Medi ambient

«La Baixa Saxònia manté els nivells d'atur i PIB dels anys 70»

Des del 2009 que és copresidenta dels Verds al Parlament Europeu, però presenta un vast currículum que va començar fa 35 anys com a «militant antinuclear», segons recorda ella mateixa. L'eurodiputada alemanya Rebecca Harms va aprofitar un consell del Partit Verd Europeu a Barcelona el cap de setmana passat per desplaçar-se, convidada per ICV, a Tarragona a explicar-hi la seva experiència sobre els diversos magatzems temporals de residus nuclears que hi ha a la seva regió, la Baixa Saxònia, al nord-oest del país. «Als anys setanta el govern va convèncer les autoritats locals dient-los que es crearien molts llocs de treball i que suposaria una gran millora econòmica», explicava. I és cert que es va invertir molt en alguns edificis i en la indústria nuclear, però les constructores van venir de fora i a la regió després només hi van quedar feines de vigilància i seguretat, no les qualificades. «Avui continuem sent una de les regions més pobres d'Alemanya, amb els mateixos nivells d'atur i PIB per capita que als setanta, amb l'afegit de la fractura social que tenim sobre la nuclear; enlloc com aquí hi ha tanta confrontació amb l'Estat», va dir, i va recordar que l'agricultura continua sent una de les principals activitats de la zona, tot i que temen pel seu futur si no poden desempallegar-se de l'etiqueta de regió nuclear.

25.000 policies per al transport

Harms també és molt crítica amb el transport dels residus, que ara es fa un cop l'any enmig de grans mesures de seguretat. «Els acompanyen 25.000 policies; allò sembla una guerra civil!», es va exclamar. Uns policies que han de fer uns torns i seguir uns mètodes molt estrictes, perquè «està provat que en el transport hi ha un gran risc de radiació».

Per problemes com aquest, precisament, els Verds van aconseguir fa vuit anys que el govern alemany canviés la política nuclear, redactés un pla de tancament de les centrals, desestimés els cementiris temporals i determinés que, mentre no s'hi troba una solució definitiva, cada central es quedaria els seus residus (tot i que a la Baixa Saxònia hi continuen arribant els d'una planta de reprocessament de l'Estat francès, l'única de l'Europa continental). «El perill dura un milió d'anys, i és clar que tots els països que han utilitzat l'energia nuclear s'han de plantejar què en faran, dels residus», constatava Harms, que va explicar que si bé la decisió és dels estats, la Comissió Europea treballant en una directiva sobre l'emmagatzematge de residus nuclears. L'eurodiputada va lamentar que fins ara la majoria de països ni hi hagin pensat ni tinguin diners per destinar a un tractament definitiu. Només els EUA i Alemanya han entrat de ple en el debat, sobre el qual encara no han pres cap decisió clara, si bé d'entrada guanya punts la idea d'enterrar els residus en mines, almenys a mil metres de profunditat.

«Cap altre negoci no anirà a Ascó»

«Aconsellaria als ciutadans d'aquesta zona que es preguntin què passarà després dels 60 anys de l'MTC, perquè no veig que Catalunya estigui preparada per a una solució final, i si no es pensa on poden anar definitivament, pot ser que es quedin on es decideixi ara», va alertar Harms, i va recordar que «la primera solució és aturar-ne la producció per adonar-nos de la magnitud del problema». L'eurodiputada, que també s'oferia a les autoritats locals per fer visites a la Baixa Saxònia, va demanar que ningú s'aferri al projecte, quan, a més, «l'Estat espanyol no necessita més electricitat nuclear, i hi ha alternatives com ara l'energia solar i l'eòlica». Per això està perplexa: «No entenc que un municipi vulgui residus nuclears, amb el risc d'accident que a més hi ha en cada transport. Cap altre negoci no anirà a Ascó, com a la nostra regió no hi ha hagut inversió de cap altra branca d'activitat.»

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.