El RACC reclama al govern que millori les infraestructures per reduir l'accidentalitat
El Servei Català de Trànsit assenyala que la reducció del nombre de víctimes a la carretera depèn de controlar la velocitat
L'any 2000 a Catalunya hi havia 12 víctimes mortals d'accident de trànsit per cada 100.000 habitants. Des de llavors la taxa de víctimes s'ha reduït a sis morts per cada 100.000 habitants, gràcies a la conscienciació dels conductors, a l'aplicació de reformes legals, a l'augment dels controls d'alcoholèmia i a la millora de la seguretat dels vehicles, entre altres mesures. Per exemplificar aquest 57% de reducció de la mortalitat, el director de la Fundació RACC, Miquel Nadal, va assenyalar ahir, fent una comparació futbolística, que el 2000 Catalunya estava «a la zona de descens», mentre que ara «hem passat a la zona UEFA». «Però nosaltres volem estar a la Champions», va assenyalar Nadal, en referència al nivell de seguretat viària que s'ha assolit en altres països europeus, com ara Holanda, Suècia i Alemanya. «Tenim un 50% més d'accidentalitat que la que hi ha en aquests països, si ells ho han aconseguit també ho podem fer nosaltres», va afegir Nadal, en la presentació de l'últim estudi Eurorap, que valora la seguretat a les carreteres en l'àmbit europeu. Per això va assenyalar que el que ara el Generalitat s'ha de marcar com a prioritat és millorar les infraestructures perquè és «el factor clau» per continuar avançat en la reducció de l'accidentalitat. Però pel Servei Català de Trànsit (SCT), «s'ha de continuar treballant en el trinomi conductor, vehicle i infraestructura», va explicar el director del SCT, Josep Pérez Moya, i per sobre de tot cal continuar posant èmfasi en la reducció de la velocitat, perquè «el control i el compliment de la velocitat» va associat a la reducció dels accidents de trànsit. Un exemple d'això, va explicar, és el fet que entre els anys 2003 i 2009 la velocitat mitjana a la xarxa viària s'ha reduït 10 km/h i això s'ha traduït en un descens de l'accidentalitat. «Continuarem treballant en el control de la velocitat perquè és fonamental», i això implica instal·lar radars a la xarxa viària i incrementar la presència policial a les carreteres perquè els conductors respectin la velocitat màxima. «Tant és que alguns parlin d'afany recaptatori. Si prenem l'exemple europeu, a Holanda hi ha 106 radars per cada milió d'habitants; al Regne Unit, 114, i a Catalunya, 17 per cada milió d'habitants», va assenyalar Pérez Moya, que va replicar a Nadal que «a vegades estar a la UEFA o a la Champions depèn d'un punt o d'un gol».
Segons el director general de Carreteres de la Generalitat, Jordi Follia, s'està treballant per millorar diverses vies, com ara l'eix transversal, però les millores no es poden fer de «manera immediata» i algunes depenen de grans inversions. «D'aquí a pocs dies començarem les obres al tram de la C-51 de Valls, que l'Eurorap situa com un dels deu trams més perillosos de la xarxa», va destacar Follia, que va recordar que hi ha altres punts de la xarxa viària que havien estat catalogats com a perillosos per l'Eurorap i que s'han millorat en els últims anys, com ara el tram de la C-14 entre Oliana i Coll de Nargó. El director general de Carreteres es va excusar dient que tot i que tenen la responsabilitat de plantejar-se si un tram és segur, hi ha alguns punts de la xarxa viària on es concentren diversos accidents però que es produeixen pel factor humà i no pas perquè la calçada estigui en males condicions.
La C-31, la carretera amb més accidents
Segons el darrer estudi de l'Eurorap, fet per diversos clubs europeus d'automobilistes, entre els quals hi ha el RACC, el tram de la C-31 entre el Prat de Llobregat i l'Hospitalet és el punt de la xarxa viària de Catalunya on hi va haver més accidents entre el 2006 i el 2008 i, en concret, on hi va haver més accidents de moto i camió. En segon lloc, se situa un tram de 13 quilòmetres que comença a l'N-II, a Montgat, i acaba a l'enllaç sud de la C-32. Després, la C-55 entre el Monistrol de Montserrat i Manresa. Pel que fa als trams amb més risc d'accident –una altra variable que analitza l'estudi–, hi ha la Gi-512, entre Tordera i Maçanet de la Selva, en primer lloc; la Gi-550, entre Arbúcies i Sant Hilari Sacalm, i en tercer lloc, la BV-5108, entre els municipis de Cardedeu i Cànoves i Samalús. Una dada positiva d'aquest últim Eurorap és que per primer cop Catalunya no té cap tram considerat com a punt negre, és a dir, que tingui un nivell de perillositat considerat com a «molt elevat» pels barems que estableix l'Eurorap. Segons l'estudi, en el trienni 2006-2008, el risc de tenir un accident mortal o greu a les carreteres catalanes s'ha reduït un 18,4% respecte al trienni anterior. Pel que fa a demarcacions, Barcelona és on hi ha menys perill de tenir un accident, seguida de les demarcacions de Lleida, Girona i Tarragona. En aquest estudi s'han analitzat 421 trams de la xarxa, que representen 6.277 km i el 51% del conjunt de carreteres, per on transcorre el 86% de la mobilitat.