La pròrroga perfecta

Un desenllaç espectacular per a una final de copa que es recordarà. Senzillament vibrant. Una final que el Barça va tancar amb una pròrroga gairebé perfecta. Sense defectes, sense fissures, amb un treball coral que va fer bones les individualitats que van permetre el temps suplementari: el coratge d'Iker Romero, que amb 13 gols (màxim golejador) es va posar l'equip a l'esquena quan pitjor estava la cosa (amb dos gols per sota, amb poc més de tres minuts per jugar); la valentia de Juanín (que va marcar un penal per situar el 31-31 que forçava el temps suplementari) i les aturades de Barrufet, que amb dues en els últims instants del matx va evitar els gols de l'Ademar que haguessin pogut sentenciar una copa que, segur, mereixia igual que el Barça.

Però en l'esport, només pot guanyar un. Aquí, a Antequera, el Barça va sobreposar-se a les adversitats per la seva disposició al sofriment. Advertits per la semifinal protagonitzada contra el Ciudad Real, el Barça no va divagar a mostrar-se contundent en defensa, la línia sobre la qual es construeixen les victòries. El Barça va aconseguir evitar la sortida en tromba de l'Ademar, que amb el pas dels minuts va augmentar la intensitat, instigada per un error de la taula (va afegir per error –després esmenat– un gol més al Barça en el primer temps). Un duel, per instants revolucionat, escenificat amb l'expulsió de Rutenka (minut 27). El bielorús, després de ser objecte d'una dura falta defensiva, va respondre, deixant anar el braç i colpejant Martins. Una agressió més aparatosa que real que es va resoldre amb vermella. Una circumstància que va enlairar les esperances del bloc del català Jordi Ribera, que després d'anar a remolc va poder posar-se per davant (22-23, minut 47). Abans, un parcial d'1-5 i després el doble pivot (la variant tàctica que més va despistar el 6-0 blaugrana) va bastir la resistència d'un rival que no es va rendir, i que, en els últims instants, va tenir el triomf a tocar. Amb un gol de Castresana (28-30) i dos pals seguits del Barça (Nagy i Igropulo, aquest fent d'extrem, substituint puntualment Tomàs, amb rampes), l'Ademar semblava tenir-ho fet. Però una exclusió ingènua de Doder, seguida d'un gol ràpid de Noddesbo, va deixar pas a una exclusió de Juanín i una aturada providencial de Barrufet. Iker, amb el seu 12è gol, posava l'empat a 30. I dos penals, un per banda, l'últim de Juanín, deixaven la igualtat que Sarmiento, en un contraatac després de passes de Buntic (designat millor jugador de la competició), hagués pogut trencar per evitar la pròrroga. El gol, però, va arribar un segon tard, i els deu minuts suplementaris es van fer realitat. L'Ademar, llavors, va pagar l'esforç físic, i una exclusió de Prce (per falta sobre Iker, amb 34-35) va desballestar la resistència que li quedava. No va tornar a marcar cap gol, i el Barça, amb una doble aturada de Saric, va firmar una pròrroga perfecta per segellar el seu 17è títol de copa en una final espectacular, vibrant, que es recordarà.