Racisme o jugada política?

Una de les poques coses que un president de govern pot fer sense encomanar-se ni consultar res a ningú és convocar unes eleccions quan li plagui o quan més li convingui. Aquesta és l'única facultat que té, perquè la resta de coses, afortunadament, les ha de consultar al govern, al Parlament, al partit i a la xarxa burocràtica organitzada que fa que fins i tot si vol canviar el mobiliari del seu despatx hagi de demanar-ho al responsable del patrimoni. Per tant, és poc aconsellable especular sobre si el president de la Generalitat avançarà les eleccions catalanes a la primavera. Ho farà quan vulgui.

Ara bé, l'ambient polític català, des del govern a l'oposició, és del tot electoral. Es respira un aire com si les eleccions haguessin de ser el mes vinent. Les agendes estan pautades i pensades per recollir vots d'on sigui. Hi ha exemples que demostren que es viu en un període electoral. Per això, es difícil d'entendre que es vulgui fer veure que es vol tirar endavant la llei electoral. Una llei de gran complexitat i que podria fer canviar el mapa polític català.

Un tema recurrent que demostra que estem en període electoral és quan es parla dels immigrants, encara que és habitual que el tema desaparegui com per art de màgia els darrers quinze dies de campanya electoral. Un tema delicat sobre el qual sovint surten grans idees globals i poques de realistes, almenys per a aquells que viuen el problema directament i en el seu dia a dia.

Vic, una ciutat de quaranta mil persones de les quals vuit mil són estrangeres, és governada per una coalició de partits (CiU, PSC i ERC) que s'han limitat a aplicar la nova llei d'estrangeria que exigeix passaport visat a tots aquells immigrats que no procedeixin de països de la Unió Europea. Així ho diu la nova llei com també ho deia l'anterior, però fins ara a ningú li havia passat pel cap negar l'empadronament a aquells que podien acreditar que vivien on volien registrar-se. El més curiós és que van ser autoritzats a votar a la darrera consulta sobre la independència de Catalunya.

El problema és un altre. Es pretén frenar políticament el grup de Josep Anglada (Plataforma per Catalunya), que amb els seus missatges xenòfobs i en contra de tothom que vingui de fora ja ha mostrat la seva intenció de presentar-se a les eleccions catalanes i va conquerint terreny als partits convencionals. Millor pensar això i no pas que estiguem davant d'un problema de racisme...