Unes 15.000 persones resisteixen el fred per viure els Tres Tombs a Sant Andreu

Una trentena de carruatges i de cavalls desfilen pels carrers del districte barceloní

«La festa dels Tres Tombs de Sant Andreu és la més arrelada», va defensar ahir el secretari de la societat per la festa de sant Antoni Abat de Sant Andreu de Palomar, Hermenegildo Serrano. La multitudinària presència de famílies ahir als carrers del districte barceloní li donaven la raó. Les baixes temperatures no van ser cap impediment perquè la gent es bolqués a l'espera d'agafar algun caramel de les 1,5 tones que es van repartir. «És la festa del poble», va subratllar Serrano.

Una trentena de carruatges i una trentena de cavalls individuals van formar part de la desfilada, que va començar cap a quarts de dotze del matí. El seguici estava format pels llancers de la Guàrdia Urbana, la carrossa de sant Antoni Abat, la colla de genets i d'amazones, carros i carruatges, i tres bandes de música. A la plaça d'Orfila, la comitiva saludava l'alcalde, Jordi Hereu, i els regidors, que seguien la cavalcada des d'una tarima d'on tiraven caramels. La confraria Barretinaire va tenir el detall de regalar-los barretines.

El moment més divertit va ser la batalla de caramels. Cada cop que passava una carrossa amb polítics, com per exemple la de CiU, amb Artur Mas i Xavier Trias, o la del PP, amb Alícia Sánchez-Camacho i Alberto Fernández Díaz, s'intensificava el llançament de caramels des de la desfilada a la tarima i al contrari. «Pau», va exclamar Hereu més d'una vegada.

Animals amb abric

«Volem que el mossèn els beneeixi perquè tinguin salut i es conservin bé», va indicar la Mireia. És el novè any que du els seus dos Yorkshire, la Quesi i la Corin, als Tres Tombs. Això sí, va vestir les seves nenes amb abrics per evitar que es gelessin, mesura que van prendre molts amos d'animals que eren ahir a la plaça d'Orfila.

Mentre es feia la cavalcada, el mossèn Pep Soler va sortir de la parròquia i va anar beneint el públic i els seus animals. Al final de la cavalcada, alguns veïns amb mascotes als quals no havia arribat l'aigua beneïda van reclamar-li-ho al mossèn, que els va correspondre. Abans de marxar, una dona es mullava els dits. «Això és per al meu canari», va al·legar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.