Els protocols i la realitat

Tres o quatre apunts relatius als esdeveniments d'aquests dies. Primer, els protocols. Els últims anys sentim esmentar sovint els protocols. No es refereixen pas als protocols notarials ni diplomàtics ni a la norma cerimonial, no. L'administració designa amb el nom de protocol la pauta d'actuació que s'estableix davant un fet concret. Hi ha gabinets, secretaries, empreses de consultoria, que es dediquen a elaborar els protocols que han de regir l'actuació de policies, bombers o personal sanitari en cada una de les eventualitats amb què es poden trobar. Tot sembla planejat, calculat. Quan passa el fet s'han d'aplicar els protocols previstos i així se suposa que tot funcionarà correctament. Bé, ja ho veieu. Els protocols estan ben definits en discs durs i dossiers, però la realitat els supera, els ridiculitza, els humilia. A la fi, com sempre, només val el sentit comú. I tenir una mica de sort. Segon. Dimarts, el president Montilla va anar a la seu barcelonina de Fecsa Endesa amb la intenció d'informar-se i de pressionar. Vejam què passa i vejam si us espavileu. Un gest oportú. Però hi havia massa fotògrafs per immortalitzar-lo. Això no li afegeix claredat sinó sospita. Hi ha un principi de la caritat catòlica que aconsella que la mà dreta no sàpiga el que dóna l'esquerra. Aquesta discreció es podria aplicar en aquest cas. Està bé que Montilla anés a veure els màxims dirigents de la principal companyia elèctrica, però una mica més de discreció hauria atorgat més valor al gest. Així sempre queda el dubte de quines eren les vertaderes intencions de la visita. Tercer. Ara que alguns critiquen, de manera tan interessada, els mitjans audiovisuals catalans públics, en aquesta catàstrofe s'ha demostrat que han fet un paper informatiu excel·lent. No teníem llum, però amb un vell transistor amb piles sintonitzat a Catalunya Ràdio sabíem el que anava passant. Que s'ho apuntin, aquells que voldrien fer-los desaparèixer del mapa per ocupar el seu lloc. Quarta. No heu quedat astorats davant la fragilitat que han demostrat aquestes enormes torres elèctriques? No és una raó més per defensar el soterrament?