Societat i política

Ja és habitual considerar negativa la política i els polítics que la serveixen, veritable classe regnant del país. Aquesta preeminència començà als anys de la transició quan la política era garantia única de canvi; continuà amb la democràcia recuperada per instar el desenvolupament, i sedimentà en els lobbies de militàncies, plataformes i mitjans que tot ho controlen. Després de dos tripartits, del fracàs de la reforma estatutària i del finançament, del desengany federalista en les relacions amb Espanya, i de la futura sentència del Tribuna Constitucional, la societat viu en un atzucac.

I és que avui en dia la societat es mou per rampells, els més evidents, els que pertoquen la política, amb un quadre maniacodepressiu amb cicles alternatius d'activitat aguda i inhibició manifesta. Hi ha més patologies: crisi de la urbanitat i de l'autoritat, fracàs escolar, davallada de la família, inversió dels papers home-dona i pares-fills, escàs sentit de responsabilitat, pèrdua de vocacions professionals, etcètera, tot emmascarat amb un munt d'actituds hedonistes i immediatistes que no beneficien res ni ningú. Cal sumar-hi la inestabilitat mental i social introduïda per una massiva immigració d'anys, l'absència d'un sistema clar d'ascensió social, la manca de valors, i la fallida de l'escola i la universitat. Si hi afegim la crisi de l'economia, no és estrany, doncs, que la societat no encerti en la seva vessant pública, perquè neix d'una de privada molt deficient, barroera i arrauxada.

Amb tot, de tant en tant, i en allò que té de més genuí i autèntic, la societat revifa. En plena crisi, per exemple, Catalunya ha estat nomenada millor regió europea per un organisme continental especialitzat. Un premi a l'empresa i als empresaris que compleixen amb la seva obligació passi el que passi i pesi a qui pesi. Hi ha més exemples, com ara l'aplec de persones, entitats i tècnics que han aconseguit fer venir la Unesco a comprovar les mentides que els ministeris i l'administració catalana han dit sobre la seguretat de les obres de la Sagrada Família. Ara, potser s'aturarà el túnel de Mallorca. Benvinguts els empresaris que aixequen la moral, i els catalans de pro que anteposen la raó als interessos creats, la mentida i la negligència. Són aquesta la mena de gent que necessita el país. Gent que tira pel dret, sense fer càlculs interessats, i que articula el seu quefer amb la lògica del dret, de l'eficiència i de la feina ben feta.