es pot considerar que les dues grans estrelles que ha fitxat la USAP els últims anys han fracassat, Percy Montgomery i Dan Carter?

— «Portar aquests jugadors té coses bones i dolentes. Montgomery va arribar després que Sud-àfrica guanyés la copa del món i semblava que ell sol havia de guanyar els partits. El rugbi és un esport d'equip i ningú pot fer-ho sol. El problema de Carter era un altre. Insistia que volia jugar fins que es va lesionar.»

— Hi ha rivalitat amb el gran equip de la ciutat de rugbi a 13, els Dragons?

— «A mi em sembla bé que hi hagi un equip de 13 d'un nivell tan bo.»

— Els aneu a veure quan juguen?

— «No pas massa [riu]. Els estrangers hi van perquè tenen algun del seu país que hi juga. Són els nostres espies...»

— A Barcelona fa temps que esperem que la USAP hi jugui un gran partit?

— «Fa molt de temps que en parlem. És difícil. L'estadi de Montjuïc no ens va gaire bé, per les pistes d'atletisme, i costa molt traslladar els aficionats de Perpinyà a Barcelona. Ens fa il·lusió i aquest dia arribarà.»

— Potser quan el TAV connecti les dues ciutats?

— «Sí, llavors serà més fàcil. Al 2010 ja estarà no?»

— Més aviat al 2014.

— «Si no s'espavilen, ja no hi seré.»

— El futbol, el segueix?

— «El futbol no em diu res; a mi el que m'agrada és el Barça. És un plaer veure'ls jugar.»

— Aquest any, com a campions, noteu que els equips us tenen més ganes?

— «Tothom ens vol guanyar. Hi ha fins a vuit equips que poden ser campions del Top 14. Ha canviat el sistema de competició –els dos primers van directament a les semifinals– i cada partit és una petita guerra. A més, hi ha els partits de França pel mig. Després de Nadal comencem el 27, juguem el 30, el 3 i el 9 de gener. Ja sé que els equips de futbol juguen tres partits per setmana, però el rugbi és físicament més exigent.»

— A l'equip ja es fan apostes per a la copa del món del 2011?

— «Els equips del sud estan molt forts. Nova Zelanda ens va clavar una pallissa el mes passat i jugarà el campionat a casa. Serà l'equip més fort.»

— Què li sembla que el mundial de futbol es jugui en un país de rugbi, Sud-àfrica?

— «Els jugadors sud-africans que tenim a l'equip ens diuen que no han jugat mai a futbol i que si ho intenten ho fan amb les mans [riu].»

— Com Henry?

— «Allò va ser una acció del joc, què hi farem. No es pot tornar enrere. A nosaltres no ens passarà, tenim el vídeo en els partits i, quan hi ha una marca dubtosa, es demana la repetició i l'àrbitre s'ho mira amb calma.»

— El rugbi li ve de família?

— «Pel costat de la meva mare jugaven a rugbi a 13, el meu avi jugava a Banyuls i el seu germà a Carcassona. Tots a rugbi a 13.»

— I per què va triar el rugbi a 15?

— «Quan anava a escola, tots jugàvem a 15. El 13 està molt limitat a alguns pobles, com Pià i Sant Esteve, on hi ha molta tradició.»

— Un altre rugbi, el de 7 jugadors, serà olímpic. S'hi veu a Londres?

— «Uf. Impossible. Sóc massa gros. No hi jugaria ni boig! Hi ha molts jugadors del Top 14 que hi juguen i està bé que puguin anar als Jocs, però jo prou feina tinc amb la USAP.»

— El futbol es menja el terreny al rugbi, a França?

— «En nombre de llicències el rugbi ja comença a passar davant. Tenim un canal de televisió per a nosaltres (Rugbi +) i crec que és un esport més sa; els jugadors no estan tan tocats pels diners.»

— No l'han temptat per jugar en un altre equip?

— «He tingut ofertes de l'estranger i també de França, però és molt difícil marxar d'aquí. Estic casat, tinc dos fills i tots els meus parents viuen per aquí. L'únic que em podria haver fet canviar és haver anat a un equip amb més aspiracions, però ara nosaltres som els campions. Estic en el lloc perfecte. Acabo contracte el 2013 i acabaré la carrera aquí.»

— I, després, què farà?

— «No faré d'entrenador ni res d'això. M'agrada l'ambient del rugbi, però sempre fas la mateixa cosa: entrenaments, partits i un altre cop entrenaments. El cap de setmana no ets a casa i no pots estar amb els fills. Quan plegui, el rugbi serà història per a mi.»

— Què farà?

— «El meu pare és paleta d'ofici i me n'aniré a treballar amb ell.»

— Els fills ja prometen?

— «El més gran, de quatre anys, crec que vol ser pilar. Ja es tira per terra i vol fer com jo... Però, vaja, farà el que voldrà.»


entRevista a Nicolas mas

Jugador de rugbi. Capità de la USAP

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.