Torres que cauen

Tothom pot entendre que si cau un arbre davant d'un tren, el tren s'aturi. El que no es pot entendre és que passin hores sense que ningú informi de res i que els passatgers s'hagin d'espavilar per passar la nit i tornar a casa l'endemà. Tothom pot entendre que caiguin fils elèctrics damunt d'una carretera i que aquesta quedi tallada. El que no s'entén és per què la policia no la tanca des de bon començament i que s'hi vagin apilonant cotxes durant hores. Tothom pot entendre que quedis col·lapsat i fins i tot que hagis de passar la nit a la carretera si els cotxes entravessats no deixen netejar-la, però ningú no entén que per ràdio diguin que això no li està passant a ningú. Tothom pot entendre que et quedis sense llum a causa d'una gran tempesta de neu. Però costa d'acceptar que tres dies després no en tinguis i ningú t'informi de quan arribarà. La nevada ha estat excepcional i la resposta ciutadana, també. Hem vist com en som, de vulnerables, sense llum, aigua i telèfon.

Que Joan Boadas, secretari d'Interior, surti a fer amics pels mitjans de comunicació no estranya a qui el coneix. És així, escoltin. Ara, que les forces vives amb responsables polítics al capdavant tinguin la barra de deixar anar el missatge, subliminar a voltes, directe finalment, que això de la manca de llum amb la MAT no hauria passat, és de barra. Quan la gran avaria de la línia d'alta tensió Vic-Juià es va resoldre, van quedar al descobert que els problemes són les línies de baixa i mitjana tensió, que són les que porten el corrent a ciutats i pobles de la Costa Brava, per exemple. La xarxa està obsoleta. Les torres han caigut, com en cauen cada vegada que neva massa. Quan una excepcionalitat passa sovint, deixa de ser una excepcionalitat. Que no hi hagi llum dos, tres dies després, és una vergonya. Si fa falta la MAT, que ho justifiquin i que es faci bé. Soterrant-la, que així no cauran les torres.