Història d'un arbre

El roure de Santa Maria del Montnegre, amb més de 200 anys al tronc, no va superar el temporal de vent i neu que dijous passat va colpejar la zona del Maresme i el Vallès Oriental i es va trencar pel mig. L'arbre majestuós a recer de l'ermita de Santa Maria era punt de trobada obligat pels caminats i ciclistes que s'endinsaven en l'agraït paisatge del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Un punt de trobada que fins i tot havia estat inclòs per la Generalitat en el catàleg d'arbres monumentals d'interès nacional. No era per menys, perquè segons els entesos es podia considerar com un dels exemplars més grans de la geografia catalana amb un perímetre de 4,65 metres, una alçada de 25 metres i una capçada de 24 metres de diàmetre. La caiguda del roure al bell mig del camí va obligar els voluntaris de l'ADF a realitzar una actuació d'urgència per retirar-lo de la via. De fet, tal com es va poder comprovar in situ, l'arbre caigut estava condemnat des de feia temps perquè tenia el tronc buit i podrit i el mal temps només va fer que accelerar la seva destrucció. Andrés Barbero, del Jabalí Bikers-Club BTT Sant Cebrià de Vallalta explica que va ser un company de l'entitat el primer a trobar el roure i d'ell són les úniques fotos que hi ha del moment de la seva retirada de la pista forestal. «És una pena que no s'hi hagués actuat abans, perquè tenim gent que ens ha explicat que en altres llocs de l'Estat, com ara a Tenerife, els arbres monumentals en aquest estat són reforçats a l'interior amb formigó per evitar que es trenquin», apunta. En qualsevol cas, l'episodi ha estat d'allò més comentat a la xarxa d'internet, on molta gent s'ha lamentat de la desaparició del roure considerat tot un símbol del parc natural.

De fet, aquesta zona del Montnegre té una molt especial atracció per als ciutadans dels diferents municipis del nord de la comarca. Sense anar més lluny, el passat mes de setembre un grup de veïns de diferents poblacions va poder enllestir la restauració de l'ermita de Santa Maria, a tocar de l'arbre monumental. L'ermita de Santa Maria de Montnegre va ser construïda fa tres segles i destruïda durant la Guerra Civil. Només en quedaven tres parets dretes, però la tossuderia d'un particular, el calellenc Francesc Vivas, va aconseguir tocar la fibra d'un bon grapat de gent per afrontar el projecte de la seva reconstrucció. I com ho van fer? Simple. Amb aportacions voluntàries i simbòliques: una pedra costava 10 euros, una teula, 5, i una biga de fusta, 450 euros. En només quatre mesos es va assolir la xifra dels 23.000 euros que costava l'obra i que també va servir per restaurar la font. El mateix Francesc Vivas explicava ahir a Ràdio Pineda que els responsables del Parc Natural del Montnegre i el Corredor s'estan plantejant aprofitar el tros de tronc que encara queda a l'indret per fer un monument en record de l'arbre. Sens dubte seria una iniciativa que comptaria amb el mateix suport que la restauració de l'ermita. El record del roure es mantindria, doncs, inalterable.