Chillida torna a Girona en una exposició que ressalta el seu diàleg amb la matèria
La Fontana d'Or exposa noranta obres de l'escultor basc
-
Un detall de l'exposició de l'obra de Chillida a la Fontana d'Or. PERE DURAN. -
Un detall de l'exposició de l'obra de Chillida. PERE DURAN. -
Un detall de l'exposició de l'obra de Chillida a la Fontana. PERE DURAN. -
Un detall de l'exposició de l'obra de Chillida PERE DURAN. -
Un detall de l'exposició. PERE DURAN. -
Un detall de l'exposició a la Fontana. PERE DURAN.
«No és una antològica, però sí una exposició molt completa. Sens dubte, la més completa que ha recorregut l'Estat.» Així de clar, i per deixar constància de la seva rellevància, ho van dir Julio Niebla i Ignacio Chillida, els dos comissaris durant la presentació de l'exposició Chillida. Reflexió-Matèria, que des d'aquest dissabte, 20 de febrer, i fins al 25 d'abril es podrà veure a la Fontana d'Or-Centre Cultural de Caixa Girona.
Una mostra itinerant que, procedent del museu Chillida-Leku, s'ha gairebé doblat en contingut excepcionalment per la seva exposició a Girona, ciutat que ja va tenir l'honor de ser la seu l'any 1998 d'una selecció de l'obra (majoritàriament en paper) de l'influent escultor basc, com bé va recordar Manel Serra, president de Caixa Girona. Segurament per la influència d'un dels comissaris, Julio Niebla –nascut a Girona– l'exposició ha passat així de les cinquanta peces originals a un total de noranta, la qual cosa permet encara més apreciar, i aprofundir, en l'àmplia mirada que s'ha traçat de la seva trajectòria artística.
Diversitat de materials
El conjunt d'obres, des d'escultures de ferro, acer, alabastre i terra –les anomenades Lurrak–, fins a dibuixos, collages i gravitacions –relleus fets amb papers penjats de fils–, col·locades dins l'espai expositiu posen de relleu la diversitat de materials amb els quals l'artista va treballar. Com va ressaltar Ignacio Chillida, la mostra incideix especialment en la importància que l'escultor va atorgar a la matèria, des que el 1951 va descobrir el ferro en la foscor d'una forja del País Basc (on se li van revelar les possibilitats del metall i inaugurà així un nou univers creatiu), fins al 2000, escassament dos anys abans de la seva mort.
El fet que el criteri escollit a l'hora d'exposar sigui el d'agrupar les obres per materials –ferros, terres i paper–, per Chillida fill és «una manera més pedagògica i enriquidora per poder apreciar millor l'evolució del treball en cada material». En aquest aspecte, ell mateix va recalcar, per si encara algú en tenia dubte, que «Eduardo Chillida mai va lluitar com s'ha dit amb els materials; al contrari: s'hi va mostrar sumament respectuós i hi dialogava constantment».
Un altre aspecte que es vol destacar a partir d'aquesta exposició, és el grau de conceptualisme inherent en l'obra de Chillida, un tret que molt sovint ha quedat en segon terme. En l'acurat catàleg de la mostra es reprodueix una cita d'Octavio Paz, que en referència a l'obra d'Eduardo Chillida va dir que «es conjuguen dues direccions oposades de l'art contemporani: l'atracció per la matèria i la reflexió sobre la matèria». Aquesta exposició ajuda a refermar-ho.
