Carretero i el laportisme

Joan Laporta està aconseguint barrejar política i esport d'una manera que perjudica el Barça sense generar cap benefici a la política. Afortunadament per al Barça, la seva massa de seguidors se sent molt més identificada amb l'entrenador. I, fins ara, Pep Guardiola ha aconseguit mantenir els jugadors al marge de les turbulències que sacsegen la vida de la directiva. Una de les claus de la reedició d'èxits esportius aquesta temporada serà mantenir els futbolistes i l'equip tècnic dins la campana de vidre protectora que Guardiola ha construït per al grup.

El darrer episodi del laportisme, amb la decapitació de Godall, ha estat un nou cop d'efecte que deixa entreveure un perfil humà i polític una mica inquietant. Les maniobres barroeres iniciades ja fa molts mesos per tal de garantir la continuïtat d'una junta directiva mil·limètricament afí denoten una concepció autoritària i patrimonial que no s'adiu gens amb els valors cívics i simbòlics que representa una institució com el Barça. Valors cívics que, paradoxalment, s'han vist renovats i reforçats en els anys de mandat de les diferents juntes presidides per Laporta.

Però el laportisme tampoc no ha tingut uns efectes gaire benèfics sobre el carreterisme. D'una manera molt desafortunada, Joan Carretero va arribar a afirmar que era més important el president del Barça que el president de Catalunya. Més tard va intentar matisar-ho dient que el president del Barça era més reconegut internacionalment. No ho va arreglar, precisament: d'acord amb aquest criteri, Messi és més important que el president del Barça i el president de Catalunya junts. Però l'efecte més nociu del laportisme ha estat accentuar la gestió personalista de Reagrupament i el to populista del discurs. Amb Laporta Carretero creu haver trobat un líder carismàtic capaç de connectar amb àmplies capes socials. Segurament, no són tan àmplies com s'imagina el líder de Reagrupament, però en un context de crisi política i lideratges poc contrastats, un personalisme fort amb un embolcall retòric elaborat a partir d'idees simples, directes i amb càrrega emocional podria consolidar un cert espai electoral. La falta d'estructura organitzativa convencional es pot compensar amb un ús eficient dels recursos que ofereix la xarxa.

No crec que aquest populisme elaborat i una mica tronera com el que apunta Laporta sigui el millor revulsiu per a la política catalana. També és veritat que el populisme que realment espanta és el de l'extrema dreta disfressada de catalanisme xenòfob, però «civilitzat».